La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem considera nul de ple dret el cessament el 30 de juny dels professors interins de centres no universitaris que són contractats en setembre per a exercir durant tot el curs escolar sense pagar-los els mesos de juliol ni agost, en considerar que aquesta pràctica suposa una vulneració del principi de no discriminació arreplegada en la Clàusula 4 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada que figura en l’Annex de la Directiva 1999/707CE.
El tribunal estima el recurs de cassació plantejat per l’Associació d’Interins Docents de la Regió de Múrcia (AIDMUR), juntament amb 74 professors interins no universitaris que es trobaven en aquesta situació, contra la sentència del TSJ de Múrcia, que, al seu torn, va considerar ajustat a dret l’Acord del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de 24 de febrer de 2012, pel qual s’establien mesures en matèria de Personal Docent en l’Administració Pública d’aquesta autonomia. En el seu recurs, al·legaven que la sentència recorreguda establia una diferència de tracte arbitrària entre funcionaris interins i de carrera, ja que davant un mateix treball –el curs escolar– uns no cobren les retribucions corresponents als mesos de juliol i agost però d’altres, sí.
Per al tribunal, la relació laboral entre el funcionari docent interí i l’administració educativa “queda truncada, a diferència del que ocorre per al funcionari de carrera”. En relació amb la pràctica administrativa, el tribunal considera oportú indicar el que qualifiquen els recurrents en la seua demanda com “una monstruositat prohibida pel Dret Laboral”, la de “contractar un treballador perquè realitze les seues funcions mentre l’empresa està oberta i, quan aquesta tanca a l’estiu, acomiadar-lo i tornar-lo a contractar en setembre per a no pagar-li les retribucions del període vacacional”.
Al mateix temps, assenyala alguns dels perjudicis que suposen per als afectats, com ara la privació de retribucions en els mesos de juliol i agost, la disminució proporcional del nombre de dies de vacances retribuïdes i la incidència en la cotització a la Seguretat Social, així com les conseqüències que se’n deriven.
El tribunal precisa que la seua decisió afecta els professors que es troben en la situació descrita, però no els que són nomenats quan el curs escolar ja ha avançat per períodes inferiors a la durada d’aquest, de manera que es denota una necessitat ocasional i transitòria.
La sentència arreplega la reiterada i uniforme doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, com a conseqüència, anul·la els punts 1 i 2 de l’apartat Segon de l’Acord del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de 24 de febrer de 2012, pel qual s’establien mesures en matèria de Personal Docent en l’Administració Pública d’aquesta Comunitat.
L’apartat 1 deia que se suspén l’apartat sisé, “drets retributius”, de l’Acord per a la provisió de llocs de treball dels cossos docents no universitaris, en règim d’interinitat en centres dependents d’aquesta comunitat, publicat per Resolució de 6 de maig de la Conselleria d’Hisenda. L’apartat 2 establia que la durada del nomenament del personal docent interí s’ajustarà al mateix temps que duren les circumstàncies que van donar lloc al seu nomenament i es mantindrà mentre persistisquen les raons d’urgència o necessitat que ho van justificar, cessant, com a màxim el 30 de juny de cada any, per la qual cosa en eixa data s’extingiran els contractes vigents del personal docent interí.
