El professor de Dret Administratiu de la Universitat de València Andrés Boix ha defensat un canvi en la regulació de serveis de transport amb alternatives que està demandant la societat i que requereixen d'”un canvi de xip polític total”. Boix és un dels coordinadors del llibre La regulació del transport col·laboratiu, publicat per un grup d’investigació d’aquesta universitat i que analitza qüestions com els problemes de la regulació del taxi, les seues millores i flexibilització, l’impacte de l’aparició de nous actors com Uber i Cabify i el model de negoci dels Vehicles de Transport amb Conductor (VTC).
En declaracions a EFE, el professor ha afirmat que des del punt de vista jurídic les solucions al conflicte no serien difícils de posar en marxa, si bé faria falta un canvi de mentalitat política que passa per entendre que el dret i la regulació econòmica no han de protegir a gremis sinó buscar solucions eficients que milloren la vida de tots. Per a Boix, cal assumir que no té sentit que el taxi estiga qualificat com a servei públic perquè no funciona per les regles d’un servei d’aquestes característiques, ja que l’administració només restringeix els preus i l’entrada en ell.
Per això, no hi ha motius per a limitar l’entrada de nous actors excepte per raons de congestió i d’ús de l’espai urbà, que poden justificar limitacions al nombre de prestadors i, en aquestos casos, caldria repartir-les de manera coherent amb un mercat liberalitzat. Si cada vegada hi ha més prestadors, caldria aprofitar per a incrementar les exigències reguladores, com les de tipus ambiental (exigint vehicles elèctrics) o de mobilitat (adaptats), segons Boix.
Les complicacions vindrien a com garantir la transició a la competència als qui tenen llicències i les van comprar amb expectatives de rendibilitzar-les, per a la qual cosa proposa normes de transició, mesures fiscals o mesures semblants.
Boix ha manifestat que estaria bé que alguna autonomia o ajuntament prenguera la iniciativa i s’arriscara a promoure un canvi regulador que, si bé podria tindre un cost polític, es convertiria en un exemple per a la resta quan es comprovaren els efectes d’una política pública “ben dissenyada” en aquest sector.
Segons el parer de Boix, els taxistes tenen “molt capturat” al regulador per la seua gran capacitat de mobilització, però alhora es percep en la societat la idea que cal canviar les bases de la regulació del sector.
