El president destituït Carles Puigdemont i els quatre consellers exiliats a l’estranger han presentat aquest dimarts una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena davant de la justícia belga per vulnerar el seu dret a un “jutge imparcial i independent”, a un “procés judicial just” i a la “presumpció d’innocència”.
Arran de la querella, també han presentat al Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè, segons ha explicat Toni Comín, “la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d’un jutge el fet que tinga un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que està instruint”. En aquest cas, justament ara Llarena té una causa oberta a Bèlgica a petició de Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers “a l’exili”. “No estem perseguits per la justícia, sinó per la ideologia d’un jutge”, ha assegurat Puigdemont, qui ha intervingut a la roda de premsa per videconferència des de Berlín.
Segons ha recordat Comín, una de les raons per les quals van marxar a Bèlgica a la tardor era per a poder defensar-se “amb totes les garanties” i les accions que ara emprenen de forma conjunta Comín, Puigdemont i els exconsellers a l’estranger, tenen precisament aquesta finalitat: “defensar-se més enllà dels processos relatius a l’ordre europea de detenció”.
Demanda contra Llarena a Bèlgica
La primera d’aquestes accions, ha explicat l’exconseller de Salut, és la demanda interposada en la jurisdicció civil a Bèlgica contra el jutge Pablo Llarena davant de la “certesa” que el procés judicial a Espanya vulnera el seu dret a un jutge “imparcial i independent”. “Llarena no s’ha limitat a escriure en les seues interlocutòries una sèrie de posicionaments que considerem que posen de manifest que estem sent perseguits per les nostres idees polítiques, sinó que també ha fet això fora de la seua acció jurisdiccional”, ha afirmat Comín. Segons ha concretat, el jutge ha fet “declaracions” fora dels tribunals en els quals s’expressa “aquest prejudici” en relació a la seua presumpció d’innocència, i això els dóna “el dret” a iniciar una demanda civil.
Per la seua banda, Carles Puigdemont ha dit des d’Alemanya que “era el moment d’actuar”, ja que s’ha “demostrat que el jutge Llarena actua sense imparcialitat i mogut per motivacions polítiques”. “No estem sent perseguits per la justícia sinó per la ideologia del jutge”, ha remarcat també el líder de Junts per Catalunya, qui ha expressat que una “evidència” d’això són unes declaracions de Llarena en una conferència a Oviedo el 20 de febrer passat en què va afirmar que els polítics independentistes empresonats de forma preventiva no eren “presos polítics”.
De fet, han explicat els advocats belgues, les declaracions del febrer són algunes de les diverses afirmacions del jutge que s’han inclòs en la demanda. Per tot plegat, demanen una “compensació simbòlica d’un euro” pels “danys morals” causats.
Segons ha explicat posteriorment l’advocat Christophe Marchand, Llarena rebrà una citació per a presentar-se als tribunals belgues el 4 de setembre, la data fixada en el calendari perquè s’inicie una audiència als Jutjats de Primera Instància Civil de Brussel·les, dia en què s’obrirà el debat sobre si han existit o no les violacions de drets que argumenten en la demanda. “Demanarem al jutge belga que constate la responsabilitat civil per haver violat la presumpció d’innocència”, ha afegit el magistrat.
