L’Institut per a la Producció Sostenible (IPS), entitat sense ànim de lucre que promou una cultura empresarial de la sostenibilitat, ha encarregat a la Universitat Politècnica de València (UPV) un estudi sobre la petjada de carboni que deixen els envasos emprats per al transport internacional refrigerat per carretera de productes hortofructícoles. Aquest treball fa una comparació entre els dos envasos més utilitzats en l’exportació de fruites i hortalisses: les caixes de cartró ondulat d’un sol ús i les caixes de plàstic reutilitzables.
Salvador Capuz, catedràtic de Projectes d’Enginyeria de la UPV, va presentar aquest dimarts a Madrid l’estudi, que conclou que l’ús d’envasos de cartró ondulat per al transport de fruites i hortalisses suposa menys emissions de CO2 que les caixes de plàstic reutilitzable i que són més beneficiosos en la lluita contra el canvi climàtic. “Era necessari un estudi que analitzara les emissions de CO2 d’ambdues caixes en tot el cicle de vida. La lluita contra el canvi climàtic és hui un dels principals desafiaments en l’agenda global i les accions pel clima que aborden els efectes inevitables”, va assenyalar José Cabrera, president d’IPS.
Des de l’obtenció de les matèries primeres fins al tractament dels residus
L’estudi de la Universitat Politècnica de València se centra en els factors que afecten el canvi climàtic i, per això, compara la petjada de carboni de diferents tipus de caixes de cartró ondulat i de plàstic reutilitzable seleccionant 6 productes hortofructícoles com a representatius de les exportacions –tomaca, albergina, carabassó, meló, cogombre i pebrera–. S’estudia la vida mitjana de la caixa –1 ús per a les de cartró ondulat i de 20 a 50 usos per a les de plàstic reutilitzable–, el percentatge de pèrdues o trencaments –0,1% per a les caixes de cartró i 1% per a les de plàstic– i les destinacions d’exportació, situades a 1.500 km (França) i a 2.500 km (Alemanya).
Capuz va assenyalar que per als diferents escenaris s’ha determinat la quantitat total d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle que es generen durant tot el cicle de vida de les caixes, des de l’obtenció de les matèries primeres, la fabricació, el transport, l’ús i el manteniment, fins al tractament de residus. Capuz va afirmar que les caixes de cartró ondulat generen fins a un 69,22% menys d’emissions de CO2 en el transport de tomaca a Alemanya que les caixes de plàstic reutilitzable, amb una vida mitjana de 20 usos.
L’estudi se centra en l’anàlisi de productes que suposen el transport de 1.875 milions de tones anuals a França i Alemanya. Si aquestes exportacions es realitzaren exclusivament en caixes de cartró ondulat, s’estalviarien fins a 70.000 tones de CO2, fet que equival a retirar de la circulació quasi 50.000 vehicles.
Els tres pilars de la sostenibilitat
Cabrera va indicar que “la sostenibilitat ha d’integrar sempre el pilar econòmic, social i ambiental. Per això, és necessari triar l’opció més sostenible: econòmicament viable, socialment justa, ambientalment saludable, també en el reciclatge i la reutilització”. “Que un material siga reciclable no significa que el seu procés de reciclatge siga sostenible, perquè pot ser que no ho siga econòmicament ni ambientalment. Sabem que hi ha materials com el plàstic que en el reciclat no sempre ho són i en la reutilització tampoc”, va afegir.
El president d’IPS va exposar que “en aquest estudi ens hem centrat només en un 15% de l’exportació de fruites i hortalisses, però si tenim en compte la xifra global d’exportacions de productes hortofructícoles d’Espanya, que segons xifres oficials de la FEPEX (la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes vives) arriba als 12,3 milions de tones, podríem dir que el transport en caixes de plàstic reutilitzable suposa afegir la contaminació de més de 400.000 vehicles., una dada que no ens podem permetre si Espanya vol aconseguir l’objectiu europeu de reduir almenys un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a 2030”.
El divulgador científic Manuel Toharia va assenyalar que “la solució al problema del canvi climàtic la trobem en la priorització de materials renovables” i va recordar que la legislació espanyola fomenta la utilització d’envasos i embalatges sostenibles i els defineix, segons la Llei de Residus de 2011, com els fabricats amb matèries primeres renovables, reciclables i biodegradables. “Cal, per tant, que es complisca la llei”, va concloure Toharia.
