Com garantir que els funcionaris que treballen en l’administració valenciana dominen les dues llengües cooficials és una polèmica encara no resolta. El vistiplau que va donar aquest dimarts la Mesa de les Corts a l’acord sindical que no inclou el requisit lingüístic per als futurs funcionaris del Parlament ha generat una nova disputa entre els diferents partits polítics, especialment entre les formacions d’esquerra.
Tot i que a priori Podem i el PSPV es mostren a favor d’incloure aquest requisit, únicament el president de les Corts, Enric Morera, es va abstindre aquest dimarts durant la votació sobre l’acord sindical. Els membres de la formació morada justifiquen el seu vot al·legant la inseguretat jurídica que suposaria incloure el requisit lingüístic en l’Oferta d’Ocupació Pública de les Corts, atés que la Llei de Funció Pública que anava a recollir la necessitat d’acreditar el domini del valencià per a accedir a un lloc de treball en l’administració continua al calaix, mentre que els socialistes al·ludeixen a la impossibilitat de modificar l’acord que els sindicats segellaren sense preveure el requisit.
No obstant això, Podem va fer constar en acta en la reunió de la Mesa celebrada dimarts el seu posicionament a favor del requisit. En aquest sentit, des del grup parlamentari expliquen que Podem tractarà de fer efectiu el requisit demanant que en la catalogació de llocs de treball de les Corts aparega com un requisit l’acreditació del valencià per a aquelles categories que exigisquen un contacte directe amb la ciutadania. La raó és garantir el dret dels ciutadans a comunicar-se amb les Corts en la llengua pròpia.
“L’informe dels lletrats de les Corts, malgrat que posava l’èmfasi en l’absència de cobertura legal, també recollia la possibilitat de poder aplicar aquest mèrit a determinats llocs que evidentment necessitaran tindre un coneixement adequat del valencià i castellà”, explica el diputat de Podem Cèsar Jiménez a Diari La Veu. Així, segons indica Jiménez, el seu compromís a fer efectiva aquesta condició lingüística serà absolut. Per tant, quan les convocatòries dels diferents llocs de treball hagen d’aprovar-se en la Mesa, comprovaran que aquelles places en les quals l’atenció amb el personal és “evident” no omitisquen l’obligatorietat del requisit lingüístic.
“Tardança i timidesa”
Per a Jiménez aquest problema s’hauria resolt si La Llei de Funció Pública es trobara en vigor. Així, considera que “la tardança i la timidesa” del Consell a aprovar aquesta normativa està impedint la consolidació d’aquest requisit lingüístic a totes les institucions públiques. Respecte a aquesta qüestió, el síndic dels socialistes, Manolo Mata, va recordar en declaracions a aquest diari que el projecte de llei “encara no està aprovat” i que en el cas concret de les futures oposicions de les Corts el requisit no s’hi inclou després de “dos anys de negociació dels sindicats amb representació al parlament”. “Ningú va plantejar incloure el requisit lingüístic, amb la qual cosa ara qualsevol modificació suposaria una paralització del procés de les places”, assegura.
Així mateix, el diputat socialista es va mostrar convençut que qualsevol funcionari de les Corts domina tant el valencià com el castellà. “Puc assegurar que tots els treballadors públics de les Corts a dia de hui saben parlar valencià”, afirma Mata. Pel que fa a l’enuig que aquest dimecres Enric Morera va fer palés al seu compte de Twitter, Mata considera que “és una posició estètica”, atés que “ell sap que això és impossible”.
Demanar que per una plaça de telefonista s’haja d’acreditar valencià diuen que és fer política. Defensar la Llei d’Ús i garantir que puguen atendre a qui fent ús dels seus drets es dirigisca en valencià a Les Corts és democràcia. https://t.co/HQfkGahjVY
— Enric Morera (@enricmorera) 11 de juliol de 2018
Escola Valenciana, decebuda amb l’acord
Aquest fet no ha passat desapercebut per un dels organismes que treballa en la defensa de la consolidació del valencià. Com Podem, Escola Valenciana va instar aquest dimecres el Consell a aprovar la Llei de Funció Pública que, al seu parer, “hauria d’incloure la plena competència lingüística” com a “requisit” per a accedir a qualsevol lloc de treball de la funció pública.
“Els governants que volen el valencià han de crear una llei d’Igualtat Lingüística per a garantir l’ús i el desenvolupament en tots els àmbits”, va recalcar aquest dimecres el portaveu de Drets Lingüístics, Vicent Romans. Així mateix, per a Romans l’error rau a considerar el valencià com un mèrit i no com un requisit, un fet que al seu parer permet que el funcionariat puga “ignorar” una de les dues llengües oficials per a desenvolupar el seu treball.
L’entitat va indicar que l’acord “històric” que van ratificar Intersindical Valenciana, CCOO i UGT en 2016 sobre la competència lingüística que havia d’acreditar el personal al servei de les administracions públiques valencianes reflectia el “respecte” dels drets com a ciutadans.
“Suposava una mesura per a evitar discriminacions, trencava amb la configuració de l’actual model administratiu que distingeix entre llengües i persones: les que són ateses en la llengua que parlen i les que, desgraciadament, són forçades a canviar de llengua. Aquest fenomen provoca que el valencianoparlant amague la llengua per por de ser rebutjat”, va criticar Romans.
