La Segona República Espanyola es va forjar als ajuntaments. El 12 d’abril de 1931 estaven cridats a les urnes tots els espanyols per a triar els seus representants municipals. Feia només uns mesos que Francesc Macià havia tornat a Catalunya de l’exili i s’estava convertint en un heroi, en un símbol d’una possible república catalana. L’esperit antimonàrquic, però, no era exclusiu dels catalans i el recompte electoral va mostrar que la majoria dels municipis de l’estat espanyol d’aleshores eren republicans.
Dos dies després, el 14 d’abril, l’espurna es va encendre a Eibar i a Barcelona, els dos primers municipis que van proclamar la República. La flama no es va poder parar i, finalment, el govern provisional, amb Niceto Alcalá-Zamora al capdavant, va proclamar la Segona República Espanyola. Aquell mateix dia, el rei Alfons XIII va abandonar Madrid direcció a Marsella i el nou règim democràtic es va instaurar arreu de l’Estat sense violència.
L’any 2018, 87 anys després de la proclamació de la Segona República Espanyola, torna a ser el municipalisme –i les universitats– qui posa d’actualitat la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la monarquia arreu de l’Estat. És el cas d’Alginet (la Ribera Alta), on el ple de l’ajuntament ha aprovat, encara que sense consens, instar el govern espanyol a demanar un referèndum sobre la monarquia. No han sigut els únics. Universitats públiques de tot l’Estat, entre elles les cinc públiques valencianes, estan celebrant al llarg del mes de desembre referèndums en les facultats sobre el model d’estat.
En el cas d’Alginet va ser el regidor de Cercle-IdEA, Carles Bayarri, l’encarregat de presentar una moció que, entre altres coses, insta el govern espanyol a fer un referèndum. Segons explica Bayarri, la idea va sorgir fa ja un parell de mesos, quan es van assabentar que Izquierda Unida volia presentar en tots els ajuntaments de l’estat espanyol mocions per a reprovar la monarquia i exigir un referèndum sobre la república. Després de “buscar per tots els llocs la moció i no trobar-la”, Cercle-IdEA es va posar en contacte amb la formació a través del correu electrònic per a aconseguir la moció i presentar-la a l’ajuntament.
La votació va ser el passat dilluns “en un ple sense cap tipus de tensió perquè no vam debatre res”, explica el regidor. “L’alcalde és molt de votar i poc de debatre”, assenyala Bayarri. Tot i que no hi va haver tensió, sí que hi va haver divisió dins del grup Socialistes d’Alginet –una escissió del PSPV–, que ara ostenta l’Alcaldia.
Quan Cercle-IdEA va presentar la iniciativa, s’hi van adherir inicialment els grups municipals de Compromís i Socialistes d’Alginet però aquest últim partit es va desmarcar en el plenari a l’hora de tractar el punt de l’ordre del dia. Així, abans que el portaveu de Cercle-IdEA començara a llegir la moció, l’alcalde va aclarir que, encara que la setmana anterior els representants del seu grup s’havien adherit en la Comissió Informativa en la qual s’havia tractat la moció, des de Socialistes d’Alginet es van retirar d’eixa adhesió i van donar llibertat de vot perquè cada regidor votara allò “que en consciència considerara més oportú”.
Així, la moció que insta el govern espanyol a celebrar un referèndum sobre la monarquia va tirar endavant amb huit vots a favor –els cinc de Compromís, dos de Socialistes d’Alginet i el del representant de Cercle-IdEA– i sis vots en contra –els altres tres regidors de Socialistes d’Alginet, dos del Partit Popular i la representant de Gent d’Alginet–. Els dos regidors del PSPV-PSOE es van abstindre en la votació.
En aquest sentit, fonts del consistori expliquen que des de la direcció federal del PSOE s’ha instat els regidors socialistes a no donar suport a mocions d’aquest estil, motiu pel qual, tot i el caire republicà del partit, van decidir abstindre’s. Tot i no haver aconseguit la unanimitat, des de Cercle-IdEA celebren que l’aprovació de la moció ha posat d’alguna manera el contrapunt a la pujada de Vox a Andalusia. Tot i això, assegura que la moció no es va presentar com una resposta als resultats de les eleccions andaluses.
Un gest simbòlic sense recorregut legal
“El que s’ha fet en l’Ajuntament d’Alginet forma part de les mesures que existeixen en democràcia per a canviar les coses, que és la pressió política”, assegura Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València. Segons explica, el que s’ha fet és anar plantejant canvis de manera política per a anar adherint cada vegada més gent i “si hi ha molta gent que s’hi suma, això genera una dinàmica política de transformació i de canvi”.
La democràcia preveu mecanismes de pressió política i si es donara el cas que molts municipis aprovaren resolucions als plens municipals en les quals instaren l’estat espanyol a convocar un referèndum, el govern espanyol es veuria pressionat per a buscar una manera legal de donar resposta a les demandes dels municipis, explica Boix.
El professor de dret assenyala que ni els ajuntaments ni tampoc els parlaments autonòmics tenen a l’estat espanyol reconegut el dret a instar a la celebració d’un referèndum. Els referèndums en la constitució espanyola estan molt regulats, només els pot convocar el govern de l’Estat i no es pot instar a fer un referèndum tampoc des de les autonomies. “De fet, el parlament català –amb tot el tema de l’independentisme– ja va tractar de fer-ho i, en cap cas, el Tribunal Constitucional ha considerat que hi haja una via possible per a instar a la celebració d’un referèndum o instar que l’Estat organitze un referèndum”, explica Boix.
Com a molt, el que permet la llei de bases de règim local és fer referèndums als municipis, sempre amb autorització del govern espanyol i, a més, han de ser sempre sobre qüestions municipals. Per tant, el que s’ha fet a Alginet és un gest simbòlic, però sense cap recorregut legal.
D’altra banda, el que poden fer els parlaments autonòmics és presentar propostes de reforma constitucional. És a dir, les Corts valencianes podrien proposar i votar una reforma del títol segon de la Constitució, que és el que parla sobre la monarquia i dir que s’elimine. Després, haurien d’enviar eixa proposta a les Corts Generals, i les Corts Generals valorarien si l’admeten a tràmit o no.
Amb tot, Bayarri celebra la repercussió mediàtica que ha tingut la moció al ple d’Alginet i espera que servisca perquè molts més ajuntaments s’animen a presentar-la també als seus plens i, si pot ser, que l’aproven. El text aprovat pels regidors del municipi de la Ribera Alta s’enviarà al Congrés dels Diputats, perquè allí es conega la voluntat del poble. “Jo crec que és just que els ciutadans puguem triar els nostres representants i, entre ells, el cap d’estat”, assenyala Jesús Boluda, regidor per Compromís en Alginet i exalcalde de la localitat.
La moció no només insta a la celebració d’un referèndum per a triar el model d’estat, sinó que també insta el govern espanyol a derogar el delicte d’injúries al Rei i a la Casa Reial dels articles 490.3 i 491 del Codi Penal, igualant la protecció penal de l’honor d’aquesta figura a la de la resta de ciutadans espanyols. El text també qüestiona “el posicionament del Rei Felip VI i la seua intervenció en el conflicte català, que havia d’haver sigut de conciliació, per la seua justificació de la violència desproporcionada per part dels cossos policials l’1 d’octubre”. A més, demana reafirmar el compromís amb els valors republicans i advocar “per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia”. En aquest sentit, la moció insta el govern espanyol i el Congrés dels Diputats que es permeten investigar en seu parlamentària les accions realitzades pel rei emèrit, Juan Carlos de Borbó, des de l’any 2014, moment en què va deixar de ser inviolable jurídicament “i sobre qui recauen indicis suficients de delicte”.
Referèndum a les universitats
També han pres la iniciativa les universitats públiques d’arreu de l’Estat i més de la meitat han organitzat referèndums –no vinculants– sobre la monarquia. A la proposta, impulsada per la Universitat Autònoma de Madrid, s’han sumat també les cinc universitats públiques valencianes, com són les universitats d’Alacant, la Miguel Hernández d’Elx, la Jaume I de Castelló, la de València i la Politècnica de València.
En el cas de la Universitat Politècnica de València, la votació es va realitzar el passat dia 13. Segons el recompte, un total de 1.112 persones es van manifestar a favor de canviar la monarquia per una república. D’altra banda, només 94 membres de la comunitat universitària es van mostrar en contra i 20 es van abstindre. També es va votar a la universitat Miguel Hernández d’Elx, on també va guanyar el ‘sí’ a la república.
