Les sis autonomies que tenen llengua pròpia amb estatus d’oficialitat han compartit aquest dimarts, en una reunió a Pamplona, la seua visió sobre la necessitat de conéixer l’idioma per a l’accés a la funció pública amb la finalitat de “garantir els drets de la ciutadania a utilitzar la llengua que trien per a les seues relacions amb les administracions públiques”. Els representants de Navarra, el País Basc, Catalunya, Galícia, el País Valencià i les illes Balears han celebrat a Pamplona una reunió de la comissió de seguiment del protocol de col·laboració en polítiques lingüístiques que van engegar fa anys el País Basc, Catalunya i Galícia, i que ha sumat en anys successius la resta de comunitats amb llengües pròpies. En el cas del País Valencià, a finals de març, el ple del Consell va aprovar la seua incorporació.
Durant la reunió d’aquest dimarts, els representants d’aquestes comunitats han compartit la seua “preocupació pel debat que s’està generant en alguns sectors respecte al fet que s’haja o no d’exigir el coneixement de les llengües oficials per a l’accés a la funció pública, ja que s’està posant en qüestió que haja de ser un requisit”, en paraules de Mikel Arregi, director gerent d’Euskarabidea (Institut Navarrés de l’Euskera). “Entenem que és un coneixement necessari per a garantir el dret de la ciutadania a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la seua comunitat, d’acord amb la normativa vigent en cadascuna d’aquestes comunitats”, ha afegit Arregi.
En una roda de premsa, la consellera navarresa de Relacions Ciutadanes i Institucionals, Ana Ollo, acompanyada pels directors generals de política lingüística de la resta d’autonomies –entre els quals hi havia el valencià Rubén Trenzano–, ha destacat que parlar d’aquests sis territoris és “parlar de diversitat, de pluralitat i de convivència i, en aquest sentit, és un fòrum de compartir experiències, compartir coneixements, compartir interessos comuns amb l’objectiu de defensar les llengües pròpies de cada comunitat”.
Ana Ollo ha assenyalat que “les llengües estan immerses moltes vegades en debats interessats que volen anul·lar el seu valor i reduir el seu potencial”. “Per açò és necessari més que mai aquest tipus de fòrums, perquè els qui ací estem reunits creiem que les llengües no són un tresor per a protegir en una vitrina, no són un valor històric, són un valor actual, modern, que reflecteix una societat diversa, plural, i que ha de servir per a cohesionar a la societat”, ha dit, per a assenyalar que “una llengua mai pot dividir, sinó a l’inrevés, multiplicar el valor de la societat”. “La llengua, des de la llibertat i voluntarietat de la ciutadania, ha de desenvolupar-se amb garanties”, ha defensat.
La consellera navarresa s’ha referit a la llei foral del basc, aprovada fa més de trenta anys, que “parla del valor de les llengües per a la convivència i l’enteniment entre les persones, alguna cosa que sí que manté la seua vigència, no així altres articles d’aquesta llei”. “Entenem que la llei del basc està superada en molts dels seus conceptes”, ha assenyalat.
Per la seua banda, la viceconsellera de Política Lingüística del govern basc, Miren Dobaran, ha afirmat que aquest fòrum que reuneix les sis comunitats és “molt positiu” i ha destacat que “aprendre dels altres és molt important”. En el cas del País Basc, ha explicat que estan en un procés de “preparar l’administració i aprenent d’uns altres per a veure com avançar que el basc també siga llengua de treball d’una forma natural en les administracions”. Dobaran ha destacat que “els drets lingüístics els té la ciutadania i les obligacions les tenim les administracions, i ens hem d’organitzar per a, a poc a poc, anar respectant aquests drets”.
Durant la reunió entre els representants de les sis autonomies s’ha parlat també de l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i s’ha presentat un projecte de formació contínua destinat al professorat de llengües minoritzades.
En la trobada han participat Marta Fluxà, directora general de Política Lingüística del govern de les illes Balears; Valentín García Goméz, secretari general de política lingüística de la Xunta de Galícia; Miren Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del govern basc; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, i Mikel Arregi, director gerent de l’institut navarrés Euskarabidea. La pròxima reunió d’aquest fòrum serà al País Valencià en 2019 i se celebrarà durant la primera quinzena de març.
