Diari La Veu del País Valencià
Un últim homenatge a Teresa: Ovidi Montllor i ‘la boja’ descansen junts al cementeri d’Alcoi

“Com un record d’infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals”, cantava l’alcoià Ovidi Montllor (1942-1995) en una de les seues peces més conegudes. En ‘Homenatge a Teresa’, el cantautor declarava la seua admiració per aquesta dona, un personatge popular i alhora solitari. Així, la cançó parla de Teresa ‘la boja’, una indigent que Ovidi va conéixer quan era jovenet, durant els anys de postguerra, i a qui recordava emotivament.

Després que “un bombardeig la tornés boja”, aquesta dona desinhibida, humil i tendra gaudia instruint infants i joves del poble –”tots els xiquets la seguíem”– sobre aspectes que fins aleshores se’ls havien ocultat –”Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d’anatomia. Ella ens va dir d’on veníem i que els reis de l’Orient no existien, ni llops ni esperits”–.

El nom complet d’aquesta dona a qui Ovidi va llançar un homenatge “als quatre vents” era Teresa Mora Ferrándiz i va nàixer en 1900. Tal com relaten les fonts consultades per Diari La Veu, va ser trobada morta al barracó on vivia i, com que ningú es va fer càrrec d’ella, l’assistència social la va soterrar el 14 d’abril de 1952 –quan Ovidi tenia només 10 anys– en la zona comuna, en la trinxera 58, portó 12, lletra A, segons consta al registre del cementeri. El 7 de desembre de 1965, a causa d’una remodelació de la parcel·la, les seues restes van ser exhumades i, com que ningú les va reclamar, van anar a parar a l’ossari general.

Finalment, però, el destí va voler que Ovidi i Teresa tornaren a trobar-se. En 1989, en el marc d’una reforma general del cementeri, l’ajuntament de la ciutat va construir un cenotafi o panteó d’il·lustres alcoians que presideix el recinte fúnebre municipal. Aquest panteó s’eleva just damunt de l’ossari, mantenint l’accés a aquest, i és on es van ubicar les cendres d’Ovidi Montllor el 12 de març de 1995. D’aquesta manera, el cantautor i ‘la boja’, per qui ell “tant sentia”, descansaran sempre junts. Així, com explica l’historiador i expert en el cementeri d’Alcoi Lluís Vidal, “l’un per ser famós i l’altra per ser completament desconeguda han acabat al mateix lloc”.

El panteó on hi ha les cendres d’Ovidi Montllor s’eleva just damunt de l’ossari en què descansen les restes de Teresa mantenint l’accés a aquest. / LLUÍS VIDAL

La relació entre Ovidi i Teresa, candidata a la millor història

Gràcies a la curiosa relació entre Ovidi Montllor i Teresa ‘la boja’, el cementeri de la capital de l’Alcoià és un dels 19 finalistes en el Concurs de Cementeris 2018 de la revista Adiós Cultural. Concretament, en la categoria de ‘Millor història documentada i ocorreguda al cementeri’. Vidal explica que “es tractava d’oferir alguna història ocorreguda al cementeri”, i que aquesta els semblava “molt boniqueta i digna de ser coneguda”. Alcoi, a més, també és finalista en la categoria de ‘Millor activitat de portes obertes’ per “la seua variada oferta”.

A aquesta edició del concurs, la cinquena, es van presentar 46 candidatures de 12 autonomies. De fet, el País Valencià era qui més candidatures va presentar, un total de cinc . De la demarcació de Castelló es va presentar el cementeri de Vinaròs (el Baix Maestrat) a la categoria de ‘Millor monument’ i el de Castelló de la Plana, a ‘Millor activitat de portes obertes’ i a ‘Millor història’. De València, el Parque de la Paz es va presentar a ‘Millor iniciativa mediambiental’. Finalment, de la demarcació d’Alacant es va presentar el cementeri de Polop (la Marina Baixa) i el d’Alcoi (l’Alcoià), tots dos a ‘Millor activitat de portes obertes’ i a ‘Millor història’. El concurs consta de cinc categories: ‘Millor cementeri en general’, ‘Millor iniciativa mediambiental’, ‘Millor monument’, ‘Millor història documentada ocorreguda al recinte’ i ‘Millor activitat de portes obertes’. A la final, però, del País Valencià només han arribat els cementeris de Vinaròs, Alcoi i Castelló i el Parque de la Paz.

Les votacions es van obrir el divendres 13 de juliol i acaben el diumenge 30 de setembre. Com en les quatre edicions anteriors, es realitzen a través de la web de la revista, on es pot comprovar la documentació literària i gràfica que cada candidatura ha enviat per a promoure el vot en la categoria corresponent.

Alcoi també competeix en la categoria de ‘Millor activitat de portes obertes’, amb una ruta literària i musical. / LLUÍS VIDAL

Un cementeri amb experiència en el concurs

Pel que fa a la categoria de ‘Millor activitat de portes obertes’, la candidatura d’Alcoi competeix amb la ruta literària i musical que va acollir el recinte el 8 de novembre de 2014, amb motiu del 125é aniversari de la seua inauguració. Aquesta activitat es va organitzar des de la Regidoria de Turisme amb la col·laboració del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA).

En aquella ocasió, Vidal i la també historiadora Elisa Beneyto, creadors de la ruta ‘La ciutat dormida’, van guiar les més de 200 persones assistents per diversos punts en què van poder gaudir de variades actuacions artístiques, com ara la Corporació Musical Primitiva, la Coral Polifònica Alcoiana i el Grup de Danses Sant Jordi. També es va fer un recull de poesia i hi havia actors vestits d’època –”les animetes del cementeri”, les anomena Beneyto–. La historiadora conta que la ruta s’ha anat repetint “amb molt d’èxit” des d’aquella ocasió.

A més, des de l’ajuntament remarquen que el cementeri d’Alcoi ja va guanyar la primera edició de 2014 en la categoria de ‘Millor monument’. En aquella ocasió, va ser gràcies al panteó d’Agustín Gisbert. En una roda de premsa convocada el passat 23 de juliol, la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, va destacar que ara “el cementeri torna a ser un referent” i va agrair “l’ajuda inestimable d’Elisa [Beneyto] i Lluís [Vidal]” a l’hora de fer el projecte i poder-lo presentar.

Comparteix

Icona de pantalla completa