Un fins prompte. Ni les pressions de Ferraz ni l’esclat de l’operació Alqueria han fet trontollar les aspiracions polítiques de Jorge Rodríguez. Amb l’adéu definitiu a la Presidència de la Diputació de València i la renúncia temporal a l’alcaldia d’Ontinyent, Rodríguez va matar dos pardals d’un tir aquest dilluns enmig de l’embolic i va deixar palés el seu pla: renovar energies per a reviscolar en un futur proper.
La dimissió de Rodríguez al capdavant de la corporació provincial va coincidir amb el tercer aniversari de la seua presa de possessió. Tres anys enrere, una cara nova i jove aterrava a la institució amb l’objectiu d’esborrar la gestió passada de corrupció dels populars i deixar el segell de la transparència. La seqüència dels fets, però, no ha sigut l’esperada pels socialistes. Així, 1.095 dies després, la Diputació de València tornava a estar vinculada al seu passat més obscur: l’empresa pública Imelsa, focus d’irregularitats durant l’època d’Alfonso Rus.
Rodríguez va donar una segona oportunitat a Imelsa amb el seu rebateig com a Divalterra. La decisió de no liquidar-la va raure en la necessitat de no deixar desemparades més de 600 famílies, tal com va explicar Rodríguez durant la seua compareixença d’aquest dilluns. Aquella voluntat s’ha vist ara truncada amb dues qüestions que, de moment, han eixit a la llum: la contractació de set persones d’alta direcció ‘a dit’ i la denúncia que els empleats públics van presentar a la Fiscalia per rebre “amenaces i coaccions” per part de Rodríguez i els seus assessors per alertar de les contractacions.
Fidelitat màxima de la militància
Si hi ha algun aspecte que fa que Rodríguez no perda l’esperança és la fidelitat màxima que militants, alcaldes i el seu equip de govern han mostrat des del dia que va ser detingut. No és habitual que un polític sota sospita de corrupció siga rebut amb aplaudiments i vítols en els temps que corren però, en aquest cas, les circumstàncies són diferents. Així, la falta d’informació, atés que la investigació està sota secret de sumari, i la confiança que ha consolidat Rodríguez entre militants i veïns d’Ontinyent donen un respir a la carrera política de l’exalcalde de la Vall d’Albaida.
La possibilitat de què disposen els militants de la formació del puny i la rosa a l’hora de triar directament el líder del partit ha canviat les regles del joc. El cas de Pedro Sánchez podria ser un precedent i un exemple per a Jorge Rodríguez. Enfonsat pel seu partit i sense acta de diputat, l’ara president del govern espanyol es veia abocat al precipici. Tanmateix, el gran suport que va mostrar la militància el va portar de nou a la Secretaria General del PSOE.
La diferència entre Rodríguez i Sánchez rau en un aspecte: els tribunals. Així, l’inquilí de la Moncloa no comptava amb l’entrebanc dels temps i de les decisions judicials. Rodríguez, sí. Tot i això, si els plans del polític ontinyentí es fan realitat, les possibilitats d’aspirar a la successió de Puig tornaran a ser efectives.
D’altra banda, Rodríguez ha deixat en mans de la seua íntima col·laboradora, Rebeca Torró, la gestió de l’ajuntament d’un municipi on és el líder polític indiscutible, això es demostra amb el fet que des de l’any 2011 fins ara ha eixamplat la majoria absoluta fins a assolir 14 dels 21 regidors. Bona mostra d’això són les escenes viscudes dijous després de la seua posada en llibertat quan el consistori es va omplir de treballadors, regidors i companys de partit per a mostrar-li el seu suport.
El poder d’Ábalos
“La situació és insostenible”. Quatre paraules rotundes del ministre de Foment, José Luis Ábalos, van ser més que suficients perquè Ximo Puig es veiera obligat a sentenciar Rodríguez. Així, deu hores després de la detenció es va decretar la seua suspensió de militància i de tots els càrrecs del partit.
Aquesta actuació va fer que es reprengueren les hostilitats entre Ferraz i el PSPV, és a dir, entre els ‘sanchistes’ i els no partidaris d’aquesta candidatura. Des de València s’interpreta que Ábalos, mà dreta de Sánchez, ha llançat un atac contra la direcció del PSPV. Si la guerra esclatara, les possibilitats electorals del PSPV en 2019 es veurien compromeses.
Mentrestant, Ximo Puig no amaga la seua incomoditat per haver d’obeir les ordres de Ferraz alhora que defensa la integritat i l’honradesa dels detinguts per la UDEF. Ens mans del secretari general socialista i president de la Generalitat està en gran part el futur polític de Jorge Rodríguez.
