Encara que l’activitat parlamentària es troba aturada per les vacances, els polítics comencen ja a deixar-se veure pels corredors del parlament valencià, més encara tenint en compte que la campanya electoral s’acosta. Un dels partits que menys beneficiat ha eixit d’aquesta legislatura ha sigut Podem, atés que va decidir signar l’Acord del Botànic però no formar-ne part. La formació morada s’ha posat les piles per a deixar en evidència en aquestos últims mesos de mandat els seus dos principals rivals –el PSPV i Compromís– i, d’aquesta manera, rascar-los votants que els permeten mantindre escons a les Corts.
Aquest dijous, la diputada Beatriz Gascó i el líder de la formació, Antonio Estañ, van presentar la llei de residus de Podem davant l’absència de “valentia” de la Conselleria de Medi Ambient. “Sabem que l’actual Consell està fent un gran esforç per a resoldre aquesta situació però hem comprovat que la conservació del Medi Ambient no forma part de les seues prioritats pressupostàries”, va explicar Gascó. Així doncs, des de Podem van fer un toc d’atenció al departament que encapçala Elena Cebrián perquè consideren que no té determinació política en una qüestió que serà “el pilar del futur de les generacions que arriben”.
Gascó va admetre que en la conselleria hi ha una manca important de “recursos humans”, però alhora va advertir que eixa raó no és “excusa suficient” perquè el País Valencià “no complisca” amb les mesures que la Unió Europea va aprovar el passat mes d’abril. La proposició de llei de Podem, per tant, busca adaptar-se als requisits de la nova normativa europea sobre residus, augmentar la transparència en la gestió, reduir la producció de deixalles i consolidar l’economia circular.
La diputada de Podem va reforçar la seua tesi amb xifres i va assenyalar que tan sols s’ha destinat un 0,75% del pressupost de la conselleria per a protegir el medi ambient en un context en què “el canvi climàtic avança a una velocitat més elevada de la prevista”. “És un error estratègic del Consell que a la societat valenciana ens coste tants pocs diners la preservació del medi ambient”, va lamentar.
Guerra contra l’aigua embotellada
La normativa conté més de 40 articles però Podem va fer èmfasi en mesures com ara la recuperació de l’Agència Valenciana de Residus i la creació del Fons Ambiental de Gestió de Residus, dues eines “fonamentals” per a millorar les plantes actuals de tractament. “Les condicions en què es troben els treballadors de gran part de les plantes de tractament de residus són infrahumanes”, va denunciar la diputada.
La proposta també inclou la creació de l’Oficina de Prevenció de Residus, adscrita a l’Agència Valenciana de Residus, que s’encarregaria de promoure la reutilització i el reciclatge. Un altre punt important per a la formació morada és “la compra pública sostenible”, atés que considera que en aquest cas l’administració “ha de ser exemplar” i ha d’evitar l’aigua embotellada i l’ús d’envasos en esdeveniments públics així com als edificis de l’administració valenciana. “Em sembla molt malament que les Corts encara tinguen ampolles d’un sol ús; sé que s’està treballant per a posar fi, però crec que la implicació ha de ser total”, va explicar la diputada mentre agafava una ampolla que tenia al seu costat en la sala de premsa del parlament.
Entre altres mesures per a reduir l’ús de plàstics i envasos, la proposta legislativa planteja que en els establiments hotelers serà obligatori oferir als clients la possibilitat de consumir aigua no envasada de forma gratuïta.
Pel que fa als edificis públics, les empreses responsables d’instal·lar i mantindre màquines expenedores de begudes hauran d’instal·lar i mantindre operativa una font d’aigua potable d’accés gratuït, integrada en la màquina o a prop d’ella, excepte si s’inclou la comercialització d’aigua en botelles reutilitzables.
No es podran distribuir, amb caràcter general, begudes en envasos d’un sol ús en edificis i instal·lacions de les administracions públiques o entitats privades amb participació pública, sense perjudici que en centres sanitaris i hospitalaris es permeta comercialitzar envasos d’un sol ús, preferentment compostables.
A més, el text indica que es promourà la instal·lació de fonts d’aigua potable o el subministrament en envasos reutilitzables als espais públics i que no es podran comercialitzar al País Valencià packs de llaunes o botelles de begudes refrescants subjectes mitjançant anelles de plàstic.
La prohibició del lliurament de bosses de plàstic és un altre dels pilars de la normativa. Segons el text, aquesta prohibició entraria en vigor a partir de l’1 de gener de 2020. La proposta de Podem també inclou l’aprovació del Sistema de Dipòsit, Devolució i Tornada (SDDR) d’envasos i campanyes de sensibilització sobre la reutilització. A més, apunta a la fiscalitat del dipòsit en abocadors.
L’etern retorn de l’SDDR
Malgrat que la formació morada va fer l’anunci de la seua proposta aquest dijous, els punts presentats no van resultar massa sorprenents. Especialment previsible era la referència a la implantació de l’SDDR. Al llarg de la legislatura, aquest ha sigut un dels motius d’enfrontament més sonats entre Podem i els socis del Botànic i fins i tot al si de Compromís. És el cas del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic destituït, Julià Álvaro. Si bé la vicepresidenta Mónica Oltra va afirmar que la destitució “no és una qüestió de pèrdua de confiança, sinó d’haver complit una etapa”, la marxa d’Álvaro va arribar després de diverses discrepàncies en la gestió de la Conselleria, com és el cas de l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.
En una entrevista a Diari La Veu, la consellera Elena Cebrián va reconéixer que “és cert que, en l’apartat dels envasos, una part de les solucions innovadores és l’SDDR“, però advertia que les solucions “mai s’han d’implantar o imposar”. “Després de la fase d’estudi en 2016 i de la fase de participació en 2017 hem evidenciat que no tenim el consens necessari”, argumentava, i afegia que “hem de recordar que estan molt bé tots els sistemes de reciclatge i de retorn, però el primer que hem de fer és reduir la generació de residus”.
Precisament amb aquest objectiu, el de reduir la generació de deixalles, el Pla Integral de Residus (PIR) inclou una disposició, que emula les que ja s’han engegat a França o a les illes Balears, per a prohibir la comercialització de plàstics d’un sol ús quan es puguen substituir per un altre material alternatiu com, per exemple, els bastonets per a les orelles, les palletes, els caramels amb pal, els coberts de plàstic o les càpsules de café. Amb tot, el departament de Cebrián no abandona la idea de l’SDDR, però dins del PIR, “juntament amb moltes altres línies de treball” i amb “una visió del cicle dels residus des del principi”.
