Descobrir la biodiversitat que s’amaga als parcs i jardins de València. Aquest és el reclam que convida a participar als primers bioblitz de la ciutat, organitzats per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València, dependent de la Regidoria d’Energies Renovables i Canvi Climàtic i la Regidoria de Parcs i Jardins. Un bioblitz és una cerca exhaustiva d’espècies en una àrea determinada, típicament a parcs urbans, amb escoles o grups de voluntaris assessorats per experts. En aquest cas, es proposa al veïnat de València explorar el Parc de la Rambleta i el Parc de Malilla acompanyat per experts de la Regidoria de Parcs i Jardins, de la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, de SEO/BirdLife i de la Universitat de València.
El primer mostreig ciutadà de biodiversitat urbana té lloc aquest diumenge, 20 de maig. La volta comença a les 9 del matí des del Molí del Tell. El pròxim diumenge, 27 de maig, serà el torn del Parc de Malilla, amb una convocatòria a les 9 del matí a l’alqueria central. L’ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà, que treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, és l’organitzador d’aquestos bioblitz. Escrivà remarca que és una activitat lliure, oberta i gratuïta, i que no és obligatori inscriure’s: “Farem una volta a partir de les 9 i una altra a les 11.30; qualsevol persona que ens veja per allà pot sumar-se sense cap mena de problema”.
Ciència ciutadana per a estimar la natura
Per a Escrivà, aquesta és “una manera molt bonica de posar en contacte la ciutadania amb les institucions i amb la universitat, perquè puga veure com es treballa en aquestos llocs”. A més, explica que són mostrejos molt ràpids, que es fan en un dia. “Tot i que això pot suposar problemes en l’àmbit científic, l’esforç de mostreig és molt intens i quasi sempre acaben apareixent coses que no s’espera”, afegeix.
Les dades que generen aquestos “detectius de la natura” es podran consultar lliurement. Escrivà argumenta que, “des de la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, una de les línies clares que tenim és la de fomentar el coneixement de la biodiversitat urbana entre la ciutadania i fer-ho des de la perspectiva de ciència oberta, accessible, participativa, ciutadana”. A més, lamenta que “sovint, quan parlem de solucions al canvi climàtic, pensem en solucions molt tecnològiques, com ara tendals enormes, plaques, humidificadors, paviments que reflecteixen la llum o absorbeixen la contaminació…”. Per contra, “oblidem que tenim un aliat molt fort a l’hora d’adaptar la ciutat al canvi climàtic”. Aquest aliat és la natura.
Per a l’ambientòleg, no només calen més espais verds, sinó que aquestos tinguen més qualitat i siguen més naturals. “S’ha de passar de l’esquema dels jardins tancats a un ecosistema urbà obert, difús, que s’escampe per tota la ciutat”, exposa Escrivà. I afegeix que una de les formes de mesurar quin estat de salut tenen aquestos ecosistemes verds és veure quines espècies hi ha. Els bioblitz ajunten totes dues coses: el coneixement ciutadà i l’avaluació de les condicions ambientals de la ciutat. “Quan la gent coneix allò que té a prop de casa, comença a estimar-ho més”, afirma Escrivà.
La Rambleta i Malilla com a proves pilot
El treballador de la Fundació Observatori del Canvi Climàtic explica que, quan van proposar la idea dels bioblitz, van començar a col·laborar immediatament amb la Regidoria de Parcs i Jardins. “Nosaltres aportem el coneixement i l’espenta i vam preguntar als tècnics quins eren els espais més adequats”, conta. El Parc de la Rambleta i el Parc de Malilla seran les proves pilot per a avaluar des de la participació fins a la logística.
El Parc de la Rambleta està concebut com un oasi de natura dins d’un entorn urbà. La rambla que durant dècades va ser un dels principals drenatges de l’Horta Sud recrea encara la singularitat de la plana litoral valenciana. Escrivà explica que és un parc on s’ha utilitzat un enfocament de renaturalització urbana i que, “fins i tot, hi ha trossos que s’allunyen molt del que podria ser un parc habitual i s’assembla més a un bosc o a un solar on han començat a créixer coses”. Així, és un espai amb diferents microhàbitats on trobar espècies diverses.
Pel que fa al Parc de Malilla, va ser inaugurat en desembre de 2017 també amb un enfocament “d’escampar el verd, més que d’un jardí tancat del segle XIX”. Per això, Escrivà considera que es troba en una etapa molt interessant “perquè és quan arriben les espècies”. “Quan tens un ecosistema madur, tens una comunitat animal i vegetal més establida, amb unes relacions i interrelacions clares; en un parc com el de Malilla, poden anar apareixent i desapareixent espècies més fàcilment, poden haver-hi variacions”, explica l’ambientòleg. Per això considera molt bona opció poder comparar dos parcs de gestió similar, però en un moment ‘vital’ molt diferent.
Crear un vincle emocional a llarg termini
La idea dels organitzadors és establir un vincle amb les persones participants i, també, establir un vincle emocional entre aquestes i el parc estudiat. “Potser no cal anar a 60 quilòmetres de València per a submergir-nos en el bosc; podem fer-ho en un bosc urbà”, anima Escrivà.
A més, la seua intenció és que no es tracte d’una activitat puntual de maig de 2018, sinó poder repetir-la anualment. Especialment interessant és el parc de Malilla per a veure els canvis en la biodiversitat i la interrelació amb l’entorn.
De fet, Escrivà avança que sí que es preveu fer-ho una altra vegada l’any que ve i, també, “tot i que no hi ha res ferm”, anar estenent-ho a altres parcs i ciutats. “Particularment, m’agradaria molt a l’antic llit del Túria; seria molt interessant veure com canvia la biodiversitat del jardí des del Parc de Capçalera fins a la Ciutat de les Arts i les Ciències”, comenta.
L’ambientòleg no vol desmeréixer la feina que ja fan grups com l’Associació de Veïnes i Veïns del barri de Sant Marcel·lí, que visiten el parc de la Rambleta, revisen els seus apunts anteriors i tracten d’identificar diferents espècies de plantes i brots que hi ha. La intenció és reforçar la seua tasca i, també, que es puga estendre a altres barris, que es creen grups de ciència ciutadana per a fer seguiment dels parcs. “Des de la Fundació prestarem tota l’ajuda que puguem per a seguir aquestes accions”, assegura Escrivà.
Tècnics, investigadors i ciutadans, treballant braç a braç
Els experts, acompanyats pels participants al bioblitz, faran dues prospeccions de camp. Dependent del grup biològic d’interés, les prospeccions es faran totalment sobre el terreny, buscant activament la biodiversitat urbana o bé fent una xicoteta campanya de mostreig que serà completada al punt d’informació amb visualització de les mostres amb lupes o altre material òptic. A més, els participants rebran un material per a poder fer captures i identificar-les després.
Entre els experts d’aquest diumenge hi haurà personal de la regidoria de Parcs i Jardins, “que coneix molt bé l’aspecte tècnic els parcs”; personal de l’observatori, que aportarà la perspectiva climàtica; personal de SEO/BirdLife, amb Pablo Vera com a coordinador del mostreig i Mario Jiménez i Virgili Beltran; l’expert en ambients aquàtics Juan Rueda, i Carles Fabregat, de la Conselleria de Medi Ambient, com a especialista en plantes.
També s’animarà els participants a fer fotografies de la biodiversitat urbana que troben al parc i s’indicarà una adreça de correu electrònic per a recopilar les fotografies de fauna i flora preses durant la jornada. D’aquesta manera, es pretén augmentar la quantitat d’espècies detectades.
Segons Berto Jaramillo, regidor d’Energies Renovables i Canvi Climàtic, “s’ha demostrat que aquesta és una forma efectiva i lúdica no només de valorar i connectar amb els espais verds que més a prop ens queden, els parcs i jardins, sinó també de fomentar la ciència participativa i oberta”. En opinió de Pilar Soriano, regidora de Parcs i Jardins, “la realització del primer bioblitz respon a les polítiques municipals en canvi climàtic i renaturalització urbana, una prioritat d’aquest govern”. “A més, és clau obtindre un inventari de la biodiversitat per a poder avaluar l’evolució futura de la nostra natura”, conclou Soriano.
