El sistema sanitari públic valencià realitza cada any més de 4.500 informes mèdics de presumpta violència masclista, segons el balanç de la Conselleria de Sanitat Universal amb motiu de la commemoració, aquest diumenge 25 de novembre, del Dia contra la Violència de Gènere.
“Cada any quantifiquem les dones mortes per la violència masclista; tant de bo poguérem quantificar les vides que salvem des del sistema sanitari”, ha reivindicat la titular del departament, Ana Barceló.
Actualment, tots els serveis d’urgències dels departaments de salut tenen activat un protocol d’atenció a les dones víctimes de violència masclista. “Sabem que les víctimes de violència de gènere compten amb els professionals de la salut com a primera opció per a sol·licitar ajuda i que aquestos professionals són els qui, amb major freqüència, detectaran problemes de salut que poden amagar un maltractament”, ha afirmat la consellera.
Les dades de Sanitat reflecteixen que set de cada deu dones de les quals s’emet informe mèdic per presumpta violència de gènere presenten lesions físiques rellevants, localitzades majoritàriament en els braços i en les mans així com en el coll, el crani, els glutis, les cames i els peus. També, en les galtes o la mandíbula. Respecte a la tipologia de lesió, les més freqüents són: eritemes, equimosis (blaus), hematomes i erosions.
Les dones són ateses principalment en urgències d’Atenció Primària, seguides de les consultes i les urgències hospitalàries. A huit de cada deu se’ls realitza una prova diagnòstica complementària, en general una radiografia o una analítica. I a sis de cada deu se’ls aplica tractament mèdic, principalment farmacològic, seguit de cures locals i ajuda de tipus psicològic.
Quant a la descripció de l’episodi de maltractament, les lesions físiques que presenten les dones es produeixen per impactes del cos de l’agressor o bé amb objectes contundents. El maltractament de tipus psicològic es dóna en forma d’insults, menyspreus, fer-la sentir-se inferior o culpable i amenaces de mort.
Detecció precoç mitjançant garbellat
A cada dona que acudeix al sistema sanitari per qualsevol motiu de salut se li realitzen una sèrie de preguntes que permeten detectar precoçment la violència masclista en qualsevol forma. El País Valencià ha incrementat progressivament el nombre de garbellats fins a aconseguir el 4% de la població femenina major de 14 anys. En concret, les últimes dades parlen d’un total de 93.970 garbellats en 2017, dels quals el 2,3% són casos positius (2.184).
El canvi d’estratègia introduït en 2016, que va portar Sanitat a implantar el garbellat sistemàtic –sempre que la dona acudeix al sistema i no solament per sospita de violència masclista– ha permés passar de 28.227 en el primer semestre de 2015 a 66.688 per al mateix període en 2018, la qual cosa representa un increment del 42% de dones.
Dels 2.184 positius, en el 44,2% es detecta maltractament físic; en el 91,3%, psicològic, i en un 7,3%, maltractament sexual, ja que no són excloents; de fet, solen donar-se alhora. En la pràctica totalitat dels casos positius detectats en el garbellat es realitza una valoració del risc, mitjançant actuacions específiques d’atenció sanitària o derivació a recursos especialitzats per a dones víctimes de violència masclista.
Més detecció en embarassades
Paral·lelament, la Conselleria de Sanitat intensifica la detecció precoç de la violència masclista en embarassades. En el cas d’aquestes dones, la cobertura del garbellat va ser d’un total de 6.430, dels quals 129 van donar positiu en violència de gènere: 118 per violència psicològica i 51 per maltractament físic.
En relació al perfil sociodemogràfic, el 43% de les dones d’entre 14 i 25 anys afirma haver patit algun episodi de violència masclista al llarg de la seua vida. El 73% de les dones han patit un maltractament de més d’un any de durada i la prevalença d’agressions en dones estrangeres és dues vegades superior
Davant d’aquestes xifres, la titular de Sanitat ha incidit que la Conselleria reconeix la violència masclista com un problema estructural amb greus repercussions sobre la salut de les dones i els seus fills i ha recordat altres eixos d’actuació engegats des del seu departament per a intervindre amb dones en situacions d’especial vulnerabilitat.
En concret, s’ha referit a la guia d’intervenció davant la violència de gènere en dones amb addiccions i al protocol signat juntament amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a atendre i derivar, de manera preferent, les dones en situació de violència masclista entre serveis i centres d’ambdues conselleries.
Altres accions que ha ressaltat Barceló són la detecció precoç de la violència masclista en embarassades, el protocol d’actuació sanitària davant la mutilació genital femenina i el treball en el protocol d’atenció sanitària davant les agressions sexuals.
