El diputat de JxCat Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, han carregat contra el poder judicial justament un any després del seu empresonament. Tots dos han enviat una carta a Rac 1 en què denuncien que s’estan vulnerant els seus drets i que els han empresonat sense arguments. Cuixart també critica la desunió dels partits independentistes que evoca “situacions del tot lamentables”. Per la seua banda, el també expresident de l’ANC assegura que no es penedeix del que ha fet i adverteix que no renunciarà als seus ideals per a eixir de la presó, on considera que l’han tancat de forma arbitrària. En la mateixa línia, Cuixart creu que l’objectiu no ha de ser eixir de la presó sinó afrontar l’embat de l’Estat.
Cuixart lamenta que l’advocacia de l’Estat del govern del PSOE actue “amb plena sintonia amb Vox” i afegeix que les peticions de fiscalia han de topar amb la “resposta serena però contundent” de vora el 80% de la societat catalana que s’oposa als empresonaments i defensa el referèndum d’autodeterminació. “L’objectiu no pot ser sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat de l’única manera que sabem fer en aquest país: units des de la diversitat, la transversalitat i la radicalitat democràtica”, afegeix Cuixart en la seua carta.
Així mateix, assegura que té confiança que el judici serà un “altaveu internacional” per a posar l’estat espanyol davant del “mirall d’Europa” i replica a qui parla d’indults que “no ha entés res de res”. “Ha estat la seva actuació maldestra i desproporcionada la que ha enfortit les meves conviccions democràtiques pacífiques i de desobediència civil, i que lluny de cap voluntat de revenja ara ja no les puc abandonar”, assegura el líder d’Òmnium. En l’àmbit personal, Cuixart explica que el seu fill Amat ha fet un any i mig i que durant aquest temps tant ell com la seua parella han vetllat perquè no veja en els seus pares “ni un bri d’odi o rancor cap a ningú”. I explica que si a ell li ha tocat aprendre a ser un “pres polític”, al seu fill li correspon aprendre a ser “un fill de represaliat”.
D’altra banda, el diputat de JxCat considera que el fet d’estar a la presó un any després d’haver-hi entrat “parla més dels jutges de com són i com pensen que no pas de nosaltres mateixos”. “Crec, sincerament, que la meva presó i la de tots nosaltres defineix la visceralitat, la manca de parcialitat, els apriorismes i la politització dels jutges del Tribunal Suprem i en particular del jutge Llarena”, afegeix Sànchez. El diputat de JxCat assegura que la presó no és positiva ni aporta humanitat; així i tot, referma les seues conviccions assegurant que no es penedeix de cap dels fets pels quals és a la presó. “És més, no deixaria de fer res del que vaig fer ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre de l’any passat; entre altres coses, perquè ho vaig fer des de la plena consciència que exercia el dret a la llibertat d’expressió i manifestació”, ha conclòs en la seua carta.
