Com les peces d’un dòmino que van caient una darrere de l’altra, els suports a la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy van acumulant-se fins a fregar la majoria absoluta de 176 diputats. Al suport inicial de Podem i Compromís i el probable de Nueva Canarias, ERC i PDeCAT, ja s’albira la cada vegada més possible incorporació dels cinc parlamentaris del PNB.
Els nacionalistes bascos encara esfullen la margarida o ho fan veure, perquè la possibilitat de convertir-se en els responsables últims de la permanència de Mariano Rajoy a la Moncloa és un xarop massa amarg, fins i tot per a una formació i un electorat acostumats als escorços polítics més insospitats.
Al PP, el temor que els seus aliats pressupostaris el deixen abandonat en aquest tràngol amarg és ja pànic. Precisament, el partit del govern ha recorregut als diners per tal de conservar el precari suport que fins ara havia tingut dels nacionalistes bascos. Per això els han advertit que amb la censura a Rajoy es posen en perill els beneficis per al País Basc aconseguits en la darrera negociació del Pressupostos Generals de l’Estat.
El PNB ha anunciat que decidirà demà quin és el sentit del seu vot. La decisió de l’Euskadi Buru Batzar (EBB) es produirà tan bon punt Pedro Sánchez haja fet la seua proposta d’investidura al plenari previst al Congrés dels Diputats.
Tot i que el grup basc sembla decantar-se pel suport a la moció contra Rajoy, l’acte del discurs del líder socialista encara pot tindre molta importància. De fet, el to emprat cap als independentistes catalans del candidat a la presidència del govern espanyol pot fer palés si té una voluntat real d’assolir els objectius de la iniciativa o si va presentar la moció per a deixar en evidència la complicitat de Ciutadans amb el PP.
El PNB prendrà bona nota del tracte que Sánchez atorgue als diputats catalans. En qualsevol cas, als diputats bascos, no els abelleix gens ni mica acabar retratats en la mateixa foto amb PP, Ciutadans, UPN, Foro Asturias i Coalición Canaria.
