L’alcalde de València, Joan Ribó, va oferir aquest dilluns el port de la ciutat perquè atraque el buc Aquarius, en què naveguen 629 persones migrants i refugiades després de ser rescatades per Médicos Sin Fronteras (MSF) i SOS Mediterranée. València vol ser un ‘refugi’ per al vaixell a què Itàlia i Malta han tancat les portes, i així hauria de ser si no apareix cap imprevist. A primera hora de la vesprada, el govern espanyol va acceptar l’oferiment de l’alcalde i el seu president, Pedro Sánchez, va donar instruccions perquè l’estat espanyol aculla l’Aquarius i “complisca amb els compromisos internacionals en matèria de crisis humanitàries”.
Una situació ben diferent, doncs, a la de setembre de 2015, quan Baleària va cedir al govern valencià un vaixell per a portar fins a Grècia ajuda humanitària i tornar amb 1.100 persones refugiades i l’executiu espanyol va congelar la iniciativa argumentant que es tractava “d’un problema europeu”. I no només això: el delegat del govern al País Valencià, Juan Carlos Moragues, va criticar l’oferiment del Consell de desplaçar el buc Martí i Soler a Lesbos. L’operació s’havia de coordinar des de la Generalitat, però calia la cooperació i els permisos del govern espanyol, del grec i de la Unió Europea.
L’arribada de l’Aquarius, però, sí que compta amb el beneplàcit del govern de Sánchez, que aquest dilluns va afirmar que “és la nostra obligació ajudar a evitar una catàstrofe humanitària i oferir un port segur a aquestes persones, de manera que es complisca amb les obligacions del Dret Internacional”. Ara, però, l’arribada és una incògnita, ja que els responsables de l’Aquarius consideren insegur viatjar fins a València amb els més de 600 refugiats a bord, una xifra que suposa una sobrecàrrega per al vaixell. SOS Mediterranée agraeix l’oferiment del govern espanyol, però considera perillós el viatge i demana una solució “ràpida i segura” a les autoritats italianes.
“El PP sempre va tancar les portes”
Segons va poder saber EFE aquest dilluns de fonts que coordinen el dispositiu, la distància a què es trobava el vaixell, en aigües del Mediterrani entre Itàlia i Malta, feia estimar que tardarà quatre dies a arribar al port de València. És a dir, s’espera que l’Aquarius aplegue al port de València a finals de setmana. A bord, 629 persones, de les quals més de 120 són menors no acompanyats.
Per tal de coordinar la seua arribada, el govern ha convocat per a aquest dimarts a les 16.30h una comissió mixta coordinada per la Generalitat en què hi haurà les conselleries de Sanitat, Educació i Igualtat i Polítiques Inclusives; les diputacions; la Universitat de València, i les entitats Accem, Cepaim, Cear, Càritas, Acnur i Creu Roja. També hi acudiran representants de l’Ajuntament de València, primera ciutat d’acollida d’aquestes persones, i de l’Autoritat Portuària de València. Segons va explicar aquest dilluns la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, el president de Baleària també ha oferit tota la logística que es puga necessitar, tant en terra com en mar, com ja va fer en 2015.
Oltra va indicar que també havia parlat amb la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, tot i que aquesta li va confirmar que el dispositiu es coordinaria, per part del govern estatal, des de la vicepresidència que dirigeix Carmen Calvo. Això, per a Oltra, “marca una diferència molt acusada respecte del govern del PP, que sempre va tancar les portes a la col·laboració institucional i a les persones que ho necessitaven”.
Una segona oportunitat per al pla de 2015
La vicepresidenta va destacar que, en el cas del País Valencià, “els dispositius per a acollir i complir el dret internacional estan preparats des de 2015”. Així doncs, aquest protocol de 2015, que mai es va arribar a aplicar per la negativa del govern espanyol, servirà com a base per a rebre les més de 600 persones nouvingudes. No obstant això, hi ha dues diferències significatives que es tractaran en la comissió d’aquest dimarts: d’una banda, el paper del govern estatal, absent en el primer Pla d’actuació de resposta urgent i d’emergència; d’altra banda, que segons aquell pla el País Valencià està en disposició d’acollir més del doble de persones que les que vénen en el vaixell. En total, hi ha vora 1.400 places per a persones refugiades al llarg de tot el territori.
En 2015 la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va habilitar una dotació econòmica inicial de 620.000 euros i va crear una xarxa de ciutats valencianes acollidores de persones refugiades, migrants i sol·licitants d’asil, amb un registre de les famílies acollidores. Aquesta xarxa de municipis refugi coordinada pel Consell té 133 localitats adherides, 39 a la demarcació d’Alacant, 24 a la demarcació de Castelló i 70 a la demarcació de València. A més, el País Valencià té 96 pisos, 192 habitacions en domicilis particulars i més de 600 places en albergs, entre altres recursos. També Cajamar va cedir a la Generalitat tres immobles per a l’acollida de persones refugiades o migrants durant un període de cinc anys.
En novembre d’aquell any també es va constituir la comissió mixta d’atenció i acollida per a refugiats i desplaçats que aquest dijous es reuneix a fi de posar en marxa tota la maquinària per a oferir una acollida ‘d’emergència’ a les més de 600 persones que naveguen a la deriva.
