Les dificultats per a accedir a una vivenda de lloguer són cada vegada més grans al País Valencià. Segons un estudi publicat per Fotocasa en agost, els preus s’han incrementat un 2%. Per a garantir el dret a un habitatge digne, la Generalitat va impulsar la Llei per la Funció Social de l’Habitatge, que obliga, entre altres coses, que els grans propietaris i els bancs informen el Consell del nombre de vivendes buides que tenen i els insta a traure-les al mercat.
Des que la llei va entrar en vigor i fins que el govern de Mariano Rajoy la va recórrer van aflorar 7.000 habitatges buits a tot el País Valencià, tots propietat d’entitats bancàries, principalment de 10. Una vegada presentat el recurs, les entitats bancàries i els grans tenidors van deixar de comunicar el nombre de vivendes buides que tenien i ara la Conselleria d’Habitatge començarà a posar sancions.
Concretament, el departament que encapçala Maria José Salvador multarà per infracció “molt greu” aquelles entitats bancàries i grans tenidors –que posseeixen més de deu habitatges– que, en el termini de sis mesos, no li comuniquen el seu estoc d’habitatges buits, tal com estableix la Llei de Funció Social de l’Habitatge, publicada el 3 de febrer de 2017. Segons estima Habitatge, a tot el País Valencià hi ha al voltant de 500.000 habitatges buits que podrien aflorar amb aquestes noves sancions.
D’aquesta manera, i ara que només s’han quedat fora de la llei els articles 12.4 i el 13 de la llei referents a l’expropiació, la Conselleria enviarà una carta als bancs per a recordar-los la seua obligació de complir la llei. La missiva informarà els grans propietaris que si en sis mesos no comuniquen la cartera d’habitatges buits que tenen, se’ls imposarà una sanció d’entre 600 i 3.000 euros. Posteriorment, en cas de no posar-les a disposició per a lloguer social o de no llogar-les a un preu assequible, podran ser multats amb quantitats similars.
Incentius per als propietaris
A banda de les multes, Habitatge prepara incentius perquè propietaris particulars traguen al mercat les seues vivendes a preus assequibles. En aquest sentit, Salvador negocia amb la Conselleria d’Hisenda establir “beneficis fiscals” als qui s’ajusten a l’índex, per exemple en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A més, s’instarà els Ajuntaments a donar bonificacions fiscals en diverses matèries, com ara l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), ha apuntat la consellera.
A més ha explicat que com que hi ha propietaris que no tenen els habitatges en condicions per a llogar-los i per a evitar que les vivendes no isquen al mercat per eixe motiu, els propietaris tindran prioritat per a les ajudes o tindran la possibilitat de cedir-les a la Generalitat perquè les reforme i les destine a lloguer social fins a amortitzar la inversió. En el cas de les entitats financeres, són aquestes les que s’han de fer càrrec de posar els seus habitatges en condicions d’habitabilitat.
“Estem demanant a la iniciativa privada l’esforç que hem fet des de l’Administració Pública”, va subratllar la consellera Salvador. Així, ha recordat que la Generalitat, al seu parc públic social d’habitatges per a persones en situació de vulnerabilitat, aplica preus d’entre 50 i 100 euros i en les Vivendes de Protecció Oficial els preus estan entre els 104 i 350 euros.
Índex de referència per als preus del lloguer
D’altra banda, la consellera Maria José Salvador va anunciar dimarts que en desembre el seu departament presentarà l’índex de referència per a un lloguer assequible que, a més, identificarà per barris les zones “tensionades” amb major pressió en els preus del lloguer. Aquest índex tindrà en compte la ubicació, la grandària de l’habitatge, les qualitats dels materials, la certificació energètica i tot un seguit de paràmetres per a fixar un marge de preus de referència del lloguer i limitar la seua pujada. La idea és “consensuar” els marges amb els propietaris, atés que hi ha experiències en altres llocs en els quals imposar preus de forma “unilateral” no ha funcionat, ha recordat.
També tindrà en compte l’enquesta de demanda elaborada per la Conselleria, el cadastre, el registre de fiances, les bases de dades de l’Agència Tributària i l’INE, i s’analitzarà l’històric dels últims deu anys.
L’índex de referència per a un lloguer s’enviarà al Ministeri per a demanar que siga “vinculant”. Mentrestant, s’aplicaran aquest tipus de mesures incentivadores. Si finalment el govern espanyol realitza les modificacions legislatives que permeten que l’índex de referència siga vinculant, es “replantejaran” aquest tipus d’incentius, ja que el lloguer assequible passarà a ser “obligatori”, ha apuntat Salvador.
