Les paraules de record a l’1-O a Catalunya i a les víctimes de l’accident del metro a València que va pronunciar Josep Manel Casany després de recollir el guardó a millor actor de les Arts Escèniques el passat 1 d’octubre al Teatre Principal de València no han passat desapercebudes. De fet, han arribat fins a Lledoners, a la cel·la on s’hi troba empresonat Jordi Cuixart, qui ha enviat una carta d’agraïment a l’actor valencià.
Josep Manel Casany va dedicar el premi a millor actor de les Arts Escèniques valencianes que va lliurar el passat 1 d’octubre la Generalitat a Josep Lluís Cirera, als companys de professió, a l’Associació de Víctimes del Metro i a “la gent que va dipositar una papereta en una urna democràtica”. L’actor no va esmentar en el seu discurs de manera precisa Catalunya ni catalans però no calia, perquè durant la cerimònia va ser l’únic que hi va fer esment a aquells votants que un 1 d’Octubre de 2017, “ara fa un any”, va recordar Casany, “l’única cosa que van guanyar van ser hòsties i hòsties”.
La dedicatòria de Casany va arribar a la presó de Lledoners, on continua empresonat a l’espera de judici el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Des de la presó, Cuixart ha remés una carta a l’actor valencià a la qual ha tingut accés Diari La Veu. La missiva li va arribar primer per correu electrònic i aquest dijous li ha arribat a través de correu postal. En aquesta, Cuixart felicita Casany pel guardó i agraeix la dedicatòria que va pronunciar en el moment de la recollida del premi al Teatre Principal de València. “He llegit com vas recordar la brutalitat policial contra els que tan sols dipositàvem l’opinió en una urna”, li escriu el president d’Òmnium. En el mateix text també aplaudeix que l’intèrpret recordara les víctimes de l’accident del metro, “una mostra perversa de com la política pot servir abans a les seves clavegueres que a les persones”.
“És imprescindible la implicació de la cultura en la denúncia dels costos col·lectius de la repressió”, continua Cuixart, qui aprofita la missiva per a recordar la “censura que afecta molts creadors”. “Avui són periodistes perseguits, com la Cristina Fallaràs; cantants que han d’anar a l’exili, com en Valtònyc; actors denunciats per la seva opinió, com en Willy Toledo; representants socials i culturals empresonats, i polítics a la presó o a l’exili per les seves idees”, i afegeix que és temps “de poca bandera i molta cohesió per una societat més justa, lliure i digna”. Davant d’això, Cuixart diu a Casany que “necessitem un teatre i una cultura potent al servei de la gent, que, promovent l’esperit crític, enforteixi la societat”.
