Del carrer al pati de butaques, invitant els assistents a entrar, a passar dins del teatre, seguint el lema dels Premis de les Arts Escèniques valencianes de la Generalitat. ‘Tots i totes a escena’ era la crida amb què després de huit anys d’absència, els professionals es retrobaven amb ells mateixos per a celebrar plegats una festa en què s’havien de repartir 18 guardons (fotogaleria), dels quals quatre van recaure en Mulïer, l’espectacle de Maduixa Teatre i quatre més en l’adaptació de La Celestina, de Bambalina Teatre Practicable. Les dues companyies, al remat, es van erigir com les triomfadores d’una nit en què es va reivindicar la dona, es va festejar el retorn de la televisió pública, es va recordar l’efemèride dels fets de l’1 d’octubre esdevinguts a Catalunya en 2017 i es va homenatjar la trajectòria del dramaturg Manuel Molins.
Des de la façana del Teatre Principal de València, Truna amb el seu violoncel i uns dansaires sobre rodes que circulaven –davant la presència del regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi– per la calçada del carrer de les Barques van donar la benvinguda als assistents. La performance de la companyia Visitants va ser el preàmbul d’una gala de lliurament que va començar amb el premi a la millor direcció escènica, un guardó que va recaure en l’espectacle de titelles i objectes, La Celestina, per l’adaptació de Jaume Policarpo del text de Fernando de Rojas.
Rafa Alarcón va ser el mestre de cerimònies i el quartet vocal Melòmans els encarregats de posar la música en directe. Mamen García va recollir el premi a la millor direcció coreogràfica, el primer dels quatre guardons que va aconseguir Maduixa Teatre. La responsable dels moviments de les “mulïers” va demanar més oportunitats per a seguir creant un relat de dignificació femenina a través de la dansa, ja que “queda molt per fer en el món de la dona”, va afirmar.
El premi al millor ballarí va recaure en Toni Aparisi pel seu paper en la producció de l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València, junt amb la companyia Ananda Dansa, de Divines Paraules. El ballarí va recordar les “moltes vegades” en què va estar nominat als Premis Valencians Teatrals, encara que “mai vaig guanyar”, va dir l’artista que ostenta diversos Premis Max per Pinoxxio (Ananda Dansa, 2016), la producció valenciana que més guardons (set) ha aconseguit en els premis de la Fundació SGAE. Aparisi va recordar les vicissituds que un ballarí destacat com ell ha de fer per a seguir guanyant-se la vida ballant: “cal fer classes a molts llocs per a poder anar de bolo el cap de setmana i dilluns, a les 9 i sense dormir, estar al Conservatori Superior de Dansa de València per a fer classes”, va emfatitzar.
Per la seua banda, el Premi de les Arts Escèniques en la categoria a millor ballarina va ser per a Laia Sorribes pel seu paper en Mulïer, de Maduixa Teatre. Sorribes, una de les guanyadores més emocionades en el seu discurs, va dedicar el premi a “totes les dones que han de viure en llocs on hi ha una ‘Manada'”, va exclamar la ballarina des de l’escenari.
El premi a millor actor se’l va emportar Josep Manel Casany pel seu paper en la comèdia Nadal en casa els Cupiello, de la companyia Teatre Micalet. Casany, finalista en 2017 a millor actor dels Max, va dedicar el premi a diversos companys de professió com ara el traspassat Josep Lluís Cirera, però va fer un esment especial a “la gent que va dipositar una papereta en una urna democràtica i l’única cosa que van guanyar van ser hòsties i hòsties”, va dir tot recordant que aquest dilluns es complia un any de l’1 d’octubre, dia en què els catalans van tractar de votar en referèndum sobre la creació de la república catalana. L’actor també va oferir el premi a l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J). Per la seua banda, Àgueda Llorca es va imposar en la categoria de millor actriu pel seu paper en La Celestina, de Bambalina Teatre Practicable.
El director adjunt d’Arts Escèniques, Roberto García, va aprofitar per a demanar més pressupost per a un sector, el de les Arts Escèniques, que demostra qualitat i diversitat d’estils. García va arrancar una de les primeres grans ovacions després de recordar d’on venien i on estan els professionals d’un sector que “hem aguantat l’inaguantable durant aquell temps que ens va tocar viure”, va reblar.
Així doncs, es va arribar als guardons als millors espectacles en diferents modalitats. Les 7 diferències, la producció del Teatre Escalante creada pel Pont Flotant, va ser la guanyadora en la categoria de millor espectacle per a xiquets i xiquetes. La diputada de Teatre, Rosa Pérez, va recordar el que ha sigut capaç de fer el centre teatral que lidera Josep Policarpo sense tindre, des de fa dos anys, seu fixa, un “estadi” que “esperem tindre prompte”, va indicar. Policarpo va agafar el guant deixat per la diputada i va demanar ajuda “a totes les forces polítiques” perquè el Teatre Escalante “fa dos anys que pateix una excepcionalitat”, va dir el director del centre teatral que acumula tres temporades d’itinerància per diferents espais de la ciutat de València.
La companyia d’Alacant, La Trócola Circ es va emportar el premi al millor espectacle de circ per Emportats, un guardó en una modalitat que no s’havia contemplat en les edicions anteriors, fet que van fer constar els artistes de la companyia alacantina els quals que van celebrar que el circ, per fi, puga entrar als escenaris tancats del teatre, un espai que fins fa poc se’ls resistia.
Maduixa Teatre encara va recollir el reconeixement al millor espectacle d’arts de carrer pel seu Mulïer. Joan Santacreu, el jove director de la companyia de Sueca va recordar que l’última vegada que Maduixa va rebre un premi de la Generalitat, aleshores per un espectacle per a xiquets durant la gala celebrada a La Nau de Sagunt, “no ens van deixar parlar i tampoc hi havia televisió”, va indicar Santacreu fent referència a la cobertura en directe que va realitzar À Punt de la cerimònia.
Alarcón, a través d’un esquetx còmic, protagonitzant un dels moments de la gala més graciosos de la nit, va fer un recorregut “en directe” pels diferents punts de la geografia valenciana on en aquell precís instant s’estava fent teatre. En el vídeo, l’actor demanava a conductors tan dispars com Toni Cantó, Josep Manel Casany, Carolina Ferre i Chimo Bayo que el dugueren a diferents teatres del País Valencià, llocs on s’estava assajant o produint un espectacle escènic.
Fins a sis guardons de caràcter tècnic es van lliurar a continuació. El primer, a millor text, va ser per a Síndrhomo, una arriscada i trencadora tragicomèdia escrita per María Cárdenas, qui va rebre en 2017 el Premi Max a l’autora revelació. Bambalina Teatre Practicable s’ha emportat el premi a la millor versió, adaptació o traducció de La Celestina, mentre que, de nou, Mulïer es va endur el guardó a la millor composició, un premi que va recaure en Damian Sánchez, qui també en 2017 va guanyar el Premi Max a la millor música original per a aquest mateix espectacle de dansa sobre xanques.
Els Nostres, la producció de l’Institut Valencià de Cultura junt amb la Diputació de València va guanyar el premi a la millor escenografia, un guardó que va recaure en Luis Crespo qui també va recordar altres premis del passat, atorgats per la Generalitat amb llegendes “mal escrites”, va lamentar el coreògraf.
El premi a la millor il·luminació ha estat per a Juanjo Llorens pel seu treball en Pi, d’OtraDanza. Llorens també va demanar als polítics que “facen alguna cosa amb l’Escalante”, ja que és la pedrera per a convertir els xiquets en nous públics de les arts escèniques. Finalment, Pascual Peris, que arribava a aquestos Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat amb dues candidatures en la mateixa categoria per dos treballs diferents es va emportar el premi a millor vestuari per la seua feina per a l’espectacle de dansa Amèlia.
L’anunci del Premi d’Honor per al dramaturg Manuel Molins va posar el Teatre Principal dempeus. Van ser moments emotius després d’un discurs ple d’optimisme per a encarar el futur amb tota la “passió” possible, com va demanar Molins. Igualment emocionant va ser el record dels professionals morts durant aquestos huit anys d’absència de premis de les Arts Escèniques de la Generalitat.
La gala va prosseguir amb el lliurament de dos premis esperats com el de millor espectacle de dansa que va recaure en Medul·la, de la companyia La Coja Dansa, una obra que indaga en els estereotips de la masculinitat des d’una òptica eminentment femenina i que ha estat dirigida per Eva Zapico i, finalment, La Celestina de Bambalina Teatre Practicable que va arreplegar el premi al millor espectacle de teatre.
