A l’aplegar a casa la meua filla estava farta d’estudiar preparant eixa maldita oposició de finals de gener i que protestava dels anuncis televisius del Nadal. Com sempre vaig pensar, encara que la majoria de nosaltres remuguem de la publicitat desmesurada i consumista de les festes de Nadal, que ni amb la crisi ha disminuït, aquests dies de menjars, beguda i sobre taula familiar sembla que no hi ha indignació, no hi ha crisi, la vida continua i tornem a veure des de les colònies i perfums amb subtilesa eròtica i sensibilitat per a tots els gèneres, fins als vehicles més intel·ligents i magnífics. Tot com sempre, per Nadal tot val.
Tal vegada molts i moltes de nosaltres ara per Nadal, podem pensar que la paraula crisi ha ocupat totalment les nostres vides i la dels nostres veïns i veïnes. Pot ser no volem saber del pròxim any i ens sentim derrotats, passem ja de moltes coses, el nostre llindar d’indignació ha estat saturat. Però mentre continuen existint casos de corrupció, judicis pendents, fraus de comptes i factures, malversació de fons públics, sous desorbitats de càrrecs públics, declaracions supèrbies, amiguismes i nomenaments a dit, tràfic d’influències, manca d’informació i de participació democràtica, recursos malbaratats, desnonaments, lleis i normes unilaterals i desfasades, obres faraòniques i esdeveniments caríssims, amiguisme i un munt més de referents dolents pels ciutadans i ciutadanes honestos i farts de suportar els desficacis d’uns quants, continuarem tenint indignats i indignades que encara que no es manifesten en el carrer, volen un canvi pel present, volen un canvi pel 2013.
Perquè malgrat els silencis preparats i els esdeveniments amagats. Malgrat els telediaris i informatius de notícies i imatges intranscendents, malgrat la publicitat dirigida, la ciutadania arreplega les dades a peu de carrer i lluita per transformar la seua realitat diària. La ciutadania veu dia a dia la penúria de cada vegada més gent. Els valencians i valencianes encara que una miqueta derrotistes, tenim un punt d’indignació que ens fa mantenir fites històriques i socials rellevants, com mantenir viva la nostra llengua, salvar el Cabanyal, Xúquer Viu, STOP desnonaments, volem TV3, la Primavera valenciana i molts altres moviments pels que cal reivindicar un millor any 2013 i no passar directament al 2014. Valencians i valencianes sense por, que indignats i indignades no volem entendre, ni ens preocupa allò d’ofrenar noves glòries a qui siga. Ens preocupa el dia a dia, ens preocupa el futur dels nostres fills i filles, ens preocupa la felicitat dels nostres veïns i veïnes i ens indigna que moltes famílies tinguen a tots els seus membres en l’atur.
Aquest és el meu missatge pel 2013, missatge que vull transmetre en aquest nou diari digital que ara naix, amb la VEU DEL PAIS VALENCIÀ.
Bon any! Si, bon any 2013!
Diego Gómez, 31 desembre de 2012.
