105.000 sol·licituds actives actualment, 66.731 persones beneficiàries i 21.436 expedients pendents de resolució. Són algunes de les xifres de l’atenció a la dependència facilitades aquest dijous durant un desdejuni informatiu per la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, acompanyada per la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, Elena Ferrando; la directora general de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència, Mercé Martínez, i el subdirector d’aquesta àrea, el funcionari Aurelio Carrión.
Dins dels 21.436 casos en llista d’espera, s’hi troben expedients que esperen una valoració i gent que ja espera rebre la prestació. Des del principi de la legislatura, en 2015, s’ha reduït aquesta llista en 23.250 persones. Així, si l’1 de juliol de 2015 hi havia 44.686 persones esperant resolució o prestació, el 3 de maig n’eren 21.436 les ja citades. Aquesta no és l’única reducció relacionada amb l’espera, ja que també ha disminuït el temps de ‘silenci administratiu’. Mentre que la mitjana d’espera anterior era de 4 anys i mig, ara és d’1 any i 3 mesos.
La reducció de la llista d’espera, però també la triplicació de les sol·licituds, comporta que ara hi haja més beneficiaris del sistema de dependència que mai abans. Des de gener de 2018 s’han incorporat al sistema 9.077 persones; en els primers 4 mesos d’enguany s’han fet més valoracions que en tot 2014. Actualment hi ha 537 treballadors municipals capacitats per a fer aquestes valoracions, mentre que abans n’eren 17. Cal sumar-hi, també, els professionals que la Direcció General ja té valorant.
La funció d’aquestos treballadors és, quan arriba un expedient, determinar el grau de dependència de la persona sol·licitant: grau 0 (no hi ha dependència), grau I (dependència moderada), grau II (dependència severa) i grau III (dependència severa). El sentit d’aquest grau 0 és el de poder assignar un valor a tots els expedients que entren però, en la pràctica, aquestos casos no tenen dret a cap recurs ni prestació; equival a denegar la sol·licitud. Sobre un 15% de les sol·licituds actives actualment han estat valorades amb un grau 0, és a dir, unes 17.000, mentre que la majoria de casos corresponen al grau II i III.
Més diners i més ràpid
La inversió del govern valencià en el sistema de dependència és de 630 milions d’euros. D’aquestos, el govern estatal hauria de pagar el 50%, però només en paga un 12%. “També estem infrafinançats en això”, ha afirmat Oltra. Tampoc és molt millor a la resta de l’estat espanyol, ja que la mitjana és d’un 18%.
En 2016, amb el primer pressupost del Botànic, es van incrementar les quantitats de les prestacions econòmiques al màxim previst per la llei per a les persones en situació de dependència. Per exemple, gent que estava cobrant 20 euros ara en pot arribar a rebre 833.
Oltra també ha explicat que la Conselleria s’ha posat al dia en els pagaments de les ajudes, ja que es rebien amb 3 mesos de retard. Des de setembre de 2015 hi ha el compromís de pagar-les entre l’1 i el 5, a mes vençut. A més, el 31 de maig de 2016 es va pagar tota la retroactivitat pendent. És a dir, la Generalitat va pagar tot el que es devia a les persones beneficiàries del sistema. La vicepresidenta i consellera d’Igualtat ha assegurat que cada vegada hi ha menys retroactivitat a pagar, “perquè s’han accelerat els tràmits”.
Una altra de les novetats del sistema de dependència és l’eliminació de copagament dels centres d’atenció diürna i dels centres ocupacionals des de gener de 2016.
El recurs més demanat és el cuidador en l’entorn familiar, que pot ser de la família del beneficiari o no ser-ho. En cas de no ser un ‘professional’, aquesta persona es compromet a formar-se. Oltra també ha explicat que està pendent “negociar” amb el secretari autonòmic d’Ocupació algun programa perquè el SERVEF facilite la contractació de cuidadors.
Com s’entra al sistema de dependència?
Oltra ha denunciat que, quan va entrar l’actual govern, “els serveis socials estaven desmantellats i d’esquena a les persones”, i ha afegit que la llei de la dependència “estava virtualment sense aplicar i sense desplegar”. El decret 62/2017 és qui desenvolupa aquesta llei i preveu el procés de reconeixement dels graus, així com l’accés als recursos.
El procediment per a entrar al sistema de dependència comença presentant una sol·licitud per part de la persona interessada als serveis socials municipals. Els treballadors socials de l’Ajuntament són ara els encarregats de comprovar si l’expedient està complet o cal arreglar alguna cosa. Amb l’expedient complet, fan l’ISE, és a dir, l’Informe Social d’Entorn. A més, des de gener de 2018, aquestos serveis municipals són també els encarregats de pujar l’expedient a una plataforma comuna, on ja es pot valorar. Si no hi ha contradiccions entre l’ISE i la valoració, i si la petició de la persona és compatible amb tot, ja es passa directament a la resolució. Això suposa l’entrada de la persona en el sistema de dependència i la percepció de l’ajuda a partir del mes següent.
