La bona voluntat no sempre és suficient, sobretot si no es calculen bé els resultats ni es disposa de l’habilitat necessària per a aconseguir l’efecte desitjat. Per això, més que de volenterosa, s’hauria de qualificar de voluntarista la intervenció “en valencià” del president de Caixabank durant la Junta General d’Accionistes celebrada divendres al Palau de Congressos de València.
“En deferència a la Comunitat Valenciana que ens acull, continuaré els pròxims minuts en valencià”, va anunciar Jordi Gual, tot disculpant-se de bestreta “per una pronúncia que és, sens dubte, millorable”. El problema, però, no va ser la pronúncia, pròpia d’un catalanoparlant que intentava imitar un accent que no és el seu, sinó l’estranya i incoherent barreja dialectal amb què es va expressar durant 15 minuts.
Jordi Gual: “En deferència a la Comunitat Valenciana que ens acull, continuaré els pròxims minuts en valencià”.
La intervenció de Jordi Gual va recordar les maldestres imitacions de l’accent valencià dels programes d’humor catalans. Però, allò són acudits on la desfiguració exagerada de la realitat ajuda a produir l’efecte humorístic. El discurs del president de Caixabank, tanmateix, no perseguia cap efecte jocund. En alguns moments, però, va moure a la rialla.
El redactor econòmic de La Vanguardia Eduardo Magallón s’hi va referir fins a dos vegades en la seua crònica de l’acte. Ho va fer amb una barreja d’estupefacció i ironia quan va alertar que Gual estava parlant en valencià “segons les seues pròpies paraules” i quan va puntualitzar que “Gual i Gortázar (el conseller delegat) van dir que parlaven en ‘valencià'”.
L’intent d’aproximació de Gual al país que ara “acull” la seu social del banc, a més, no va tindre premi, si més no immediat. Cap dels accionistes que van demanar la paraula li ho va agrair ni va fer-ne esment. Fins i tot, la intervenció de l’orador més abrandat de la jornada va deixar en evidència la futilitat de l’intent dialectal del president.
Eduard Mestres: “Els vaig dir: no treguin el nom de Banc de València de les oficines”.
Eduard Mestres, natural de Vilanova i la Geltrú i veí de València des del 1968 va fer de contrast. Tot i viure mig segle a la ciutat que ara fa de seu de Caixabank va expressar-se en el seu català original per a un discurs d’encés valencianisme on va retraure els dirigents de l’entitat la retirada del nom de Banc de València de les oficines ocupades per Caixabank després de l’absorció i va exigir que el CaixaForum que s’està instal·lant a l’Àgora siga “el millor” de tots.
