El PP està preocupat perquè el 90% dels seus 869.000 podrien quedar-se sense votar en les primàries convocades per a elegir la persona que succeirà Mariano Rajoy. La introducció del sufragi universal ha suscitat el problema de l’establiment d’un cens amb garanties, com va explicar fa uns dies el diari El Español.
L’apartat C de l’article 44 dels estatuts del PPCV aprovats en el XIV Congrés d’abril de 2017 estableix que una part dels recursos del partit provindran de “les quotes i aportacions dels seus afiliats”. Dies abans de la celebració del conclave que va ratificar Isabel Bonig al lideratge es va comprovar que el pagament de les quotes no era un costum estés al partit des de feia molts anys.
Una formació que afirmava tindre 148.000 militants només va poder convocar-ne 7.006 per a l’elecció mitjançant primàries de la presidenta. Així, només un 4,73% dels suposats militants valencians van ser cridats a les urnes. Un 95,27% es van quedar fora del primer procés d’elecció directa d’un líder.
Ara el temor és que només un 10% dels militants de tot l’Estat puguen elegir entre José Luis Bayo, María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría, Pablo Casado i altres candidats. Eixe percentatge ja doblaria el de les primàries valencianes i significaria que hi podrien participar els 86.900 militants que estarien al dia pel que fa al pagament de les quotes.
Les dades oficials oferides per la direcció espanyola del PP indiquen que el País Valencià és el segon territori amb més militants, només per darrere dels 169.602 d’Andalusia i just per davant dels 101.100 de Galícia. La xifra valenciana es troba per damunt, fins i tot, de la que la direcció del PPCV va anunciar abans del XIV Congrés.
El partit valencià té reconeguts per la direcció del carrer de Génova de Madrid 149.177 afiliats, tot i que Bonig va assegurar després de la seua confirmació com a líder que havia ordenat les agrupacions locals que garbellaren les llistes d’afiliació per a eliminar els finats i altres persones de què tingueren constància que ja no participaven en la vida del partit.
El PPCV mai no ha informat del resultat d’aquest procés de depuració i, ni tan sols, si s’ha dut a terme. L’única informació pública facilitada per Bonig va ser l’alta de 200 militants nous en “la província de València”. Dos mesos després –octubre de 2017– va anunciar-ne l’afiliació de 103 més, fins a un nombre total de “més de 57.000”, només en la circumscripció de València.
A falta de conéixer el nombre de votants per a les primàries, el que ja és oficial és la grandària de la representació valenciana al congrés del 20 i el 21 de juliol. La delegació del PPCV aportarà 385 dels 3.134, el 12,28% del total espanyol. Si la xifra de 869.000 de tot l’Estat i la de 149.177 del País Valencià s’aplicaren fil per randa, al PPCV li correspondrien el 17,15% dels compromissaris. Això apujaria la xifra de valencians a 537, amb una diferència de 152 respecte als que té adjudicats.
Cal dir que el percentatge de la representació territorial no només es fixa pel nombre d’afiliats. Una sisena part són membres nats i alguns acudeixen perquè ocupen un càrrec institucional. La pèrdua d’enormes quotes de poder al País Valencià explica en part la minva de la representació del PPCV.
