Els treballs d’exhumació de la fossa 112 del cementeri municipal de Paterna (l’Horta Oest) van arrancar aquest dilluns amb l’esperança de trobar les restes d’un centenar d’afusellats pel franquisme en dues saques. Es tracta de la huitena exhumació que es realitza en aquest cementeri i la novena que es promou des de la Diputació de València. Les obres finançades per la corporació provincial són una més de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que s’estan duent a terme durant 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.
En l’inici de l’exhumació van estar presents la diputada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, i el diputat de Cultura, Xavi Rius, així com la presidenta de l’Associació de Familiars Víctimes del Franquisme de la Fossa 112, Carmen Gómez, néta de l’alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna, que podria trobar-se entre els cossos que hi ha en aquesta fossa. També van assistir l’alcalde de Castelló de la Ribera, Óscar Noguera, i alguns regidors d’aquest municipi i de Tavernes de la Valldigna.
Concretament, en la fossa comuna 112, dins de dues saques, es troben soterrades 50 persones que van ser afusellades el 30 de novembre de 1939 i altres 50, el 8 de desembre del mateix any, tot i que en realitat van ser assassinades el dia 9, ja que el 8 era festiu. A més de l’alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna també podria estar soterrat l’últim alcalde republicà de Carlet, Francisco Navasquillo. L’alcaldessa de la Carlet, Maria Josep Ortega –que també estava present en el moment de l’obertura de la fossa junt amb la presidenta de l’Associació de Memòria Històrica de Carlet, Amélia Hernández–, va assegurar que l’objectiu és “transmetre a les futures generacions uns fets que es van produir entre germans d’un mateix poble perquè mai més tornen a passar”. “Si algun dia aconseguim transmetre aquest valor fonamental als joves, em sentiria satisfeta”, va afegir Ortega.
“Una prioritat política del govern provincial”
La diputada Rosa Pérez va explicar que l’exhumació de les fosses ha sigut una qüestió prioritària per a la seua àrea: “Ens sembla una vergonya que més de 42 anys després de la mort del dictador encara estiguem iniciant l’exhumació de les restes dels afusellats republicans quan les famílies han estat durant molts anys esperant aquest moment, que desgraciadament molts ja no podran veure”. A més, va detallar que esperen trobar aproximadament unes 100 persones assassinades per la dictadura franquista, sobretot originàries de Tavernes de la Valldigna (la Safor) i Carlet (la Ribera), així com d’Alaquàs (l’Horta Oest).
També va recordar que la Diputació de València és l’única administració pública que està finançant l’exhumació de fosses perquè “és una prioritat política del govern provincial”. “Aquesta és la novena fossa que obrirem des que va començar la legislatura i esperem arribar a exhumar entre un 15 i un 20% de les fosses comunes d’aquest cementeri”, va sentenciar.
Per la seua part, la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez Sales, va assegurar que els afusellats “estan soterrats d’una manera indigna” i que el que es pretén és recuperar els cossos per tal de “portar-los on han d’estar, a les seues ciutats, als seus pobles, amb els seus familiars, d’on mai haurien d’haver eixit”. Tanmateix, la presidenta va lamentar “l’espectacle” que suposa veure les fosses que estan exhumant perquè les persones enterrades jauen “com a vertaders animals i es mereixen una sepultura digna”. Per aquest motiu, des de l’Associació lluiten per a donar una sepultura digna als familiars procedents dels municipis de Tavernes, Cullera, Albalat, Sollana, Carlet, Castelló de la Ribera, l’Alcúdia, Manises, Torrent, Paterna, Puçol, Silla, Oliva, Sagunt, Sueca, Alberic, Alcàsser, Alginet, Alaquàs, Benifaió i Beniparrell .
Els treballs d’exhumació de la fossa 112 han sigut impulsats pel consistori de Tavernes de la Valldigna i adjudicats per més de 95.700 euros, dels quals la Diputació ha aportat, per mitjà d’una subvenció, 89.719 euros.
“Quan s’obri una fossa mai se sap què ens trobarem”
Gómez va relatar el seu cas personal, ja que el seu avi Vicente Gómez Marí va ser afusellat i s’espera que es trobe el seu cos en aquesta fossa comuna. Ell va ser el primer alcalde democràtic de Tavernes de la Valldigna, el seu poble. Va ser edil durant tota la República i president del Consell Gestor Municipal durant la guerra, “motiu més que suficient perquè la repressió franquista el matara el 9 de desembre juntament amb altres 49 represaliats”, va assegurar la seua néta.
Segons va afirmar, sempre han tingut referència que estava en la fossa 112 i així ho apunten les dades d’historiadors, antropòlegs i arqueòlegs, malgrat que no hi ha un registre del cementeri. No obstant això, Gómez es va mostrar cauta: “No sabem quina sorpresa ens emportarem perquè acaben d’exhumar la fossa 94, on se suposava que hi havia dues saques amb 67 represaliats i han eixit la meitat. Quan s’obri una fossa mai se sap què ens trobarem, tenim l’esperança i no la perdrem”.
Després de l’acte d’aquest dilluns va admetre l’emotivitat del moment encara que amb un sentiment agredolç. “La quarta generació, xiquets xicotets de dos anys, ha vingut també a la fossa. He sentit molta alegria per veure que estàvem tan acompanyats i les famílies tan unides”, va indicar la néta de l’alcalde republicà. No obstant això, va sentir també “molta pena” perquè això no ho hauria de viure aquesta generació: “Els hauria correspost als nostres pares, a les seues esposes, que van morir amb eixa pena de no poder trobar els seus familiars”. “A ells els van afusellar, però la família va quedar atrapada en la fossa 112”, va afegir.
Gómez, a més, va descriure el posterior patiment de la seua família: “El meu avi tenia dos fills de 14 i 7 anys. Van tindre tuberculosis i econòmicament no podien sobreviure, així que la família els va ajudar”. “Penses en ells i dius: ‘Quina pena que no estiguen ací per a viure aquest moment'”, va agregar.
Buscant represaliats de Cullera
Com es va anunciar aquest dilluns i coincidint amb els treballs d’exhumació, dotze famílies de Cullera se sotmetran en els pròxims mesos a proves d’ADN per a localitzar els seus avantpassats víctimes de la repressió franquista i soterrats en la fossa 112, on es calcula que es troben les restes de 19 ciutadans cullerans. La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, va assistir a l’obertura de la citada fossa i va informar del resultat de la campanya d’identificació duta a terme pel consistori per a identificar les restes. Concretament, es feia una invitació als descendents dels represaliats pel franquisme a inscriure’s en una base de dades municipal amb la finalitat que se’ls pogueren realitzar proves d’ADN.
Què ve després de l’exhumació?
Els treballs d’excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l’equip d’ArqueoAntro dirigit per l’arqueòleg Miguel Mezquida, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. “En unes setmanes esperem arribar a les restes dels represaliats i després s’inicia el procés de delimitació de la fossa i el començament d’exhumacions”, va explicar Mezquida.
Una vegada finalitzats els treballs de camp, les mostres s’enviaran a l’Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s’estudiaran les restes exhumades. “Després d’aquest procés, una empresa genètica farà les anàlisis de les mostres d’ADN de les famílies involucrades en el procés”, va detallar l’arqueòleg d’ArqueoAntro. Aquesta anàlisi, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetrà la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents en un termini màxim de dos anys.
