Més de mig centenar de dones del sector agroalimentari i de l’àmbit de la gestió pública es van reunir a Requena aquest dimecres, 14 de març, per a participar en la segona jornada de dones agràries promoguda des de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. L’espai escollit per a la trobada, els cellers de Coviñas, tenia simbolisme: una cooperativa de segon grau o “cooperativa de cooperatives”, on un terç dels socis són dones. A banda, més del 40% de la plantilla són treballadores, moltes d’elles en llocs de direcció, segons va explicar la seua directora financera, Carmen Montó.
Justament la jornada s’estructurava entorn d’això, a la presència de les dones en llocs de decisió. O, millor dit, per què les dones no estan en llocs de decisió. Però, per a “trencar el sostre de vidre agrari”, com ho va definir la consellera Elena Cebrián, cal un pas previ: “estar” al món agrari. Perquè, tal com va assenyalar Cebrián en les conclusions de l’acte, aquest és “un sector molt masculinitzat i envellit, que mostra resistències al canvi”.
Un camp ple d’escletxes
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, la Unió de Llauradors va enviar una nota de premsa que posava l’accent en “la distància que queda encara per recórrer per part de les dones rurals per a arribar a la igualtat, més acusada que en els entorns urbans”.
L’organització agrària volia reivindicar el paper de la dona en el món rural, “que és el 85% del territori”, i remarcava que “el seu treball ha sigut invisible durant molts anys”.
Citant el Ministeri d’Agricultura, la Unió assegurava que la bretxa salarial entre homes i dones al camp “se situa per damunt dels 400 euros al mes”, només tenint en compte el treball cotitzat. D’altra banda, l’organització també denunciava “la doble discriminació de la dona llauradora i ramadera en el sistema de pensions”.
La Unió remarcava que “si les pensions que es cobren en el mitjà rural ja són inferiors en un 40% en relació amb les urbanes, en el cas de les dones la situació es converteix en insostenible”. “Aquestes dones, el treball de les quals ha estat invisible, es veuran abocades a pensions de misèria perquè ja no tenen forma de completar els seus anys de cotització pel seu treball en l’explotació familiar”, afegien.
En la mateixa línia, durant la jornada celebrada a Requena algunes de les assistents van destacar que “ells són els socis de les cooperatives i qui porten els diners”, mentre que “elles fan feines no reconegudes”. I no es tracta només de la cura de la llar i de la família, sinó també de cosir les xarxes –en el cas de la pesca– o preparar les conserves, per exemple.
La consellera Cebrián també va remarcar la necessitat de “ser conscients i posar de manifest que les dones som un factor clau i imprescindible en la ruptura de la concepció del sector agrari i de la dona com a cuidadora” i va insistir en el paper de l’educació, tant a les escoles com a les famílies, per a “trencar eixos patrons patriarcals”.
Terres sense gent
Hi ha agricultores i ramaderes que cal fer visibles, però també hi ha moltes terres que ja no cuida ningú. A les zones urbanes, perquè el boom immobiliari les va arrancar –amb diners pel mig o sense– de les mans dels propietaris. Al món rural, perquè la crisi i les retallades van acabar amb els col·legis, la sanitat o el transport en aquests pobles. També va afavorir la bretxa digital entre nuclis urbans i medis rurals. I, amb aquestes dificultats, joves i famílies han anat abandonant aquests pobles per a assentar-se en altres amb més serveis.
La Unió, en el seu comunicat pel 8 de març, també posava èmfasi en aquest punt i remarcava que la presència de les dones als pobles és “imprescindible” si es vol fixar la població. Per contra, “l’absència de la dona i la falta de serveis és el desencadenant per a buidar a mitjà termini els pobles”. I sense gent als pobles, les terres no tenen qui les cuide. Però, per a poder veure el territori com una oportunitat, abans cal dignificar-lo.
En la jornada celebrada a Requena es va parlar d’aquest allunyament de la societat respecte del món agrari i de la “concepció negativa” que es té del camp, però també de “la necessària promoció de les dones en el sector”. Per a abordar totes dues qüestions, les participants van apel·lar a la formació i la informació. Formació, per a professionalitzar el sector agrari amb una barreja de tradició i innovació. Informació, per a transmetre “la cultura agrícola, la concepció del territori com a oportunitat i l’existència de referents femenins en el sector”.
Sembrar llavors
Les participants a la trobada, organitzades en taules de treball, van estar exposant les dificultats amb què s’han trobat al llarg de la seua vida laboral i possibles formes “d’aplanar el camí a les futures treballadores”, com ho va definir Carmen Montó. Algunes de les propostes van ser una implicació més directa per part de les administracions i les empreses, la creació de xarxes de dones perquè es coneguen entre elles i compartisquen experiències i facilitats per a una conciliació real. També van remarcar la necessitat de crear referents, de “sembrar llavors”.
Tres de les assistents van ser escollides per a contar les seues històries de vida. Concretament, la directora financera de Coviñas, Montó; la secretària de la DO Utiel-Requena, Carmina L. Cárcel, i la impulsora de Vinos y Sabores Ecológicos, María Ángeles Novellas, van exposar els reptes a què s’han enfrontat al llarg de la seua vida laboral, però també els seus reptes per al futur. El principal, i comú a totes elles, és la pervivència del camp. I per a això “caldran les dones i les noves generacions”, es va concloure.
