Diverses organitzacions integrants de la Comissió 9 d’Octubre, entre elles els sindicats CCOO i Intersindical i els partits PSPV, Compromís, Podem, EUPV i ERPV i entitats com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir o la Societat Coral El Micalet, s’han personat com a acusació popular en la causa oberta en el jutjat d’instrucció número 15 de València per les agressions feixistes registrades moments abans de la manifestació del passat 9 d’Octubre.
Segons ha informat Acció Cultural en un comunicat, el motiu de la personació és “la defensa dels drets elementals de manifestació i lliure expressió, que van ser vulnerats aquell dia”. Les agressions a periodistes i participants en la marxa, convocada en defensa de la llengua i la cultura valenciana, que van protagonitzar grups d’ultradreta es van saldar amb la imputació de dèsset persones, la majoria de les quals ja han declarat davant del jutge que instrueix la causa.
En opinió d’Acció Cultural, “aquesta acció violenta es va produir sense que la delegació del govern i les Forces de Seguretat de l’Estat compliren amb el seu deure de garantir el lliure exercici per part dels ciutadans dels drets elementals de manifestació i lliure expressió i la seguretat física dels ciutadans davant la violència de grups minoritaris”. “L’acció violenta de grups minoritaris va impedir l’inici de la manifestació en el lloc previst –la plaça de Sant Agustín– i la fi al Parterre, que es trobava ocupat per persones amb actitud agressiva, i a més els participants van patir insults, amenaces i agressions físiques”, ha denunciat l’entitat.
Fins ara, s’han presentat acusacions particulars (de les persones agredides), dues acusacions populars (de Moviment contra la Intolerància i de l’Ajuntament de València, aquesta última en vies de confirmació, ja que ha sigut impugnada per les defenses) i una del Ministeri Fiscal, a les quals se sumen les de les ja esmentades associacions integrades en la Comissió 9 d’Octubre.
El jutjat ha declarat la complexitat de la causa, atesa la multiplicitat de fets, d’afectats i de parts en el procediment i les múltiples diligències a practicar, la qual cosa permet excedir el termini ordinari de sis mesos previst en la Llei d’Enjudiciament Criminal per a la instrucció de les causes penals i treballar amb exhaustivitat totes les vies d’investigació.
