Caminar cap a un 9 d’Octubre vertaderament pacífic i on la festa siga la protagonista i no el conflicte és, sens dubte, un dels majors reptes que té per davant la societat valenciana, que es caracteritza per la seua complexitat. La darrera diada del País Valencià ha sigut proclamada per entitats, partits i col·lectius com d’èxit i de normalitat per una principal raó: la no repetició dels episodis violents de l’any passat. Encara que és cert que aquest dimecres les imatges del 9 d’Octubre de 2017 no es van repetir, el que és discutible és afirmar que el civisme li va guanyar la partida a la violència.
L’ambient festiu no va estar present ni en la processó cívica del matí ni de bon tros en les manifestacions convocades per la vesprada. Provocacions, crits, insults i apologia del feixisme es van apoderar un any més d’un dia que aspira a aconseguir la pau i la tranquil·litat entre la ciutadania. Així, si la violència verbal no va anar més enllà en l’acte matutí va ser gràcies al gran dispositiu policial que el delegat de govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, va preparar. La policia, enguany sí, va plantar cara als qui es creuen amb el dret d’agredir impunement per qüestions ideològiques, culturals i lingüístiques. Aquest acte, en definitiva, va ser un primer avanç del que s’esperava en la resta del dia.
La tensió, per tant, va estar present des de primera hora del dia però es va intensificar de vesprada, concretament quan les agulles del rellotge van marcar les cinc. Membres d’España 2000, d’Alianza Nacional i dels Yomus es van aplegar a la plaça de Sant Agustí –punt de partida de la concentració– amb la intenció de tornar a boicotejar la concentració de l’esquerra valenciana. Malgrat que els agents policials els van aïllar, no van poder evitar que alguns periodistes sofriren les conseqüències de les seues actuacions, com ara la inhalació de gasos, tot amb un objectiu final: atacar el dret a la informació.
Començada la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre –canviant el recorregut a última hora per motius de seguretat–, les increpacions per part de la gent de grups d’ultres que es trobaven a les voreres van ser constants. Aquesta dialèctica va impedir que els 15.000 manifestants adquiriren el to d’alegria i de festa d’altres edicions durant el trajecte cap a la Plaça d’Amèrica. Però, sobretot, va provocar que les principals reivindicacions valencianes –com ara el sistema de finançament just, la llengua i la cultura– passaren a un segon pla i que el missatge de l’antifeixisme haguera de ser el protagonista absolut.
Titllar aquestos fets de normals és maquillar una realitat que va estar protegida per nombrosos agents policials. Quants agents de policia caldran per al proper 9 d’Octubre? Perquè si un aspecte ha quedat clar és que els membres de l’extrema dreta continuaran acudint cada any per a deixar el seu segell. L’èxit de la diada dels valencians vindrà quan la notícia no siga la necessitat d’una massiva presència policial ni la consigna haja de ser la defensa de les llibertats més bàsiques.
