L’arribada de l’Aquarius a València ha suposat un abans i un després per a un territori que no està acostumat a l’entrada massiva d’immigrants. Però el cert és que el País Valencià rep un gran nombre de persones que fugen dels seus països en busca d’un futur millor a Europa. Segons les dades de l’informe anual del CEAR sobre persones refugiades a Espanya i a Europa, el territori valencià va rebre en 2017 la xifra rècord de 2.300 demandes d’asil i es converteix en la cinquena autonomia que més peticions va rebre l’any passat.
La xifra també ha sigut rècord al conjunt de l’estat espanyol on es van formular 31.120 demandes. De totes elles, només se’n van resoldre positivament 13.350. Així, segons ha explicat Jaume Durà, el membre del CEAR encarregat de presentar les dades, el 35% dels demandants d’asil obtenen alguna protecció. De tots els demandants, 595 van aconseguir l’estatus de refugiats i 4.080 van rebre alguna protecció subsidiària.
Durà ha explicat que si bé és cert que en els darrers anys les arribades de pasteres i a l’estat espanyol s’han incrementat, això no és per cap reclam o crida produïda per l’acollida que reben ací. En canvi, assegura que el motiu de l’increment és la dificultat que tenen ara aquestes persones per a accedir a Europa a través de Turquia, ja que els diversos acords internacionals han fet aquesta ruta inviable per a molts d’ells.
Procés d’assentament
El procés des que es formalitza la petició d’asil fins que aquesta és acceptada o no dura des de sis mesos fins a tres anys, segons expliquen des del CEAR, ja que el sistema burocràtic està col·lapsat. “Hi ha 42.000 expedients a l’espera de ser resolts”, ha explicat Durà. Així mentre esperen resposta, els migrants són traslladats a una plaça d’acollida en vivendes o centres on aprenen l’idioma i se’ls prepara per a entrar al món laboral. Després, passen a una segona fase en la qual reben ajudes puntuals fins que poden ser independents. Malgrat l’augment de les arribades, CEAR destaca que Europa només acull el 3% dels migrants de tot el món i que 8 de cada 10 es queden en països fronterers al seus, que estan en procés de desenvolupament.
El País Valencià compta amb places d’asil a València, Cullera, Sueca i Alacant. Segons Durà, és molt difícil saber quantes de les peticions d’asil al País Valencià s’accepten ací, perquè la competència és estatal. A més, ha explicat que hi ha molta mobilitat i es pot demanar l’asil a València i acabar en una altra ciutat. Pel que fa a l’Aquarius, Durà ha assenyalat que tenen prioritat a l’hora de registrar la petició d’asil, perquè només tenen 45 dies per a fer-ho o estarien en situació irregular, però la resta del procés funcionarà igual que per a la resta.
Segons l’informe del CEAR, la majoria de demandants d’asil a l’estat espanyol vénen de Veneçuela. Calculen que en 2017 van ser unes 10.350 persones, que van viatjar per rutes segures. Això es deu al fet que per a vindre des de Veneçuela no cal obtindre visat, es pot viatjar en avió com un turista normal i demanar l’asil una vegada s’arriba a territori espanyol. El següent país d’on més provenen els migrants és Síria. En aquest cas entren per Ceuta o Melilla amb documentació falsa.
En tercer lloc estan els migrants provinents de Colòmbia, on el procés de pau encara no ha conclòs. Aquestes persones també poden vindre de forma segura en avió perquè des de fa uns anys no necessiten visat per a entrar en territori espanyol. A continuació hi ha els migrants ucraïnesos, palestins, algerians, salvadorencs i hondurenys.
