VALÈNCIA. En el 70é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, les entitats que treballen dia rere dia perquè es complisquen posen en dubte que molts dels drets fonamentals signats es garantisquen en l’actualitat. Les xifres que ens han traslladat poden ser un reflex d’eixa realitat al nostre territori: a València ciutat es van comptabilitzar més de 400 persones sense llar en 2016, mentre que un de cada tres infants al País Valencià es troba en situació de pobresa o en risc d’exclusió social i quasi un 40% dels reclusos té algun tipus de trastorn mental greu.
“No estem vivint per a res un bon moment en matèria dels drets humans i menys encara en asil i protecció internacional”, ens comenta Jaume Durà, Coordinador Territorial de la Comissió d’Ajuda al Refugiat en València (CEAR-PV), qui destaca que “les més de 2.100 persones mortes durant aquest 2018 a la Mediterrània són una clara vulneració del dret a la vida”. Actualment, l’única manera de demanar l’asil és arribar a la frontera o al territori espanyol; per això, des d’aquesta organització reclamen “vies legals i segures”, entre elles demanen la possibilitat de fer sol·licituds de protecció internacional a ambaixades i consolats, “el que facilitaria que les persones no caigueren en mans de la màfia o que hagueren de jugar-se la vida a la mar”.
El coordinador de CEAR-PV ens trasllada que el sistema d’asil espanyol està “totalment desbordat per falta de previsió del mateix govern”. De fet, ara mateix hi ha més de 62.000 sol·licituds d’asil pendents i hi ha “un col·lapse en les cites per a poder demanar-lo”. Si extrapolem l’assumpte al País Valencià, tot i comptar amb quasi 1.000 places d’acollida de persones refugiades, la xifra es queda curta, ja que hi ha una llista d’espera perquè aquestes places normalment estan plenes. En eixe sentit, Durà demana al govern espanyol “un pla de xoc respecte a eixe col·lapse, tant a les places d’acollida com a les resolucions d’asil pendent”, així com un augment del personal i recursos disponibles.
Així mateix, Durà subratlla que els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són uns espais que “haurien de desaparéixer”, perquè ací també “es poden estar vulnerant els drets fonamentals”. Les persones internades al CIE ubicat a València, al carrer de Sapadors, parlen a CEAR-PV de casos d’agressions i maltractes i, a més, Durà ressalta que poden haver-hi “menors internats o persones amb malalties molt greus que no estiguen rebent els tractaments adequats”. Durà aprofita també per a denunciar les batudes policials per perfil ètnic que “hui dia encara succeeixen al nostre territori”.
La presó de Picassent compta només amb 4 de 24 metges
El director de l’associació Àmbit, Dignitat i Justícia Social, Javier Vilalta, és l’encarregat d’obrir-nos la visió dels drets fonamentals d’un àmbit sobre el qual en poques ocasions es reflexiona: els centres penitenciaris. Així, Vilalta ens transmet que quasi un 40% de les persones que està a presó en l’Estat espanyol té algun tipus de trastorn mental greu i que la majoria de reclusos és gent pobra, és a dir, “hui dia ser pobre et condiciona molt clarament”. Aquest fet demostra que “el sistema d’atenció i prevenció ha fracassat fora de la presó” i, a més, indica que “s’haurien de garantir els drets civils i fonamentals que estableix la Constitució”, ja que al seu parer les condicions dins de les presons “no són dignes”.
Al respecte, el també director del ‘Humans Fest. Festival Internacional de Cinema i Drets Humans’ exposa que actualment en el centre penitenciari de Picassent no hi ha suficient atenció mèdica primària, perquè “dels 24 metges que hi hauria d’haver, només n’hi ha quatre”. En eixe sentit, subratlla que s’hauria de garantir la sanitat d’aquestes persones i posa l’atenció sobre la reinserció, que en un principi és “la finalitat de la presó”. Però, com apunta, actualment, “qui s’encarrega d’aquesta reinserció són les ONG en un 80%” i, per tant, hi ha “un abandó de les funcions per part de l’administració pública”. En eixe sentit, demana una major inversió tant en prevenció com en programes de reinserció fora dels centres penitenciaris, ja que “les presons no són cap solució per als xicotets delictes”.
Un 33% dels menors, en situació de pobresa
Sobre els drets dels menors, hem traslladat la qüestió a Rodrigo Hernández, director de Save the Children al País Valencià, qui ha exposat que la declaració signada fa 70 anys és una ferramenta que “permet que es puguen exigir eixos drets fonamentals”. Al País Valencià, reconeix que s’han fet avanços amb reformes legislatives, com ara la Llei valenciana d’Infància i Adolescència o la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió, però subratlla que “eixos avanços encara no s’estan reflectint” i demana que “les lleis tinguen la dotació econòmica necessària i un desenvolupament normatiu més àgil”.
Hernández ens planteja una xifra significativa: un de cada tres infants al País Valencià es troba en situació de pobresa o en risc d’exclusió social. Una situació que al nostre territori està invisibilitzada, ja que en moltes ocasions “es pensa que són xiquets que exerceixen la mendicitat, però no necessàriament”. Ens planteja altres dos problemes en la infància: la violència contra els menors i els menors migrants que arriben al nostre territori, que s’han multiplicat per sis en els últims anys fugint de la pobresa i de la violència.
En aquestos casos, des de Save the Children es demana una llei integral que fique el focus en els menors amb una justícia més “amigable” per a la infància, ja que, segons les seues dades, el 80% dels judicis per abusos sexuals acaben sense celebrar-se perquè “és molt difícil que un xiquet o xiqueta puga denunciar i mantindre una posició davant d’un jutge”. En eixe sentit, aquest dijous el govern espanyol ha anunciat que en “deu dies” aprovarà l’avantprojecte de Llei de Protecció Integral enfront de la Violència contra la Infància. Pel que fa als menors migrants, Hernández reclama un reforç del treball que s’ha de fer amb ells i que es tinga molt en compte la seua inclusió en la societat d’acollida.
En aquest assumpte no s’ha d’oblidar tindre en compte els factors que accentuen la pobresa infantil. Segons el director de Save the Children al País Valencià, els principals motius són que un dels pares siga d’origen migrant, famílies monomarentals (el 80% són mares) amb problemes de conciliar i un únic sou, i els pares i les mares que no han acabat l’educació obligatòria. “La pobresa infantil s’hereta, per això reforcem tota l’àrea educativa per a evitar el fracàs escolar, allunyar els xiquets de la pobresa i tallar la transmissió intergeneracional”, diu Hernández.
404 persones sense llar
Des del projecte Bokatas aprofundeixen en la situació que viuen les persones sense llar a la ciutat de València, on cada dimarts treballa una xarxa de persones voluntàries per a, amb un senzill gest com és donar un entrepà, oferir un acompanyament i una assistència a aquestes persones. En 2016, RAIS Fundació, que cedeix el seu espai a Bokatas, va fer l’informe ‘Homeless Meet Up València’ en què, a través de voluntaris, es van comptabilitzar 404 persones sense llar a la ciutat i es va evidenciar que el 57% de les persones enquestades pateixen greus problemes de salut i que el 29% no pot cobrir ni tan sols les seues necessitats bàsiques.
Silvia Valero, membre del projecte Bokatas, ens transmet que actualment estan atenent entre 80 i 100 persones que viuen al carrer i demana que s’amplie el nombre de pisos socials, ja que “aquestes persones no es poden permetre pagar el preu d’un lloguer, més encara amb l’augment dels preus”. Així mateix, subratlla la importància de visibilitzar el problema de les persones sense llar, ja que en la seua opinió “hi ha molts estereotips a la societat” i hui dia “qualsevol pot estar en eixa situació”. De la mateixa forma, per a Valero resulta fonamental que hi haja una major comunicació i un augment del contacte entre associacions socials, ONG i administracions públiques “per a fer un millor treball i aconseguir aturar aquest greu problema”.
