El ple de les Corts va aprovar aquest dimecres, amb el suport de tots els grups excepte el PP, la llei de publicitat institucional, que prohibeix l’ús de la comunicació publicitària institucional al servei dels interessos personals i partidistes així com els actes públics de lliurament de claus per càrrecs electes o alts càrrecs del govern o obligar la ciutadania a assistir a actes públics per a ser beneficiaris de qualsevol bé finançat amb diners públics, contractes, nomenaments, subvencions o beques. La proposta venia de llarg: en setembre de 2015, Compromís va presentar una iniciativa per a regular la publicitat institucional; no va ser fins a març de 2018 quan es van debatre les esmenes dels grups en comissió.
L’exposició de motius de la llei assegura que, “fins ara, les campanyes de publicitat institucional promogudes pels poders públics han suposat un cost elevat per a la ciutadana i, de vegades, amb diners públics, han estat utilitzades com a instruments propagandístics del partit polític que ha sustentat els distints governs”. Per això, l’objectiu d’aquesta norma és garantir que la publicitat institucional s’utilitze “exclusivament en benefici de la ciutadania” i defineix quines són les actuacions que s’emmarquen en aquest propòsit, com ara informar de drets i deures, valors i conductes democràtiques, prevenció de riscos o difondre els processos electorals i l’exercici del vot.
Totes les prohibicions de la nova llei
La nova llei de publicitat institucional estableix 16 prohibicions “especificant una per una quines coses no es poden fer amb els diners de tots” per a evitar “l’autobombo”, segons va manifestar Isaura Navarro, diputada de Compromís.
Així, es prohibeix la comunicació publicitària institucional partidista; la utilització de la publicitat institucional com a element de propaganda personal de persones amb càrrecs públics o grups institucionals, com els saludes i l’aparició de càrrecs públics en publicacions institucionals o en mitjans de comunicació privats sota acords de contraprestació de qualsevol tipus; els actes públics d’entrega de claus de béns immobles o similars per part de polítics –les entregues seran realitzades pel personal funcionari competent i sense fer-ne una escenificació pública–, i obligar la ciutadania a assistir a actes públics per a ser beneficiaris de qualsevol entrega de bé parcialment o totalment finançat amb diners públics o qualsevol tipus de contracte, nomenament, subvenció o beca.
També es prohibeix assolir acords amb mitjans de difusió per a promocionar la imatge dels càrrecs i administracions públiques; el finançament de mitjans de difusió privats a través de la contractació del mitjà per a la difusió o inserció de publicitat institucional; així com l’organització d’actes d’inauguració d’obres acabades, d’instal·lació de plaques commemoratives o de posada de primeres pedres. En aquest sentit, destaca la prohibició dels viatges en cabina de conductor de càrrecs electes o alts càrrecs respecte de les infraestructures de transport públic col·lectiu.
La publicitat institucional estarà lliure de cap identificació partidista i queden prohibits els punts de similitud amb la publicitat que porte a terme qualsevol partit polític per a la imatge pròpia o la captació d’afiliació. També queda prohibida la confusió i la coincidència de les campanyes institucionals amb les campanyes electorals autonòmiques. En el cas de les obres, es podran instal·lar tanques informatives però una vegada finalitzada –o si es paralitza– seran immediatament retirades. En període electoral no podrà dur-se a terme publicitat institucional des que es faça pública la convocatòria fins al dia de les eleccions.
Finalment, es prohibeix la publicitat institucional que tinga com a finalitat destacar els èxits en la gestió o els objectius aconseguits pels subjectes sotmesos a la llei; la publicitat institucional que tinga com a única finalitat la creació, difusió o millora de la notorietat i la imatge de les institucions governamentals i de les administracions públiques, que no estiga vinculada a un dret, servei o activitat concrets; la publicitat institucional relacionada amb competències alienes, i la publicitat subliminar, entenent per tal la que, mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits o anàlogues, puga actuar sobre el públic destinatari sense ser percebuda conscientment.
Contra el foment de la prostitució i els contractes a dit
En l’exposició de motius del text legal també s’hi pot llegir que la llei incorpora mecanismes d’exclusió en la contractació dins de l’àmbit competencial propi d’aquelles empreses i mitjans de comunicació que continguen anuncis de comerç sexual o fomenten la prostitució. Per això, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la Generalitat no podrà contractar mitjans de comunicació que continguen anuncis de comerç sexual o de foment de la prostitució. La norma estarà vigent quan es complisquen tres mesos des que es publique al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Sobre la distribució de la publicitat, la llei especifica que s’ajustarà a criteris objectius d’audiència i implantació territorial, que no es podran abonar “preus abusius” i que la contractació mai no podrà realitzar-se de manera directa, sinó que caldrà fer una convocatòria i optar, com a mínim, per un procediment negociat. També queda prohibida la discriminació de mitjans de comunicació per la seua línia editorial o per qualsevol altra consideració.
La llei de publicitat institucional recull que els textos utilitzaran preferentment el valencià, d’acord amb els principis de la normativa sobre l’ús i ensenyament del valencià i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, tret dels àmbits de predomini lingüístic castellà, en què es farà preferentment en castellà. No obstant això, la publicitat institucional podrà dur-se a terme en altres llengües no oficials “quan així ho requerisca el seu objecte”.
Rotondes farcides de polítics i alcaldesses en tendes d’esport
Isaura Navarro va destacar que l’objectiu que es persegueix és que “els diners públics es destinen a l’interés públic” i va remarcar que, en política, “de vegades, s’abandona el sentit comú i passen coses molt estranyes”, mentre mostrava fotos d’inauguracions de rotondes “amb més polítics dels que caben” o de l’expresident Francisco Camps al costat de l’exalcaldessa de València Rita Barberá inaugurant una tenda d’esport.
El diputat de Podemos Antonio Montiel va coincidir amb les bondats d’aquesta norma per a posar “fi a la hipocresia que regnava” en legislatures anteriors, “quan les campanyes s’utilitzaven per a afavorir mitjans afins i pressionar uns altres amb línia més crítica”, però ha defensat, com recollia inicialment el text, la necessitat d’un Consell de Control de la Publicitat Institucional per a garantir el compliment de la llei. Montiel també va mostrar la seua “sorpresa i estupor” per haver tardat 30 mesos a votar aquesta llei “fent desaparéixer elements essencials” en el procés, com les sancions i l’òrgan de control, i Navarro li va recordar que estan a les Corts “per a negociar”. “És una bona llei, necessària i molt garantista”, va celebrar la diputada de Compromís.
