“Han arribat vostés tard, tornen l’any que ve”. Aquest ha sigut el missatge que ha donat aquest divendres el Ministeri d’Hisenda als responsables del Consell que van viatjar a Madrid per a demanar una part del pastís pressupostari per al transport metropolità de València. Els representants del departament de Cristóbal Montoro han retret al conseller d’Hisenda, Vicent Soler; al director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo; a la gerent de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), María Pérez, i al secretari autonòmic d’Obres Públiques, Vicent Boira, que la demanda d’incloure en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) una partida per al transport valencià arriba massa tard, quan els comptes de l’Estat per a 2018 estan ja tancats.
Malgrat que es tractava d’una reunió “tècnica” –sense convocatòria a la premsa– i tot i la abundant presència d’alts responsables del ministeri, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belen Navarro, ha donat una resposta ben política: donar els 38 milions d’euros a València suposaria obrir un meló del qual demanarien una part la resta de ciutats espanyoles. Cal recordar que Madrid, Barcelona i les illes Canàries ja disposen d’una partida expressa dels PGE per a finançar el seu transport. Mentrestant, la tercera ciutat de l’estat espanyol no rep ni un euro.
No obstant això, la demanda d’una partida per al transport valencià és una reivindicació històrica del govern del Botànic. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i la consellera d’Obres Públiques, Maria José Salvador, ja van enviar una carta a Montoro en octubre de 2016 exigint una partida per al transport de València en els pressupostos de 2017. En aquesta missiva, els consellers expliquen a Montoro que ja s’ha impulsat l’Autoritat del Transport Metropolità de València, tal com es demanava des del ministeri, i consideren “inacceptable” no rebre una injecció de diners per part de l’Estat.
En els mateixos termes es va adreçar mesos abans, en juliol de 2016, Carlos Domingo Soler en una altra carta a l’atenció del Ministre Montoro. En ella assenyalava que la qüestió del transport metropolità “és un dels principals objectius” del Consell. En la missiva, Domingo reclamava al ministeri corregir “el greuge” que suposa que els comptes de l’Estat no incloguen diners per al transport metropolità de València.
Després d’aquesta carta van haver-hi moltes més, totes amb la mateixa intenció: que el govern espanyol no s’oblidara de València en els pressupostos. Per exemple, la gerent de l’ATMV ja va instar el govern espanyol, el 27 de març, –una setmana abans que es fera públic el projecte de PGE per a 2018– a preveure en els pressupostos la partida corresponent a la subvenció per al transport metropolità, que hauria de ser com a mínim de 38 milions d’euros.
Tots els emissaris d’aquestes cartes, excepte la consellera Salvador, van estar presents en la reunió tècnica de divendres i van escoltar com Navarro, acompanyada del delegat del govern espanyol Juan Carlos Moragues, els retreia no haver demanat els diners abans. A aquestes demandes per escrit cal afegir la que el president del Consell, Ximo Puig, va fer al Ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en persona. El cap del departament de Foment es va reunir amb Puig en setembre de 2017 i, entre altres exigències, va demanar-li una partida per al transport metropolità de València.
Toni Cantó demana 10 milions
Alhora que els tècnics del Ministeri d’Hisenda abaixaven la persiana dels PGE, una altra finestra s’obria en la negociació política dels comptes de 2018, amb l’esmena proposada per Ciutadans perquè València reba enguany 10 milions per al transport.
El diputat de Ciutadans Toni Cantó ho ha presentat com una prova de la utiilitat del seu partit per als valencians a Madrid: “Enfront de Compromís i PSPV, que no han aconseguit ni un euro, Ciutadans ha triat ser útil per als valencians i negociar els pressupostos”. De moment, es tracta d’una esmena que necessita el suport d’altres grups perquè s’aprove.
Cal recordar que l’any passat Ciutadans va presentar una esmena en el mateix sentit per un milió d’euros, però va acabar retirant-la. La reculada del seu partit en les reivindicacions valencianes va ser una de les causes del conflicte obert al grup parlamentari de les Corts, que va concloure amb l’abandonament de quatre dels seus diputats, encapçalats per Alexis Marí, que van passar al grup de no adscrits i a batejar-se com a Agermanats.
