La tempesta política generada després de la detenció del president de la Diputació de València, el socialista Jorge Rodríguez, dins de l’operació Alqueria portarà previsiblement a la presidència de la corporació Toni Gaspar, de 45 anys, un expert en xifres que compta amb una dilatada experiència en l’àmbit local, com a alcalde de Faura des de 2003. Gaspar és actualment vicepresident segon de la Diputació i responsable de l’àrea d’Hisenda.
També és diputat provincial des de 2011 i va exercir com a portaveu socialista a la Diputació fins a 2012, quan va ser destituït per l’Executiva Nacional del PSPV. En aquell moment Ximo Puig, que ara el proposa per a presidir la Diputació, se’l va llevar de damunt i el va substituir per José Manuel Orengo. Aquell any també es va presentar com a candidat a la Secretaria General del PSPV de la província de València contra José Luis Ábalos, sense èxit.
Autoproclamat defensor de la renovació al si del PSPV, Gaspar també es va oferir en 2014 per a ser candidat a la Presidència de la Generalitat amb Ximo Puig com a rival. Gaspar va llançar un programa de micromecenatge per a finançar la campanya, però en aquella ocasió tampoc va obtindre el suport de la militància socialista.
En aquell moment, el lema de la seua candidatura va ser ‘Comencem el canvi’ i insistia en la necessitat de “retornar la política al seu estat natural: servir, protegir el més feble i una política que lluita contra la violència que generen les desigualtats socials”.
En una entrevista amb Europa Press, va afirmar que la política estava “totalment desgastada i desorientada”. I sentenciava: “Jo ni oferisc sous ni repartisc càrrecs, si algú ve amb aquest ànim, s’ha equivocat de candidat”.
Entre les seues propostes, destacava acabar amb l’aforament dels parlamentaris i limitar a un màxim de huit anys la durada del mandat en la Generalitat. Advocava, així mateix, per remarcar la importància de la “transparència pública”, que reculla “no solament els aspectes econòmics del polític, sinó també el seu entorn familiar”.
Sobre els casos de presumpta corrupció del moment, reflexionava d’aquesta manera: “Caldria incidir en la transparència de tot el procés de contractació, incloent-hi els informes tècnics, així com limitar l’adjudicació per procediment d’emergència”.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València en 1997, ha cursat un programa IESE Business School Madrid en Lideratge per a la Gestió Pública.
