Més de trenta rellotges de sol creats per artistes com Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel Boix i Artur Heras marquen l’hora a Otos, un xicotet municipi agrícola de la Vall d’Albaida que un dia va decidir recuperar la tradició ancestral de guiar-se per la posició solar.
Rellotges de sol però també de lluna elaborats amb fang, marbre, acer o ceràmica que marquen l’hora solar, i també de vegades la babilònica (quantes hores fa que ha eixit l’astre del dia), la itàlica (quant falta per a la seua posada) o la canònica, omplin els carrers d’aquest poble que amb prou feines suma 450 habitants.
Cadascun té el seu propi nom, història i singularitat, i es poden conéixer els diumenges recorrent la Ruta dels rellotges de sol, a través de la qual es visiten els més emblemàtics de la mà de guies locals i conclou en el Palau del Marqués d’Otos, que acull desenes d’obres de l’artista alcoià Antoni Miró.
Un d’aquestos guies és Tino Pla, exregidor de Cultura d’Otos, qui explica que tot va sorgir a la fi dels anys 90, quan els veïns van començar a recuperar en les seues façanes la tradició dels rellotges de sol que sempre havien ocupat punts estratègics del poble.
L’any 2000 es van convocar ajudes europees per a turisme rural d’interior i es va decidir optar a elles amb un projecte que permetera, alhora, comptar amb rellotges de sol i amb obres d’art d’artistes “de primera línia”. Per a açò necessitaven un artista que servira de reclam per a atraure’n d’altres i poder conformar així la Ruta dels rellotges de sol, i el van trobar en la persona Andreu Alfaro –Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1981–, qui es va il·lusionar amb la iniciativa i fins i tot va regalar el seu rellotge al poble, atés que no el podien pagar.
El rellotge d’Alfaro, situat a la plaça del poble en 2004, és l’obra “més emblemàtica” que va donar inici a un projecte que va apadrinar Joan Olivares, matemàtic aficionat a l’astronomia que s’ocupa dels càlculs previs per a col·locar tots els rellotges.
“Alfaro deia que si aquesta obra estiguera en la Gran Manzana de Nova York la gent no es fixaria en ella; en aquest xicotet poble, és la xiqueta bonica”, assenyala Pla, qui explica que a l’inici del projecte es van col·locar dos senyals de trànsit al costat del rellotge per a senyalitzar-ho com a rotonda i finalment van aconseguir que es llevaren, complint el títol de l’obra La norma no és un dogma.
Un altre artista destacat és Antoni Miró, autor del Rellotge bicicleta que, sota la forma d’un velocípede de finals del segle XIX que marca l’hora pels dos costats, reivindica un vehicle que no contamina i s’uneix a la col·lecció de quadres de gran format, gravats i maquetes seues que acull Otos.
La ruta inclou també un atípic rellotge, una escultura elaborada per Tino Pla a manera de tres xiprers per la qual es pot passejar, situada a l’entrada del poble com a símbol d’hospitalitat, o un rellotge de fang amb el perfil orogràfic de la zona, obra d’Arcadi Blasco. Els visitants poden contemplar també rellotges que commemoren dates simbòliques, que homenatgen tradicions com la Muixeranga d’Algemesí, un poema de Vicent Andrés Estellés o la dona treballadora, o que recorden veïns com ‘el Gatet’ d’Otos, un bandoler de finals del segle XIX molt “temut i benvolgut”.
També hi ha rellotges “atrevits”, com el d’Artur Heras, amb forma de tallada de meló d’Alger, en el qual l’ombra conforma la pell i crea així una tercera dimensió, i obres que, en definitiva, recorden al caminant que cal aprofitar el temps i viure la vida.
