La zona reservada a presos hospitalitzats i a detinguts pendents de passar per un jutjat de l’Hospital General de València serà la destinació d’Eduardo Zaplana si els nous informes mèdics recomanen el seu ingrés hospitalari. Ni el jutjat d’instrucció número 8 de València, que investiga l’expresident de la Generalitat, ni la Fiscalia Anticorrupció preveuen la possibilitat de la seua excarceració donat el risc de fugida i la falta de col·laboració, ja que fins al moment ni ha arribat a prestar declaració.
Des del passat 18 de novembre, l’expresident de la Generalitat es troba custodiat per la policia a una habitació de l’Hospital La Fe de València, on va ingressar per a sotmetre’s a una de les revisions programades cada dues setmanes per a controlar l’evolució de la malaltia que pateix des de fa uns anys. En aquest moment, s’està pendent del resultat de les proves d’hematologia recomanades per l’equip mèdic que el tracta des que va ser sotmés a un trasplantament a causa de la leucèmia que pateix. Segons fonts judicials, “la tornada a presó ja està decidida i la seua estada a l’hospital obeeix al fet que els metges li volien fer més proves”.
L’Audiència Provincial de València rebutjava el mateix dia que va ingressar a La Fe la llibertat de Zaplana, demanada per la seua defensa a la jutgessa mitjançant un recurs d’apel·lació contra la denegació de la illibertat provisional per part de la instructora del cas. Així, la resolució desestimava “el recurs d’apel·lació […] contra la interlocutòria de data 15 de novembre de 2018 […] del jutjat d’Instrucció núm. 8 de València, així com la interlocutòria de data 26 de novembre de 2018 que desestimava el recurs de reforma”.
Simultàniament, el metge que el tracta la malaltia de Zaplana va recomanar que romanguera ingressat alertant del seu empitjorament alhora que li va prescriure noves proves. Aquesta situació ha provocat la solidaritat amb Zaplana de tot l’espectre polític, inclosos líders de l’esquerra, com la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, o del líder de Podemos Pablo Iglesias. Tots dos, i molts altres polítics del PP com José María Aznar, han demanat l’excarceració de l’expresident valencià “per raons humanitàries”.
Noves proves per a decidir la destinació
Malgrat les mesures presses durant els exàmens mèdics, amb dos policies a la porta de l’habitació, l’Hospital La Fe no compta amb les mesures de seguretat i de prevenció adequades per a vigilar l’estada d’un pres i evitar que puga tindre accés a dispositius electrònics. És per això que el jutjat que porta la investigació està a l’espera del resultat de les proves d’hematologia per a consultar als metges forenses de l’Institut de Medicina Legal destinats a aquest jutjat i, si fóra cas, als metges del Centre Penitenciari de Picassent abans de prendre una decisió sobre quina serà la destinació d’Eduardo Zaplana.
Si es confirma la conveniència de l’ingrés hospitalari de l’expresident del PPCV, aquest continuaria complint presó preventiva a l’anomenada ‘zona de judicials’ de l’Hospital General de València, segons confirmen fonts judicials. Aquesta és la possibilitat contemplada al sistema penitenciari quan un pres necessita assistència mèdica especialitzada o intensiva o es recomana que abandone el centre penitenciari pel seu estat de salut.
L’anomenat pavelló de judicials, que fa d’hospital penitenciari, compta amb vigilància policial en el seu accés, però no a l’interior de les estades, que són diferents de la resta d’habitacions d’un hospital i compten amb mesures especials de seguretat. Es tracta d’un espai amb habitacions amb reixes a les finestres, que no es poden obrir, en les quals el senyal wifi està inhabilitat i no es pot accedir a dispositius electrònics i en les quals no hi ha cap element o utensili que puga ser utilitzat com a arma pel pres contra els treballadors o contra ell mateix.
Es tracta d’una part d’una planta de l’hospital on el corredor es talla a la meitat per dos garites custodiades per dos agents policials. El personal treballador de l’hospital que té accés a aquesta àrea està sotmés a un control estricte. A més, les visites són les pròpies d’un centre penitenciari i no d’un hospital, amb les restriccions establertes pel reglament penitenciari.
Aquest és un dels punts que la família Zaplana ha denunciat a través de la premsa. Lamenten que sols poden visitar-lo 45 minuts a la setmana, que és el que marca el codi penitenciari. També s’ha explicat en els últims dies que al bisbe de València, Antonio Cañizares, se li va impedir anar a veure’l la nit de Nadal, la qual cosa s’explica per les mesures de custòdia a les quals està sotmés. Amb tot, cal tindre en compte que la magistrada ha suavitzat les primeres mesures i ara, a més del seu advocat de Madrid, també pot visitar-lo la seua filla per estar personada com a lletrada en la causa.
Les cauteles de la jutgessa
Eduardo Zaplana no és l’únic pres que necessita assistència hospitalària. És més, la presó de Picassent compta amb un hospital amb capacitat per a 500 llits, amb metges i personal sanitari altament qualificat. Aquesta instal·lació data de 1992 i, malgrat que no compta amb totes les especialitats mèdiques, està millor dotat que una infermeria o un centre ambulatori de salut comarcal.
A més a més, també s’ha de senyalar que la possibilitat que Zaplana complira la presó preventiva sota arrest domiciliari és un fet extraordinari ja que aquesta mesura està prevista per als presos condemnats o provisionals amb un estat de salut molt greu. A més de necessitar vigilància extrema, amb més de dos policies a la porta de sa casa, caldria instal·lar dispositius tallafocs digitals per a evitar que accedira als seus comptes bancaris o poguera contactar telefònicament amb qualsevol. Cal tindre en compte que la mesura de presó preventiva és extraordinària i sols s’adopta quan es considera altament probable el risc de fugida, com va explicar la jutgessa que investiga Zaplana en un dels escrits en què desestimava la seua llibertat i que publicava en exclusiva divendres passat la Cadena Ser: “Als paradisos fiscals també hi ha hospitals”.
La Fiscalia Anticorrupció continua a l’espera de les rogatòries judicials sol·licitades a diversos països com Luxemburg, el Uruguai o Panamà per a poder accedir als comptes bancaris que suposadament Zaplana tindria al seu nom o dels testaferros investigats.
