El Tribunal Suprem ha emés una sentència en què estableix que l’impost de les hipoteques l’ha de pagar el banc i no el client. Així, l’alt tribunal modifica la seua jurisprudència anterior, ja que en febrer d’aquest any va assenyalar que era el client qui havia d’assumir l’impost. El Suprem interpreta el text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i conclou ara que és l’entitat bancària la que ha d’assumir l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques amb garantia hipotecària. El Suprem té en compte que el negoci és la hipoteca i que l’únic interessat en fer l’escriptura pública i inscriure-la és l’entitat bancària, ja que sense aquest tràmit no podria fer negoci a través del préstec.
Així, la sentència suposa l’anul·lació d’un article del reglament de l’impost –que establia que el client és el subjecte passiu de l’impost– perquè és contrari a la llei. En concret, es tracta de l’article 68.2 d’aquest reglament, aprovat pel Reial Decret 828/1995, de 25 de maig.
D’aquesta manera, el Suprem es desdiu a ell mateix, ja que el 28 de febrer d’aquest mateix any va determinar que eren els clients els que havien d’assumir l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivat de la constitució d’una hipoteca. Aleshores, els magistrats van considerar que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari i que, per tant, havia de ser ell qui pagara el tribut. Ara, canvien de criteri i estableixen que el subjecte passiu de l’impost no és el prestatari sinó l’entitat que deixa els diners. Argumenten que el negoci que s’inscriu a les escriptures notarials és la hipoteca i “l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i ulterior inscripció d’aquells negocis” és el banc, ja que per a poder posar en marxa la hipoteca necessita que s’inscriga al registre de la propietat.
Es tracta d’una sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem del 16 d’octubre, de la qual ha sigut ponent el magistrat Jesús Cudero. La decisió compta amb un vot particular discrepant, emés pel magistrat Dimitry Berberoff, que defensa el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència va haver d’incidir en l’existència de dos impostos: en el d’actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica previst en l’article 31 de la Constitució.
Per la seua banda, l’organització de consumidors Facua ha reclamat als bancs que “actuen amb responsabilitat” i que reemborsen als usuaris les quantitats que van haver de pagar per l’impost de les hipoteques amb els pertinents interessos. Facua qualifica d'”excel·lent notícia” el canvi de criteri de l’alt tribunal, que abans havia considerat que eren els clients els que havien de fer front a aquest impost.
