Plataforma per la Llengua (PxLl) ha presentat aquest dimarts una nova campanya per a posar fre a les discriminacions lingüístiques registrades en els últims mesos. L’ONG del valencià està treballant en l’informe quantitatiu de totes les agressions lingüístiques d’aquest any als territoris de parla comuna. Això no obstant, el president de la PxLl al País Valencià, Manuel Carceller, ha avançat que durant l’última dècada s’han recollit testimonis i denúncies de 53 casos “greus”, cinc de les quals s’han comptabilitzat durant aquestos mesos de 2018.
Des de 2007 fins a 2018, la Sanitat és el sector de l’Administració Pública valenciana que acumula la majoria de denúncies per discriminació lingüística als usuaris. En una dècada s’han presentat 10 queixes de les quals la meitat s’han documentat de gener a novembre d’aquest any. Totes han tingut lloc en consultes mèdiques excepte una que, segons la PxLl, va tindre lloc en Educació. Però, des de la mateixa ONG alerten que tot i que les xifres puguen fer pensar que estem davant d’una qüestió menor, “hi ha molta gent que no és conscient” que s’està vulnerant el seu dret a parlar la seua llengua.
Així, la suma de denúncies de 2007 a 2018 a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer ascendeix a 159 casos greus, 53 dels quals pertanyen al territori valencià, mentre que durant aquest any a tots els territoris on el català és llengua oficial s’han donat 24 queixes greus, dels quals cinc corresponen al País Valencià.
El protocol per a qualificar les denúncies entre greus i lleus té en compte si s’ha negat l’atenció o el servei a la víctima o se l’ha humiliat o vexat per parlar valencià. En aquestos casos, la queixa es registra com a greu, mentre que quan la vulneració se soluciona amb l’atenció a l’usuari després d’un canvi de professional amb competència lingüística, l’ONG del valencià titlla la denuncia com a lleu.
Davant aquest degoteig de vulneracions lingüístiques que “afecta principalment a la Sanitat”, com ha assenyalat Manuel Carceller, s’ha posat en marxa la campanya ‘Prou de Valencianofòbia. No en passes ni una més!’ que s’ha anunciat aquest dimarts a les portes del Centre d’Especialitats de Joan Llorens, a València, justament al lloc on es va registrar una de les discriminacions lingüístiques durant aquest any 2018. Per a posar fi a les agressions als valencianoparlants, l’ONG ha engegat un “pla de xoc” amb quatre exigències que s’han adreçat al govern espanyol així com a totes les Administracions dels territoris amb llengua comuna. El pla, al qual es pot adherir la societat civil signant el manifest a la web de PxLl, demana quatre punts per a frenar els atacs lingüístics. Així, l’ONG demana sancionar aquell qui discrimine els valencianoparlants a través d’una nova llei; dotar de cartelleria visible els equipaments públics per a recordar el dret de parlar valencià; engegar programes d’investigació, prevenció i abordatge de la valencianofòbia, i incloure l’obligatorietat dels treballadors públics de dominar el valencià.
Durant la presentació d’aquesta campanya han col·laborat dos testimonis que han viscut aquesta discriminació en els últims mesos. Maria José Doménech ha recordat com una infermera li va demanar que li parlara castellà al Centre de Salut de Castelló de la Ribera, una llengua “que conec” però que “no és la meua, la que estime”, ha relatat la dona. També Lorena Fababú ha recordat el seu cas durant una visita ginecològica al Centre d’Especialitats Joan Llorens, a València, i com la doctora va deixar constància en l’informe mèdic que no va atendre la dona embarassada perquè “es negava a parlar castellà”. Fababú ha anunciat que la metgessa l’ha denunciada “per assetjament” i s’enfronta a una petició de 10.000 euros per “atacar l’autoritat per parlar valencià”, ha explicat.
“Els casos no són una anècdota”, ha alertat, al seu torn, Carceller. Per això, Plataforma per la Llengua ha posat en marxa aquest pla de xoc “que es basa en les lleis actuals”, com ara la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, “que diu que pot intervindre l’Administració” en aquelles vulneracions lingüístiques. El president de l’ONG pel valencià ha recordat que “els casos no són deguts al desconeixement del valencià, sinó que es deuen a qüestions ideològiques”.
Sanitat activa un protocol
La Conselleria de Sanitat va activar el passat 22 d’octubre un nou protocol per a garantir el dret dels usuaris a parlar valencià davant l’Administració. El Departament ha “implementat” el programa d’actuació als centres d’especialitats per a “garantir l’assistència en valencià a aquelles persones que ho reclamen i que en eixe moment estiguen sent ateses per un professional no valencianoparlant”, apunta la Conselleria preguntada per aquest diari. Així, si el personal sanitari que atén un pacient no té competència lingüística en valencià, el protocol indica que el mateix centre buscarà un professional que en tinga per a poder oferir l’atenció.
D’altra banda, des de la Conselleria asseguren que “totes les persones que s’adrecen a una administració pública, inclosos els establiments sanitaris, tenen el dret a parlar en la llengua que preferisquen: valencià o castellà”, i que el principal valedor d’aquest dret ha de ser l’Administració, que “té l’obligació de posar els mitjans perquè siguen ateses en la llengua que corresponga”.
Compromís va preguntar a Sanitat aquest novembre sobre l’actuació de la Conselleria arran del cas de discriminació lingüística al Centre d’Especialitats Joan Llorens. Sobre aquest, la Conselleria va indicar que en la xarxa de salut valenciana “existeix un gran consens sobre la qüestió lingüística” i va insistir que “no pot discriminar-se ningú per parlar valencià”. Fet i fet, els casos de discriminació (cinc, d’acord amb la PxLl), segons assenyala la Conselleria, “són puntuals” i s’estaven investigant.
El servei de Recursos Humans del Departament va sol·licitar obrir un expedient informatiu el passat 23 d’octubre per a esclarir les possibles responsabilitats derivades de l’actuació de la ginecòloga en l’exercici de les seues funcions. A hores d’ara s’esperen les conclusions de l’informe definitiu.
