El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat a Jordi Sànchez l’eixida de la presó per a poder assistir al ple d’investidura convocat per a aquest divendres al Parlament de Catalunya. El magistrat tampoc accedeix a donar-li un permís penitenciari ni li permet intervindre per via telemàtica, tal com havia sol·licitat la seua defensa. D’aquesta manera, Llarena tanca totes les vies per a fer efectiva la investidura del candidat proposat per Junts Per Catalunya.
És la segona portada del Suprem, que torna a impedir al candidat assistir al ple (ja ho va fer el passat 12 de març). Llarena considera que es manté el risc de reiteració delictiva –el mateix argument que ja va esgrimir al març– i alerta de les “greus conseqüències” que tindria si és president. Creu també que la seua candidatura té elements que apunten “de manera marcada i racional” que, en cas de ser president, podria “trencar l’ordre constitucional”.
Així, el jutge entén que s’han garantit els seus drets polítics i que només té una limitació “parcial”, ja que pot delegar el vot i s’ha pogut presentar a les eleccions. Sobre la resolució de l’ONU, diu que no es dóna “cap indicació concreta” i que, a més, “no és vinculant” per al tribunal. També apunta que la limitació dels drets polítics individuals és “adequada” si està fonamentada en altres finalitats “constitucionalment legítimes”.
El dimarts, i després de la convocatòria formal del ple amb Sànchez com a candidat, el seu lletrat va presentar davant del jutge Llarena un escrit on li demanava que adoptara les mesures necessàries per a fer possible que puguera exercir els seus drets polítics i assistir al debat d’investidura, convocat per aquest divendres. En l’escrit, li feia tres peticions. En primer lloc, li sol·licitava que decretara la seua posada en llibertat provisional per anar al ple o, si no accedia, li concedira un permís penitenciari per anar físicament al ple.
A més, i a diferència de la petició que ja va fer en març, incorporava una altra opció. Demanava al jutge que permetera a Sànchez intervenir al ple a través de videoconferència desplaçant-se al lloc on el jutge estimi oportú. El lletrat distingeix entre la petició que fa sobre Sànchez i la que en el seu moment es va fer per poder investir Puigdemont a distància.
En l’escrit, l’advocat reconeixia que aquest possibilitat ha estat exclosa pel Tribunal Constitucional en el cas de persones que “no es trobaven a disposició de de la justícia espanyola” (en referència a Puigdemont), però afegeix que, en el cas de Sànchez, “res impedeix acceptar aquesta opció”, ja que no pot assistir al ple físicament pel fet d’estar a la presó, però no per estar fora d’Espanya. En l’escrit, apunta també que aquesta opció de la videoconferència hauria d’estar posteriorment acceptada per la Presidència del Parlament.
