La pujada generalitzada del cost de la vida els darrers anys no ha anat acompanyada d’un augment equivalent dels salaris ni molt menys de les pensions. Mentre que el preu de la cistella de la compra va pujar més de l’1% en 2017, les pensions només ho van fer un 0,25%. Aquesta situació, dolenta per ella mateixa, s’agreuja encara més pel fet que aquests subsidis són l’únic ingrés que entra en moltes llars.
Lluny de revertir-se, la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes continuarà sent una realitat aquest 2018. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ha enviat a començament d’any una carta en la qual informa que les pensions tornaran a créixer un 0,25%. Aquesta pujada és insuficient si es té en compte que aquest gener els preus són un 0,4% més elevats que el mateix mes de l’any anterior, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
A tot açò cal afegir que amb la davallada de l’ocupació durant la crisi econòmica i l’augment de l’economia submergida i del treball precari la recaptació de fons destinats a pagar les pensions ha baixat. Davant la possibilitat que aquesta situació poguera arribar, l’any 2000 el govern espanyol de José María Aznar (PP) va crear el Fons de Reserva de la Seguretat Social. L’objectiu era reunir diners perquè, en cas que la Seguretat Social no disposara de fons, els pensionistes pogueren cobrar el seu subsidi cada mes.
No obstant això, la coneguda com a Vidriola de les Pensions s’ha utilitzat, especialment des de 2012, com a banc de préstec per al govern de Mariano Rajoy, que ha destinat eixos diners per a altres propòsits. Així, segons les dades de la Seguretat Social dels darrers 5 anys, el Fons de Reserva ha passat de contindre 63.008 milions d’euros a 8.095 milions.
Davant aquesta situació, més de mil persones es van concentrar aquest dijous a la plaça de l’Ajuntament de València per a demanar unes pensions dignes. La Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions Públiques va organitzar l’acte reivindicatiu, al qual es van unir diverses plataformes i sindicats. Les protestes es van succeir en 85 ciutats de tot l’estat espanyol, on els manifestants van demanar la revalorització de les pensions al mateix nivell que els preus.
Fent seues les recomanacions de la Unió Europea, van exigir una pensió mínima de 1.080 euros, “que és el que necessita una persona al mes per a viure dignament en un país europeu”. En canvi, molts dels subsidis que reben els jubilats valencians no arriben als 900 euros. Per a escenificar el seu malestar, els pensionistes van cremar dins d’un poal les cartes que van rebre des del ministeri informant-los de la pujada de les pensions.
L’equiparació de salaris i pensions entre dones i homes va ser un altre eix principal de la protesta, que va coincidir amb el Dia Europeu per la Igualtat Salarial. D’altra banda, els manifestants també van criticar les paraules de la diputada del PP al Congrés, Celia Villalobos, que va assegurar que, amb dos euros al mes, els joves poden estalviar una quantia suficient per a costejar-se una jubilació privada.
