Un gest tan senzill i quotidià com és traure diners d’un caixer és tota una odissea per a més de 200 pobles valencians. Entre els problemes que tenen molts municipis menuts d’interior per a evitar el despoblament, s’hi suma el fet que són els primers llocs on les entitats bancàries tanquen les oficines. En general, aquestes localitats solen caracteritzar-se per tindre una població envellida, amb problemes de mobilitat i que no condueix, fet que els impedeix desplaçar-se a altres municipis per a aconseguir efectiu.
En el que portem de 2018 al País Valencià han tancat 86 oficines bancàries, segons les dades de què disposa l’Institut Valencià de Finances (IVF). El tancament de sucursals és una tendència consolidada al territori; l’any 2017 es van tancar 150 en tot el territori valencià. En total hi ha 2.638 entitats bancàries distribuïdes pel País Valencià, 2.423 menys que fa 10 anys.
Tot i que la demarcació on més sucursals han tancat els darrers anys és la de València, a les comarques del nord és on hi ha menys bancs. Concretament només hi ha 319 entitats bancàries per a donar servei a quasi 600.000 habitants. De fet, a les comarques del nord hi ha molts municipis que no tenen cap sucursal bancària ni cap caixer per a donar servei als seus habitants. Així, queda en mans dels ajuntaments o de la planificació dels veïns poder aconseguir efectiu per a passar la setmana, o el mes.
Aquest és el cas de la Serratella (la Plana Alta). Al municipi viuen 99 habitants i molts d’ells són persones grans sense vehicle que depenen de tercers per a poder tindre diners a la cartera. Tot i ser un municipi menut, la Serratella és un d’eixos llocs on l’ajuntament s’ha posat les piles per a facilitar la vida als habitants i ofereix un servei de transport fins a Albocàsser (l’Alt Maestrat) perquè els habitants puguen anar al banc o a fer qualsevol altra gestió.
Segons expliquen fonts municipals, els veïns tenen dos opcions. Per una banda, el consistori posa una furgoneta a disposició dels veïns tots els divendres a les 9.30 hores que els trasllada de manera gratuïta fins a Albocàsser, que està a 11 kilòmetres, perquè puguen anar al banc, al notari o al supermercat. La segona opció que s’ofereix des de l’ajuntament és un servei de transport ‘a la carta’, que per 1,50 euros trasllada els veïns que ho demanen a municipis propers.
Al Portell (els Ports), tampoc no hi ha cap caixer. Allí, el consistori ha arribat a un acord amb Cajamar perquè un treballador de l’entitat vinga al poble tres dies a la setmana a servir efectiu. Fonts municipals denuncien que, tot i l’acordat, finalment la persona encarregada només visita el poble dues vegades a la setmana. Segons expliquen les mateixes fonts, els clients prèviament demanen els diners que volen i un treballador de l’entitat bancària els els porta, i els passa la llibreta perquè hi quede constància.
A Torre Baixa (el Racó d’Ademús) també van arribar a un acord amb Cajamar perquè un dia a la setmana l’entitat bancària done servei al poble. El dimecres entre les 8.30 del matí i les 19.00 un camió del banc arriba al municipi amb un caixer automàtic i una minioficina perquè els habitants puguen fer les gestions més bàsiques. Tot i això, fonts municipals asseguren que els habitants utilitzen poc el servei, a causa de la poca flexibilitat horària, ja que només és un dia. Molts habitants prefereixen desplaçar-se a altres municipis.
No obstant això, des del consistori expliquen que sí que és útil per a la gent gran que no condueix, encara que es queixen perquè el camió no està dotat de les mesures d’accessibilitat adequades. “El que ens aniria bé seria un caixer, que és el que ens demana la població”, asseguren les mateixes fonts.
Els que sí utilitzen el servei de Cajamar a Torre Baixa són els habitants de Castielfabib (el Racó d’Ademús), on no tenen banc, caixer, ni cap acord amb una entitat bancària. Des de la corporació municipal asseguren que és el recurs que tenen més a l’abast les persones que poden conduir, però que les cues que es fan davant el camió fan que la població preferisca anar a Terol o a Ademús (el Racó d’Ademús). Els que no tenen cotxe utilizen la Hispano Chelvana, un servei de transport privat que connecta entre ells i amb València diversos municipis del Racó d’Ademús i la Serrania.
Pitjor que fa 40 anys
En altres municipis com, per exemple, Castell de Cabres (el Baix Maestrat) creuen que fa 40 anys tenien més facilitats que ara. Des del consistori expliquen que abans un treballador de Caixa Rural de l’oficina de Rossell pujava al poble i portava els diners a qui els demanava amb antelació. Això ja 40 anys que no es fa i ara els habitants es veuen obligats a desplaçar-se en cotxe a Morella (els Ports) per a traure diners o fer qualsevol tràmit.
Des del consistori apunten que la solució més adequada seria tindre un caixer. Segons van explicar, des de la Generalitat estan intentant posar caixers en municipis com Castell de Cabres; tot i això lamenten que “la política de caixes rurals deixa molt a desitjar”.
En una situació pareguda es troben els veïns de Famorca (el Comtat), on fins fa dos anys un treballador de Cajamar pujava al poble a servir diners en efectiu al municipi. Ara ja no tenen aquest servei i els habitants depenen de la previsió i la planificació per a no quedarse sense diners. Tot i això des del consistori asseguren que la gent “està bé com està” i que no necessiten un caixer.
Conveni amb la Generalitat
A Xulilla (la Serrania), tenien una oficina del Banc Popular que va tancar, de manera que va deixar un municipi turístic sense caixer, ni per als habitants ni per als turistes que es volen deixar els diners al poble. “Ens van dir que ens posarien un, però no”, assenyalen fonts municipals. Així, la gent jove amb cotxe es desplaça a altres municipis propers com el Vilar (la Serrania) per a traure diners. Segons expliquen des de l’ajuntament la gent major que no condueix ni té qui li porte els diners al poble opta per agafar la Chelvana –com els de Castielfabib– o per utilitzar el transport escolar per a desplaçar-se a un poble proper amb caixer.
“És perillós perquè tots els iaios del poble cobren la pensió el mateix dia i els veus a tots junts esperant l’autobús. Són un reclam per als lladres”, lamenten des del consistori. Les autoritats municipals asseguren que han demanat a totes les entitats bancàries i a la Generalitat que els posen “almenys” un caixer i, finalment, dimecres passat, dia 24 d’octubre, es va atendre la seua petició. L’ajuntament va rebre una carta de la Generalitat en què se’ls informava d’un pla del Consell per a posar caixers als pobles que no en tenen.
La Direcció General d’Administració local, junt amb l’IVF, ha posat en marxa un pla contra l’exclusió financera perquè els municipis que mai han tingut o que ara no tenen caixer i que vulguen, puguen tindre’n un en l’ajuntament. Segons explica el director adjunt legal de l’IVF, José Alcantud, es traurà un procediment de licitació perquè es presenten el màxim d’entitats bancàries possibles. Per a donar facilitats es faran diverses licitacions per comarques o demarcacions.
Perquè els ajuntaments puguen optar a tindre un caixer han de comprometre’s a cedir un espai dins del consistori per al caixer i garantir l’accés dels ciutadans a ell, perquè puguen traure diners i fer gestions bàsiques. En cap cas l’ajuntament tindrà una obligació econòmica amb la Generalitat o el banc. Segons explica Alcantud, el Consell ha enviat una comunicació a tots els municipis que els consta que no tenen caixer i per a iniciar el procediment cal que els municipis contesten a la Generalitat explicant que estan interessats a tindre un.
