L’Audiència Nacional ha condemnat Laila H., el seu nóvio Saif Eddine H. A. i la seua amiga Sanae B. a 7 anys de presó per captar joves musulmanes mitjançant les xarxes socials per a viatjar a Síria. També ha condemnat el nóvio de Sanae, el convers Fabio Miguel M. A., a 4 anys.
Podria haver sigut una conversa normal d’adolescents per Whatsapp. Podria haver-se quedat en un “T’estime” o en un “Quan ens veurem”, “Passa’m una foto” o “Bona nit”… Però va passar molt més. Laila i Saif, com qualsevol parella rebel de vint anys, somniava a fugir de casa i gaudir del seu amor ben lluny. Però no eren dos joves més; Laila i Saif somniaven a fugir a Síria i gaudir del seu amor fins a la mort, com una ofrena virginal a l’Estat Islàmic.
Saif: Escolta’m, en nom d’Allah ens ajudem i ens explotem si Déu vol, junts, amb les mans unides, per causa d’Allah, m’entens…? Cada vegada anem millorant. És la nostra obligació.
Laila: Si Déu vol.
Saif: Doncs no tornes a dir que és un perill; entesos, amor?
Laila: Si Déu vol.
Saif: Vés ara a purificar-te i resa, i no oblides que et vull molt, espere que entres al paradís i que veges el nostre profeta en el teu somni. Descansa, bona nit, bonica meua…
Fins a arribar ací, Laila va passar nou anys a Xeraco, on va anar a l’escola i va jugar i riure amb xiquets del veïnat. Fins a arribar ací, Laila era una xiqueta de Xeraco. Però un dia es va posar el hijab i la gent deia que és que la xica era molt religiosa. I després el niqab, i els joves que la coneixien li deien: “No te’l poses”. Ho va discutir amb la seua amiga Sanae:
Sanae: Què dius? Als 4 o 5 anys… Sí, als 10 o 11 o 12 anys les veus amb el nicab, si Déu vol.
Laila: Les xiquetes usen el niqab quan els ve el període.
També ho va parlar amb el seu nóvio:
Saif: Escolta’m.
Laila: Escolta’m tu.
Saif: És preferible que la xiqueta l’use des de xicoteta, les xiquetes als 8 anys són precioses amb el niqab, són una preciositat, sobretot quan veuen la seua mare amb el niqab… Jo et diria: “Oh! Xiqueta dels meus ulls, et ve molt bé el niqab”. I, clar, la nostra filla va absorbint i imitant el que vas fent tu… Glòria a Allah, els xiquets des de xicotets ho aprenen tot. M’entens?
I sa mare i son pare i els seus germans no veien res, no volien veure res. Laila era una bona xica que no eixia amb xics i que tornava a casa a les nou després de quedar al parc amb les amigues. Laila ja no era una xiqueta de Xeraco.
Saif li pregunta amb ímpetu a quina hora va entrar a casa. Li diu que a les 21.55h. Saif diu que ell només li ha donat permís per a estar al carrer fins a les nou. Laila li canta: “Jo sóc lliure, jo sóc lliure”. Saif li diu que, si vol ser lliure, que se’n vaja al ‘Yáych al Horr’ (Exèrcit Lliure, una de les faccions que lluiten a Síria).
Laila: On queda això?
Saif: L’Exèrcit Lliure? Queda on tu ja saps.
Laila: Implore a Al·là, Déu de l’Immens Tron, que no ens negue eixe lloc.
Saif: Bonica, bonica!
Continuen parlant de l’hora d’arribada de Laila a casa. I Laila li diu que no, que ella va arribar a casa a les nou en punt. Saif s’acontenta. Laila li diu que ella ha estat encantada amb les xiques en el parc, però com que ell li va dir que entrara a casa a eixa hora, ho va fer. A Saif li agrada el que escolta i li diu que a partir d’eixa hora no hi ha res de bo al carrer. Saif li diu que ara anirà al banc i després a comprar pa. Laila li explica el seu horari d’estudis de l’endemà. Entra a les 8.45h, ix a les 10.15h, i després, amb permís de Saif, se n’anirà amb una dona a l’hospital i després tornarà a casa. Laila diu que dissabte ha quedat amb una amiga per a anar a ‘La Vital’ a passejar una mica, també amb permís de Saif. Converses d’adolescents…
Laila passava moltes hores tancada al seu dormitori amb el seu ordinador. Tenia feina i no era pels estudis. Era l’administradora de diverses pàgines de Facebook i tres grups de Whatsapp on captava altres xiquetes musulmanes i les adoctrinava fent-les adeptes a la causa gihadista. L’objectiu era convidar-les a viatjar a Síria per a formar part de l’Estat Islàmic.
L’estiu de 2015, Laila va organitzar una reunió a Gandia amb les seues amigues de les xarxes socials. Va contactar per aquest mitjà amb diverses joves de la zona i va concertar la trobada. Dues de les joves que van acudir a la cita es trobaven en el grup de Whatsapp, Aziza I. i Chalmaa T., ambdues seguidores de pàgines web dels Germans Musulmans. Una de les xiques era Bouchra, de 15 anys.
Bouchra: El meu pare sempre em pregunta per tu. Ets un exemple per a ell. Em diu sempre que porte el hijab, des que et va veure a tu amb el hijab no para de dir-m’ho…
Laila: Tinc un grup en Facebook, o siga en Whatsapp, i en el grup solament tinc dones, solament parlem de temes de religió. Quan arribe a casa, t’agregue. Allí tinc molta informació i pots fer les preguntes que vulgues, ens enviem molts vídeos i fotos sobre l’Islam. Quan no tenim molt a fer, podem llegir i aprendre coses juntes.
Bouchra: D’acord, tu m’agregues, així conec les xiques i puc parlar amb elles.
Laila: Hi ha xiques bones, fins i tot espanyoles que s’han convertit a l’Islam. Hi ha per exemple ferdaws [els elegits del paradís] i n’hi ha moltes, hi ha com 100 xiques en el grup.
Bouchra: Del teu poble?
Laila: No, de diferents llocs, de València, de Barcelona, de Madrid, de Ceuta, d’Amèrica. N’hi ha fins i tot dels Estats Units.
Bouchra: Però són xiques joves, no?
Laila: Sí, n’hi ha amb 12, 13, 14, 15, 16 anys. I n’hi ha amb 30 i 40 anys. Solem aprendre coses juntes, ens fem preguntes i comentaris. Fem jocs de preguntes sobre temes de religió, com el joc que féiem a l’autobús.
Sanae B. era la ideòloga del grup i Laila H., qui gestionava les xarxes. Ambdues eren les creadores i administradores d’almenys tres grups de whatsapp anomenats ‘Nour a l’Islam 1’, que tenia 100 membres; ‘Nour a l’Islam 2’, que comptava amb 6 membres –es pot dir que era el canal reserva, ja que el grup principal estava ple i les noves sol·licitants d’accés havien d’esperar que algú abandonara el grup principal perquè foren agregades a eixa–, i ‘El Paradís per als Estranys’, que comptava amb 11 membres.
Laila i Sanae van captar tres xiques, preparades per a viatjar a Síria, gestionant-los fins i tot els bitllets d’avió a fi d’integrar-se en l’Estat Islàmic. Una d’elles se n’aniria amb Raja El A., una jove marroquina de 18 anys que va caure en la seua xarxa, va ser adoctrinada i finalment va prendre la determinació de desplaçar-se a Síria, en concret a Raqqa, capital de l’Estat Islàmic. Aquesta jove va ser detinguda el dia 5 de setembre de 2015 a Gandia gràcies a l’actuació de l’agent encobert que es va poder “colar” en les xarxes socials com un més d’ells.
En una sentència de la Secció Tercera de la Sala Penal, els magistrats han imposat a Sanae B., Laila H. i Saif Eddine H. A. una pena de 7 anys de presó com a autors d’un delicte de captació i adoctrinament terrorista. A Fabio Miguel M. A. el condemnen a 4 anys per adoctrinament passiu terrorista. Els fets provats de la resolució relaten com l’acusada Sanae B. es va encarregar, dins d’aquesta xarxa organitzada, d’establir estructures de captació i reclutament de nous adeptes per a l’Estat Islàmic. Des de 2014, es va dedicar a la captació d’altres dones amb la idea de traslladar-se ella mateixa a Síria per a formar part de l’Estat Islàmic. Aquesta acusada era qui exercia el lideratge ideològic definint les línies del grup, així com la inoculació d’idees polítiques i religioses justificadores de la violència contra persones i béns amb la finalitat d’aplicar de forma rigorosa la xaria, la llei islàmica basada en una interpretació extremista de l’Alcorà.
En estreta relació amb Sanae B., explica la Sala, es trobava Laila H. La seua tasca era captar membres per a l’organització i administrar i gestionar els grups de Whatsapp des dels quals es duia a terme. També formaven part de la xarxa Saif Eddine H., qui informava la resta de les mesures de seguretat que havien d’adoptar i realitzava labors d’adoctrinament sobre l’anterior. Per últim, Fabio Miguel M., que estava adoctrinant-se quan va començar a relacionar-se amb els altres acusats, va viatjar des de França a Espanya, on va ser detingut, per a casar-se amb la líder del grup.
La Sala explica que aquest grup utilitzava Facebook per a iniciar els primers contactes amb les seues víctimes. Els perfils manejats per les acusades suggerien certa afinitat ideològica amb l’Estat Islàmic, sense que es materialitzaren actes de l’enaltiment, circumstància que ampliava l’espectre de persones susceptibles de ser captades, principalment dones joves musulmanes.
Una vegada iniciats els contactes es passava, en un segon nivell, a l’ús del Whatsapp, on es continuaven els contactes agregant el subjecte objecte de captació als diferents grups de l’aplicació que tenien oberts, amb una capacitat màxima de 100 usuaris. Aquestos grups eren gestionats per Sanae i Laila, creadores i administradores d’almenys tres grups en aquesta plataforma.
En el següent pas en el procés, continua relatant la sentència, les acusades detectaven les persones més sensibles, vulnerables o susceptibles de ser sotmeses a un procés de captació i la seua tasca es materialitzava en converses en privat en Whatsapp, on es perfeccionava l’adoctrinament i les acusades parlaven de la ‘creença vertadera’. Així va ocórrer, segons la Sala, amb tres joves marroquines que es van veure immerses en aquest procés de captació i adoctrinament que tenia com a fi última la incorporació a les files de l’Estat Islàmic.
Els jutges subratllen que aquesta xarxa era “un sistema del tot eficaç”, tal com es comprova en el cas de Raja E. A., qui, després de ser captada i com a resultat de l’adoctrinament infligit –principalment per Sanae–, va decidir unir-se a les files de l’Estat Islàmic i viatjar a Síria, si bé va ser detinguda abans d’això i condemnada per l’Audiència Nacional a cinc anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.
