Encara que la dictadura franquista va acabar fa més de 40 anys, algunes de les seues senyes encara estan presents a pobles i ciutats. Deixant de banda monuments i noms de carrers, molts edificis tenen encara penjada a la façana la placa del Ministerio de la Vivenda franquista amb el característic feix de fletxes estampat. Molts d’aquestos blocs de vivendes públiques, a més, van ser “batejats” amb els noms de figures rellevants del règim del general Francisco Franco o amb dates significatives per al feixisme espanyol.
Davant aquest fet, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori va presentar aquest dilluns una proposta per a canviar el nom de 24 grups de vivendes amb denominacions franquistes repartits per tot el territori valencià. La proposta, efectiva ja en les comunicacions internes del departament que dirigeix Maria José Salvador, preveu canviar aquests noms lligats a la dictadura pel de “dones rellevants de la història”. D’aquesta manera, no sols s’eliminen les referències franquistes sinó que es feminitza un nomenclàtor que fins al moment recollia majoritàriament figures masculines. “És el moment de posar en valor el treball i compromís històric de moltes dones”, va destacar la consellera.
En aquest sentit, amb la iniciativa de la Generalitat, que coincideix amb la celebració de Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, s’adapten també els noms d’aquestos grups d’habitatge a la legislació valenciana vigent, com és la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència, així com a les lleis tant autonòmica com estatal per la igualtat entre dones i homes.
Els canvis s’enmarquen en la primera fase del Nou Nomenclator d’Habitatge Públic, que va sorgir per una proposta de resolució per a canviar els noms dels edificis amb referències franquistes o poc rellevants, segons va explicar la directora general d’Habitatge, Rebeca Torró, a Diari La Veu. Molts grups de vivendes han mantingut el nom que els va posar el Ministerio de la Vivienda franquista, tot i que en l’any 1984 la titularitat es va transferir a la Generalitat. “Alguns porten noms de militars que la gent no coneix, però també hi ha altres que es diuen Francisco Franco o Primo de Rivera”, va lamentar Torró. L’objectiu és que es deixe de parlar d’aquestes figures amb la naturalitat que es fa i rebatejar els edificis amb noms de dones importants i de vegades desconegudes.
De Francisco Franco a Margarita Macip
En aquest sentit, la consellera Salvador va assegurar que “l’objectiu és fer visible no solament dones il·lustres com Matilde Salvador, Ascención Chirivella, Manuela Solis, Asunción Cruañes o Jane Jacobs, entre d’altres, sinó també l’important paper que la dona ha exercit com a col·lectiu”, com és el cas, per exemple, de reconéixer “la tasca de les mestres republicanes, les dones sindicalistes o les sufragistes”.
La tria dels noms, segons explica Rebeca Torró, no ha sigut arbitrària i des de la Conselleria d’Habitatge s’ha intentat que tinguen algun tipus de relació amb el lloc on estan els edificis als quals donen nom.
En total, en la primera fase s’ha canviat el nom a 26 edificis, 24 dels quals tenien noms franquistes i la resta, poc rellevants. Així, per exemple, l’edifici Francisco Franco, a Bocairent (Vall d’Albaida), passarà a anomenar-se Margarita Macip (1579-1613). Es tracta d’una de les primeres pintores valencianes documentades, filla de Joan de Joanes i soterrada a Bocairent. Un altre canvi significatiu és el de l’edifici Primo de Rivera a Salines (Alt Vinalopó), que passarà a dir-se ‘Dones Lliures’, en un “homenatge a la lluita i a les reivindicacions per l’alliberament de gènere”.
Pel que fa als casos de “noms poc rellevants”, l’edifici Monforte 40 viviendas, a Montfort (Vinalopó Mitjà), passarà a anomenar-se ‘Dones Esportistes’; i el grup San Pancracio 74 viviendas, a l’Almoradí (Baix Segura), passarà a ser el grup Asunción Cruañes, diputada a les Corts Constituents, pionera i activista del moviment feminista a l’estat espanyol.
