Un dels primers compromisos que va anunciar Pedro Sánchez com a president del govern espanyol va ser el d’exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos i convertir el lloc en un centre d’homenatge a les víctimes i de reconciliació. “Serà abans de les vacances d’estiu”, va dir Sánchez en una entrevista en TVE sense concretar molt més. Per la seua banda, el portaveu de l’executiva del PSOE, Óscar Puente, va avançar que aquest trasllat es faria “sense precipitacions” i amb “les menors estridències possibles”.
Franco, però, no és l’únic genocida que descansa plàcidament a l’estat espanyol. De fet, al cementeri municipal de Carcaixent (la Ribera Alta) es troba el panteó de Vjekoslav Luburić, el màxim responsable dels camps de concentració de la Croàcia nazi, inclòs el centre d’assassinat de Jasenovac. Sota les seues ordres es calcula que van ser assassinades centenars de milers de persones. Fins a 700.000 víctimes, entre serbis, jueus i gitanos, segons un informe de la Comissió Estatal de Croàcia per a la Investigació dels delictes de les forces d’ocupació i els seus col·laboradors.
Què fa Luburić soterrat a Carcaixent?
Com que no va aconseguir restablir el nazisme a Croàcia, després de la Segona Guerra Mundial Luburić va marxar a Hongria, Àustria, França i, finalment, a Espanya, on va ser acollit i protegit pel règim franquista a mitjans dels anys quaranta. Instal·lat a Carcaixent sota el nom fals de Vicente Pérez García, va arribar a casar-se i tindre quatre fills. Tot això sense deixar de treballar per a escampar la ideologia feixista des d’aquest municipi de la Ribera Alta. Concretament, ho feia com a director d’una impremta encarregada de difondre propaganda amb el suport del franquisme.
Suposadament va ser Ilija Stanić, un opositor polític enviat pel mariscal iugoslau Josip Broz ‘Tito’ que s’havia infiltrat en la seua impremta treballant com a secretari, qui va assassinar el genocida croat a sa casa de Carcaixent, de manera que el 20 d’abril de 1969 va acabar amb la vida del també conegut com El Carnicer. Des d’aleshores, el seu cos descansa al cementeri municipal. Si bé durant molts anys ha sigut un lloc de peregrinació per a la ultradreta, que encara li ret homenatge, des de l’Ajuntament de Carcaixent expliquen que ja no és així, “si bé de tant en tant encara apareixen algunes flors no se sap d’on”.
Això, però, podria canviar aviat. L’equip de govern local no vol que el sanguinari dirigent croat seguisca al seu cementeri. Aquest dilluns, 23 de juliol, el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, es va reunir amb l’alcalde, Paco Salom, i amb el regidor Carles Albert, responsable de l’àrea de Memòria Històrica, per tal “d’analitzar algunes actuacions que està estudiant el consistori per a avançar en la recuperació de la memòria democràtica i l’aplicació de la llei valenciana”, segons va informar el mateix Puchades. Entre d’altres, està l’inventari i la retirada de plaques amb simbologia franquista, així com “l’especial circumstància de l’existència al cementeri municipal del panteó de Vjekoslav Luburić”.
A qui pertany el panteó?
Preguntat per Diari La Veu, Albert explica que en un primer moment, és a dir, des de 1969, el cos del genocida estava soterrat. No va ser fins a novembre de 1976 quan se’l va traslladar al panteó actual. La primera via que intentarà l’Ajuntament de Carcaixent per a retirar la tomba és contactar amb qui té el dret funerari a perpetuïtat sobre aquesta, informa el regidor. En un primer moment era el cunyat de Luburić, Dinko Šakić –marit de Nada Luburić– qui tenia aquest dret. Šakić, com el germà de la seua esposa, també va ser un líder feixista i comandant del camp de concentració de Jasenovac entre 1942 i 1944, tot i que ell preferia anomenar-lo “camp de treball”, tal com relata el periodista Francesc Bayarri en Matar Fuster (i altres històries). Šakić va morir a la presó de Zagreb en juliol de 2008, on estava tancat pels crims comesos en la Segona Guerra Mundial, i l’Ajuntament de Carcaixent desconeix qui va heredar el dret funerari sobre la tomba en qüestió.
Šakić vivia habitualment a Buenos Aires (Argentina) però passava “llargues temporades a València i a Carcaixent”, explica Bayarri al seu llibre. A més, a Argentina va adoptar una nova identitat: Ljubomir Bilanović. El regidor Carles Albert reconeix que no va ser fàcil trobar a qui corresponia el dret funerari, ja que als registres Dinko Šakić figurava amb un altre nom i amb el segon cognom, acompanyat d’una adreça de la ciutat de València. Als seus arxius, però, no apareixia ningú amb aquestes dades. La investigació des del consistori va començar a principis de novembre de 2017, poc després que aquest regidor assumira les competències de Memòria Històrica. Una vegada descobert que era el cunyat de Luburić qui tenia el dret en un primer moment, l’Ajuntament intenta trobar els nebots o els fills dels nebots del genocida per tal de notificar-los “l’expropiació de la tomba per a poder exhumar les restes”. El regidor confessa que no li agrada aquesta expressió, però que és una bona manera d’explicar-ho. En cas que no siga possible fer-se amb ells de manera directa, el següent pas és el de “publicar-ho al Butlletí Oficial i que es donen per assabentats”. “A partir d’ací ja s’obririen noves portes, que encara estem explorant”, explica el responsable municipal de Memòria Històrica.
El soterrador del cementeri de Carcaixent explica a Diari La Veu que, durant alguns anys, la filla de qui treballava de criada per a la família de Luburić li portava flors a la tomba, mentre li pagaven. També conta que, de tant en tant, algun fill del genocida s’acosta per allà. I encara té una anècdota més: quan el Dinamo de Zagreb va jugar contra el Sevilla en novembre de 2016, un grup de fanàtics es van desplaçar des de la ciutat del Sánchez-Pizjuán fins a Carcaixent per a dur una corona de flors al dirigent nazi.
Quines vies pot explorar l’Ajuntament?
Una altra via que explorarà l’ajuntament carcaixentí és la de contactar amb l’ambaixada de Croàcia a Espanya per a convidar-los a fer-se responsables de la repatriació del cos, “independentment de qui governe”. “Allà encara té molts adeptes, però en això no entrem”, matisa Albert.
“En funció de com vaja la cosa, de si apareix cap descendent del cunyat o no, ja anirem mirant com pot continuar administrativament el procediment i què comporta”, exposa el regidor. Per exemple, estudiaran si cal pagar una indemnització pel que va costar la tomba i si és l’ajuntament qui s’ha de fer càrrec de l’exhumació. Des del consistori asseguren que volen donar una solució al tema, però reconeixen que “encara no sabem la millor ni la més ràpida”. “Independentment que no combreguem amb ells [en referència al genocidia i els seus descendents], tenen uns drets que no podem passar per alt”, exposa Albert, i afegeix que “cal anar amb peus de plom perquè ningú no puga impugnar el procés que volem començar”. El regidor, però, remarca que allò important no és el fet que el dirigent nazi estiga soterrat al cementeri municipal de Carcaixent, sinó que està en un lloc preeminent, “que fins i tot molesta”. L’edil concreta que si s’haguera de fer una reforma parcial del recinte funerari, caldria estudiar què es fa amb la tomba.
Un hàndicap que troba el consistori és que la normativa actual no fa referència a personatges que no pertanyen directament a la Guerra Civil o al franquisme. A més, “a la tomba no hi ha cap simbologia, més enllà de l’escut de Croàcia”. No obstant això, l’executiu local enviarà un dossier sobre la tomba de Luburić al Comité Tècnic d’Experts per a la valoració de la retirada de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura i dels supòsits determinants d’excepcionalitat –un grup de treball adscrit a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques constituït el 29 de març de 2016– per tal que facen “un informe sobre els seus enllaços amb el franquisme”. En aquest sentit, Albert remarca que el genocida croat va estar cobert pel règim de Franco i, especialment, pel pare franciscà Miguel Oltra, “qui tenia molt de poder”. És gràcies a aquestos lligams que l’Ajuntament de Carcaixent espera trobar la via jurídica per a poder aplicar bé la llei estatal bé la llei valenciana sobre memòria històrica.
“Convidar” a retirar les plaques del jou i les fletxes
Tot i que la història de Luburić i tot el que l’envolta és ben cridanera i mediàtica, a Carcaixent s’estan fent moltes més accions per la memòria històrica. Per exemple, es va fer un inventari de les plaques de l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb el jou i les fletxes. A tot el municipi n’hi havia 103. El regidor explica que, amb la llei actual, no poden obligar a despenjar-les, així que el que van fer va ser enviar una carta als domicilis per tal de “convidar” a retirar-les o a donar permís a la brigada municipal d’obres i serveis perquè les lleven i pinten eixos espais.
Una quarantena de plaques ja han desaparegut de les façanes carcaixentines. Ara es farà una revisió de quines queden penjades per a enviar una segona notificació als propietaris de les vivendes. Tampoc s’obligarà a retirar-les però sí que “s’exhortarà” a facilitar la retirada, avança Albert.
Altres actuacions de Carcaixent contra el feixisme són l’elaboració d’un catàleg i un protocol de bones pràctiques en l’esport, així com un protocol policial davant les pintades de simbologia feixista i totes aquelles relacionades amb el discurs de l’odi.
