El pressupost de l’Ajuntament de València per a l’exercici de 2019 s’ha aprovat aquest dijous al ple municipal, un fet que no ha pogut evitar l’assegurat debat plenari entre els diferents grups municipals en una qüestió tan cabdal per al funcionament de tota gran ciutat. Possiblement, el que també era previsible és que els regidors aprofitaren l’ocasió de màxima expectació informativa per a traure a la llum les crítiques a l’equip de govern i les opinions contraposades. Però, el que ningú esperava és que a l’hemicicle municipal tinguérem una classe magistral d’economia, que algú comparara les al·legacions als pressupostos amb una carta als Reis d’Orient o que el discurs anticatalanista tornara a brotar des de les files més dretanes.
El pressupost del consistori per a 2019 ascendeix a 849.220.396 euros i preveu un increment en algunes partides que situa en 70,44 milions d’euros el muntant destinat a neteja viària; en 47 milions la millora i neteja d’edificis municipals, i en 25,5 milions l’adreçat a polítiques de serveis socials. El pressupost consolidat, que inclou tant el de la corporació local com el dels seus organismes autònoms i empreses municipals, arriba als 942,6 milions d’euros. Però més enllà del repàs a aquestes xifres –de rellevància per a entendre l’Administració local–, el debat del pressupost ha deixat uns moments claus al llarg de la jornada, que ha conclòs amb els vots a favor dels regidors del govern de la Nau (Compromís, PSPV i València en Comú); el vot en contra de Partit Popular i Ciutadans, i l’abstenció de la regidora no adscrita, María Dolores Jiménez.
“Es nota l’esperit nadalenc en Cs”, ha indicat el regidor d’Hisenda, Ramón Vilar (PSPV), qui ha expressat que les al·legacions presentades per aquest grup municipal semblaven “la carta als Reis d’Orient”. En total, segons ha indicat Vilar, la formació taronja ha presentat un total de 207 al·legacions “sense quantificar-ne cap” i, a més, ha qualificat d'”infantilisme en matèria pressupostària” l’actitud de Cs, ja que aquestes no seguien la normativa vigent i han estat desestimades. “Les al·legacions presentades pels partits de l’oposició han sigut desestimades, ja que no tenen base d’acord amb el que estableix la llei”, ha dit Vilar.
Després que Vilar exposara algunes xifres econòmiques, el regidor popular Eusebio Monzó ho ha valorat com a “classe d’economia” i ha aprofitat per a traure’s de la butxaca el discurs anticatalanista. En eixe sentit, Monzó ha criticat les ajudes a associacions com Acció Cultural del País Valencià, Ca Revolta i el Teatre Micalet, que ha titllat de “pancatalanistes”. Al respecte, i amb un to irònic, el socialista Vilar ha respost que Monzó “exagera el seu discurs per a quedar bé amb una part del PP”.
Durant la discussió dels pressupostos s’han tret altres qüestions que han fet que Vilar haja recordat que es tractava del debat dels pressupostos i no de l’Estat de la Ciutat. Així mateix, ha apuntat algunes xifres per a exposar que València es troba “quatre llocs per davall de la mitjana respecte a l’IBI”, cosa que suposa situar-se per davall d’altres ciutats que “normalment són considerades més barates”, com ara Osca i Sòria. Així mateix, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha argumentat que aquestos pressupostos “estan basats en un plantejament rigorós, ja que els miracles no existeixen” i, en eixe sentit, ha dit que la reducció dels ingressos afectaria les despeses municipals i, per tant, els serveis municipals.
“La primera funció dels pressupostos és redistribuir entre els que tenen més i els que tenen menys, per la qual cosa s’ha de fer un plantejament rigorós per a quadrar ingressos i despeses”, ha subratllat Ribó, qui també ha apuntat que es tracta del pressupost “més alt de la història de l’Ajuntament”. A més, el primer edil ha ressaltat que aquest pressupost és “fruit de la gestió eficient i eficaç, que ens ha permés reduir el deute a la meitat del màxim històric al qual es va arribar amb el PP. Així hem eixit del forat econòmic i del Pla d’Ajust”.
