L’efecte bumerang. Això és el que va patir la síndica del Partit Popular, Isabel Bonig, amb la denúncia que aquest dimarts va llançar contra el conseller d’Educació, Vicent Marzà, a qui va acusar, de nou, de fer una negligent gestió de l’ensenyament valencià. Concretament, Bonig acusava el conseller de “mentir” sobre les dades d’alumnat que estudia en aules prefabricades. La líder del PPCV va assegurar que la Conselleria havia esmenat les seues dades i que dels 4.000 estudiants que en setembre feien classes en barracons s’havia passat en pocs mesos a poc menys de 14.000.
Aquesta denúncia venia acompanyada d’una documentació que recull unes preguntes formulades per la diputada Beatriz Gascó al conseller sobre les dades d’alumnat que estudia en barracons. Els papers, facilitats pel PPCV, desmunten la denúncia d’Isabel Bonig.
La documentació aportada per la Conselleria, i donada per vàlida per Bonig, revela tot el contrari d’allò que denunciava la síndica del PPCV. Lluny d’incrementar-se el nombre d’alumnat que estudia en centres amb barracons, en els darrers tres cursos, sota el mandat del Botànic i la gestió de Marzà, s’ha reduït en uns milers. Concretament, es passa dels 20.000 del curs 2014/2015 –l’últim any complet del PPCV– als 13.823 del present curs.
Si s’atén únicament als centres amb la totalitat de les aules en barracons, la baixada és encara més dràstica: dels 8.000 alumnes del curs 2015/2016 es passa als 4.000 actuals. Aquesta és la xifra a què Bonig va al·ludir aquest dimarts quan deia que la Conselleria va donar aquesta dada en setembre, tot i que ara reconeixen que hi ha quasi 14.000 que estudien en barracons. La diferència és que la síndica del PPCV barreja dues xifres: la que fa referència a l’alumnat de centres amb totes les classes instal·lades en aules prefabricades i la que parla del total d’alumnat que estudia en col·legis amb alguna de les seues aules en barracons.
389 milions per a la construcció de centres i més de 6.000 euros d’inversió per alumne
Precisament el passat 31 d’octubre, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va donar a conéixer l’aprovació d’un acord marc per al subministrament de barracons mentre els col·legis estiguen en obres per valor de 44,97 milions d’euros. No obstant això, la inversió en construcció de centres per a 2019 creix un 583% des de 2015, ja que passa de 57,3 a 389 milions.
De fet, aquest dilluns el conseller d’Educació va comparéixer a les Corts per a detallar els comptes del seu departament per a 2019 i va exposar que la inversió per alumne se situarà en 6.350,80 euros, 1.183 més que quan va arribar al govern. Això suposa un 23% més que en el curs 2014-2015, quan aquesta inversió era de 5.052,2 euros.
Segons Marzà, els 5.121,6 milions del seu pressupost per a 2019 són uns comptes “sòlids”, per a governar “per a les persones”, que segueixen en la línia de “reversió de la mala gestió” i que “consoliden les bases d’un futur de prosperitat, justícia social i igualtat d’oportunitats per als valencians”.
Per àrees, Educació i Investigació creixen en 324,9 milions i, per segon any consecutiu, s’inverteix en Educació “més del que s’invertia abans de la crisi”, va afirmar el conseller.
D’aquestos pressupostos per a 2019, es destinen 308 milions a “aconseguir una escola més transformadora”, especialment fomentant l’escolarització de 0 a 3 anys, amb una oferta total de 737 aules i 14.472 places gratuïtes de 2 anys, i millorant les condicions del bo infantil amb 51 milions, el doble del que destinava el govern anterior, segons va remarcar Marzà. Pel que fa a les beques de menjadors, s’han consignat 70 milions –22 més que en 2015–, que permetran arribar a 127.000 beneficiaris –40.000 xiquets més que en 2015–, la qual cosa implica que el 67% dels usuaris de menjador tenen beca.
Gratuïtat dels llibres de text, rebaixa de la ràtio i més beques universitàries
Marzà també va destacar la “consolidació” del programa de gratuïtat de llibres de text, al qual es destinaran 38 milions en 2019, 4,7 més que aquest curs. Aquest programa ja compta amb 424.600 beneficiaris, amb la participació del 100% dels centres educatius públics i el 80% dels concertats.
Pel que fa al capítol de despesa de personal, ascendeix a 2.539 milions, amb 6.000 professors més en la plantilla, cosa que permet rebaixar la ràtio mitjana, situada per davall de 22 alumnes per aula en primària.
Els pressupostos també inclouen 6 milions per a la innovació educativa i 12 per a la millora de l’autonomia dels centres, mentre que en matèria d’atenció a alumnes amb necessitats específiques es destinaran quasi 395 milions.
