El jutge belga ha decidit aquest dimecres donar més temps per a preparar el cas sobre les euroordres contra Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Segons ha explicat l’advocat Paul Bekaert, de l’equip de la defensa, la fiscalia de Brussel·les ha demanat “informacions suplementàries” a Espanya i la defensa “vol temps” per a preparar-se.
Així, a petició inicial del ministeri públic, les parts han acordat l’ajornament de la vista prevista sobre l’euroordre per al pròxim 16 de maig. Bekaert també ha dit que, per ara, la fiscalia de Brussel·les no ha formulat les acusacions, ja que és a l’espera de rebre més informació sobre les peticions d’extradició per part de la justícia espanyola. L’advocat ha confirmat que el jutge instructor és el mateix que en l’anterior procediment judicial, a la tardor, però no ha volgut valorar si aquest fet és o no un “avantatge”.
Els consellers destituïts per part del govern espanyol, Serret, Comín i Puig, han arribat aquest dimecres a primera hora del matí als tribunals del Palais de Justice de Brussel·les per a acudir a la cita amb la justícia sobre l’euroordre contra ells. La vista, prevista a les nou del matí davant del jutge d’instrucció de la Chambre du Conseil (Tribunal de Primera Instància), ha durat prop de mitja hora, ja que, en realitat, ha servit per a fixar una nova data.
Optimisme entre els advocats belgues
Preguntat per com valoren la decisió de la justícia Alemanya, Bekaert ha admés que és “parcialment positiva” perquè s’ha descartat la rebel·lió, però ha recordat que encara no s’ha resolt el cas i que s’espera més informació per part d’Espanya.
Sobre si els advocats belgues són “optimistes”, Bekaert ha dit que sí, que la darrera vegada –amb la primera euroordre– ja ho eren, però ara “encara més”. També ha assenyalat que “va ser molt important” que després de la primera audiència hi haguera les eleccions, ja que per a ells significava que es confirmava la reelecció de Puigdemont i de la resta de consellers a Bèlgica com a diputats del Parlament tot i “no ser tractats com a tal” per part de l’estat espanyol.
“Després de les eleccions, es va confirmar que havien estat escollits en uns comicis legals per tothom, fet que també significava tenir diputats a la presó”, ha afegit. Més tard, Ponsatí, Puig i Serret van renunciar a l’acta.
