El conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació, Miguel Soler, han presentat aquest dijous les novetats del curs escolar que arrancarà dilluns vinent, 10 de setembre (el dia 7, a Alacant). Ha sigut una cita també per a fer balanç “de tot allò que hem anat fent”, ha afegit Marzà. El fil conductor de tota la presentació ha sigut ‘L’educació en moviment’, en referència a “una educació que està en moviment cap allà on nosaltres ens agradaria, cap a la igualtat d’oportunitats”. “Està en continu moviment, mai estanca; és dinàmica, oberta i innovadora”, ha concretat.
L’alumnat a les escoles i els instituts serà quasi igual que el del curs passat, amb 776.559 alumnes estimats de segon cicle d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius –un 0,2% menys que el curs 2017-2018–. Destaca, però, el nombre de docents. Aquest curs que ara comença tindrà 69.871 professors a les aules, un 2% més que el curs passat. “Aquest curs tenim més professorat que mai en la història de la comunitat al sistema educatiu valencià”, ha destacat Soler. El secretari autonòmic també ha remarcat que “no només hem revertit les retallades de l’antic govern, que va enviar a l’atur 5.000 mestres i professors, sinó que hem augmentat la dotació de les plantilles considerablement i hi ha 6.051 docents més treballant que l’últim curs de la legislatura anterior”.
Una mitjana de 21,9 alumnes per aula
Segons ha explicat Soler, ara hi ha un professor per a cada 11 alumnes. Aquesta no és la ràtio de les aules, ja que entre aquestos docents hi ha els especialistes. No obstant això, la mitjana d’alumnat per aula també ha anat baixant durant els darrers cursos. Així, si en el curs 2014-2015 la mitjana d’alumnat per aula era de 25,2, aquest curs serà de 21,9. En el cas de les aules de Primària, el 90% estarà per sota de la ràtio màxima de 25 alumnes. En el cas de les aules d’ESO, el 97% de les aules estarà per davall de la ràtio màxima de 30 alumnes. Per demarcacions, la mitjana d’alumnes per aula a Castelló serà de 21,1; a València, de 22, i a Alacant, de 22,1. En el cas d’Infantil, el 100% de les aules estan per davall de la ràtio màxima.
Escoletes de 0-3 anys, un cas especial
El conseller ha descrit les escoletes de 0-3 anys com “un repte”, ja que tot i que baixa la natalitat, augmenta l’alumnat en aquestos centres. Aquest curs hi haurà 44.302 alumnes en escoletes, un 9% més que el curs passat. “M’atreviria a dir que som l’únic territori que està augmentant l’escolaritat ‘0-3 anys’ en tot l’Estat”, ha afegit Marzà.
Les raons per a l’increment de les matrícules en aquest tram podrien ser les aules gratuïtes de 2 anys i les millores del bo infantil, segons el diagnòstic que ha fet la conselleria, que considera que “les famílies que abans no podien matricular els seus fills i filles a l’escoleta infantil ara sí que poden”.
D’una banda, aquest curs hi haurà 14.472 places gratuïtes de dos anys en 737 aules. D’aquestes places, 9.700 seran en escoletes municipals; 2.360, en escoletes de la Generalitat, i 2.412 en aules de dos anys en escoles. D’altra banda, Educació ofereix ajudes per a les despeses d’escolarització en les escoletes privades. Així, hi ha hagut un augment pressupostari fins als 42 milions, un 27% més respecte del curs passat i un 40% respectes de l’anterior legislatura.
D’aquesta manera, per a la família d’un alumne de 2 anys escolaritzat en una aula gratuïta, les despeses han baixat dels 2.200 euros del curs 2014-2015 als 0 d’aquest curs. En el cas de les famílies amb un alumne de 2 anys escolaritzat en una escoleta privada amb el bo infantil, les despeses han passat dels 2.200 euros als 1.400 com a màxim.
Ajudes per a les famílies
A més del bo infantil, les famílies de l’alumnat dels diferents nivells educatius poden optar a diverses ajudes econòmiques. D’aquesta manera és com el Consell pretén “igualar les oportunitats d’accés a l’educació, perquè considerem que és el principal instrument per a reduir les desigualtats”, ha apuntat Marzà.
La Xarxa Llibres, que suposa la gratuïtat dels llibres de text, tindrà aquest curs 424.636 alumnes participants, un 13% més que el curs passat. Així, la despesa en la compra dels llibres passa dels 300 euros als 0. En el cas de les beques menjador, es preveu que aquest curs es beneficien 127.000 alumnes, un 45% més que en el curs 2014-2015. El pressupost assignat per a aquestes ajudes és de 71,8 milions d’euros. El conseller ha apuntat com “hi ha alumnes que necessiten aquestes ajudes per a poder quedar-se al menjador i, fins i tot, per a poder fer una menjada digna al dia”.
Recuperació del tutor generalista i reducció de l’horari lectiu
En la presentació del nou curs, el secretari autonòmic també s’ha referit al professorat i les seues condicions laborals, i ha recordat com el Reial Decret 14/2012 va eliminar el tutor generalista de tots els grups de Primària i va augmentar de 18 a 20 hores les hores lectives del professorat de Secundària. Aquest curs, segons han anunciat, el 63% de les aules de Primària ja tindran tutor generalista. La previsió és que en setembre de 2019 siga ja el 100%. Pel que fa al professorat de Secundària, el 50% tindrà reduït el seu horari lectiu a 19 hores setmanals. Una altra millora en el cos docent és la reducció dels temps de substitució, que passa de 23 dies a 9 dies.
Col·laboració entre empreses i centres de FP i noves dinàmiques als instituts
En aquesta aposta per una educació “en moviment” també hi té cabuda la innovació. Per això, l’equip de Campanar destinarà 2,86 milions d’euros en ajudes a projectes d’innovació educativa a les escoles instituts i més d’1 milió d’euros en ajudes a projectes d’innovació aplicada en la FP. Soler ha avançat que “prompte eixirà la convocatòria, esperem que en un mes”. Aquestes ajudes estan destinades a la col·laboració entre els centres de formació professional i centres tecnològics o pimes.
Pel que fa a la Secundària, s’impulsarà el treball per projectes interdisciplinaris, les sessions de reforç de coneixements i les sessions d’aprofundiment de coneixements.
Respecte de les competències comunicatives orals en anglés, valencià i castellà, a les escoles es dedicarà un mínim d’una hora i un màxim de 3 hores i mitja per setmana, mentre que als instituts serà una hora per setmana com a mínim. Pel que fa als auxiliars de conversa en anglés a les escoles, en octubre es donaran les xifres concretes de quants se n’han incorporat, “però podem avançar que en seran més que l’any passat”, ha dit Soler.
Millores en 207 centres i construcció de 47 nous
Un altre eix important en les polítiques de l’actual equip d’Educació és el pla Edificant, gràcies al qual s’han destinat ja més de 260 milions d’euros per a la millora de 207 centres i 201,5 milions per a la construcció de 47 de nous. A més, 96 ajuntaments ja tenen la delegació de competències per a tramitar les obres. Segons les dades oferides aquest dijous, s’ha passat d’adjudicar 15 milions d’euros en 2014 per a les infraestructures escolars a 87 milions d’euros en 2018. “I encara queden tres mesos per davant en què adjudicarem més fons”, ha remarcat Soler, qui també ha avançat que el mes vinent convocaran una roda de premsa específica sobre el pla Edificant.
