Aquest dimecres, Vox amenaçava de trencar el pacte de dretes a Andalusia si s’impulsa la llei contra la violència masclista. Així, la formació de Santiago Abascal va anunciar que no donaria suport a l’acord d’investidura de Juanma Moreno si el PP i Ciudadanos no eliminaven del seu acord de govern mesures destinades a impulsar la llei andalusa contra la violència masclista. La formació d’ultradreta parlava de “manaments de la dictadura de gènere” i de “mesures dictades per la ideologia de gènere i les associacions feministes podemistes radicals”.
Malgrat que tant el PP com Ciudadanos van demanar aquest dijous a Vox que deixara la violència de gènere fora del debat polític, la veritat és que les amenaces d’Abascal sí que han tingut efecte. Així, el PP ha claudicat i, segons avançava El Mundo en exclusiva, ofereix a Vox una proposta per a desbloquejar la seua oposició al pacte d’investidura en forma d’ajudes als homes que hagen sigut víctimes de violència domèstica. D’aquesta manera, la lluita contra la violència de gènere, la violència masclista o, en definitiva, la violència contra les dones, ha sigut eclipsada pel discurs sobre una suposada “indefensió” dels homes envers les dones.
Ocultar la violència específica contra les dones
La violència domèstica és tot aquell acte de violència física o psicològica exercida tant per un home com per una dona sobre descendents, ascendents, parelles, germans… Exceptuant, això sí, els casos específics de violència de gènere. És a dir, la violència domèstica se centra més bé en l’escenari on ocorre l’agressió i en la relació entre les persones implicades, amb independència del sexe o gènere. A més, tracta la violència com un assumpte privat, que ocorre “a la llar”, i no com una xacra que afecta tota la societat.
Per contra, la violència de gènere s’entén com tot acte de violència física o psicològica –incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la provació arbitrària de llibertat– que s’exerceix contra una dona per part d’un home que tinga o haja tingut relació afectiva amb aquesta. És a dir, si bé també cal que hi haja algun vincle entre víctima i agressor, no posa el focus en l’escenari, sinó en la construcció de gènere, en la relació de poder i subordinació entre homes i dones. Com recull l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, “la violència de gènere ha sigut i segueix sent una de les manifestacions més clares de la desigualtat, de la subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Aquest tipus de violència es basa i s’exerceix per la diferència subjectiva entre els sexes”. “En poques paraules, les dones sofreixen violència pel mer fet de ser dones, i les víctimes són dones de qualsevol estrat social, nivell educatiu, cultural o econòmic”, afegeix el document.
Preguntada per Diari La Veu, Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència de gènere, argumenta que “és important distingir la violència domèstica de la violència de gènere perquè són problemes diferents”. Així, la fiscal exposa que la violència de gènere és “una classe de violència domèstica amb unes característiques diferenciades en la raó del seu origen –el masclisme i la desigualtat– que necessiten un tractament diferenciat”. D’aquesta manera, diluir la violència de gènere dins de la violència domèstica no fa més que ocultar la violència específica contra les dones. I, com alertava aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, “emmascarar” la violència contra les dones és una “injustícia miop”. De fet, si bé ja ha sigut un avanç el fet de parlar de violència de gènere per als casos de dones víctimes d’un home amb qui estan o han estat lligades per relacions d’afectivitat, des del feminisme es demana que es parle també de violència masclista, amb l’objectiu d’incloure-hi les dones que són víctimes fora d’una relació.
Estan desprotegits els homes? El codi penal i les xifres donen la resposta
Gisbert afegeix que no es pot parlar de violència de gènere cap als homes “per una raó legal, en primer terme”. Així, exposa que “l’article 1 de la nostra llei integral la defineix i les declaracions internacionals subscrites per Espanya també ho fan”. La fiscal explica que la raó de fons és que aquestes agressions “tenen una arrel comuna, el masclisme, que no ocorre amb les agressions a homes”. De tota manera, malgrat que Vox i també el PP parlen de la “desprotecció” dels homes víctimes de la violència de les seues parelles [dones], la veritat és que al Codi Penal, amb data de 1995, ja està tipificada la violència intrafamiliar i, per tant, la que puga exercir una dona sobre el seu nuvi o espòs. Així, es parla de la “violència física o psíquica sobre qui siga o haja sigut el seu cònjuge o sobre una persona que estiga o haja estat lligada a ell per una anàloga relació d’afectivitat fins i tot sense convivència”.
Amb tot, l’última estadística de violència domèstica i violència de gènere realitzada per l’INE, publicada en maig de 2018 amb dades de 2017, recull que una gran majoria de les víctimes de la violència domèstica –que, com s’ha dit abans, no inclou els casos de violència de gènere– són dones. Així, en 2017 es van registrar en total 6.909 víctimes en assumptes de violència domèstica amb ordre de protecció o mesures cautelars. D’aquestes, el 62,4% de les víctimes (4.313) eren dones i el 37,6% (2.596), homes. D’altra banda, si ens fixem en les persones denunciades per aquest tipus de violència, en 2017 en van ser 4.908. D’aquestes, només un 26,9% (1.318) eren dones. L’altre 73,1% (3.590) eren homes. Eixe any es van dictar 11.023 mesures cautelars sobre aquest assumpte; de nou, el 74% van recaure sobre homes i el 26%, sobre dones. El magistrat Joaquim Bosch es referia a aquesta realitat en la següent piulada:
En la violencia en la pareja el 95% de los condenados son hombres. Y casi el 100% de los agresores sexuales también son hombres. Hay que ser muy machista para no captar la discriminación estructural de las mujeres y para no entender la necesidad de medidas de protección.
— Joaquim Bosch (@JoaquimBoschGra) 3 de gener de 2019
A totes aquestes dades caldria sumar-hi les de la violència de gènere. En 2017, a tot l’estat espanyol, es van registrar 29.008 dones víctimes de violència de gènere amb mesures cautelars o de protecció contra el seu agressor. En total, van ser denunciats 28.987 homes per aquest motiu.
Sobre l’oferiment del PP a Vox, Gisbert considera que es tracta “d’una fugida cap endavant”. La fiscal reitera que “la violència domèstica, que inclou les agressions a homes, ja està reconeguda i té mesures de protecció en la llei reguladora de l’ordre de protecció de 2003, anterior a la llei de violència de gènere”. A més, afegeix que l’estatut de la víctima reconeix les víctimes de qualsevol delicte. “Crec que és donar carta de naturalesa a un problema que, com a problema global, no existeix”.
Vendre com a denúncies falses “coses que no ho són”
La fiscal reconeix que “ignora les vertaderes raons” de Vox per a mostrar-se tan hostils amb la lluita contra la violència de gènere. No obstant això, sí que assenyala que “parteixen de supòsits falsos, com ara que les dones interposen denúncies falses a dojo o el fet d’equiparar els homes maltractats a les dones assassinades”. Sobre les denúncies falses, afegeix que “no són significatives”: “Només cal acudir a les estadístiques del Consell General del Poder Judicial o de la Fiscalia General de l’Estat”. De fet, comenta que “són molt més nombroses en altres delictes, com ara el robatori per a estafar l’asseguradora, i ningú no posa el crit al cel”. “El que ocorre és que ‘venen’ com a denúncies falses coses que no ho són, com ara els arxivaments o les absolucions per falta de proves”, explica Gisbert. “Pot ser per desconeixement o per no voler perdre els privilegis com a barons d’una societat masclista”, sentencia.
“Les xifres desmenteixen aquesta fal·làcia, les denúncies falses són més que residuals”, assegura el secretari autonòmic d’Inclusió i de l’Agència Valenciana de la Igualtat, Alberto Ibáñez. Amb tot, demana que es pose el focus mediàtic “en les poques denúncies que posa l’entorn”. “Trencar la por a complicar-se la vida per salvar la vida de dones ha de ser una cosa socialment exigible, com ho era lluitar contra ETA”, afegeix.
Ibáñez pensa que “Vox és la conseqüència i no la causa”. “S’ha impugnat socialment un model de masculinitat que era tòxica per als mateixos homes: vivim menys i amb menor qualitat que les dones, i violenta, en molts casos, cap a les dones en diferents intensitats”, explica Ibáñez. A més, afegeix que, “actualment, hi ha molts homes que se senten orfes de masculinitat, se senten ridiculitzats o agredits culturalment”. “Davant això, una conseqüència lògica és una ‘bunkerització’ de la masculinitat, és a dir, Vox”, argumenta. Però també ofereix una altra resposta, la de “treballar en la generació de nous referents, noves masculinitats, amb campanyes com #UnHomedeVeritat, incloent la intel·ligència emocional a les aules, com reconeix la nova llei valenciana d’infància, o fomentat l’oci educatiu“. “Un feminisme inclusiu”, remata.
Ibáñez celebra que “al nostre país hi ha unanimitat política i social recollida al pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, on reconeix la violència contra les dones com un conflicte polític basat en la desigualtat i la discriminació”. “Un reconeixement acompanyat de mesures pioneres a l’estat, com ara l’equiparació de les indemnitzacions per assassinat, gran invalidesa o incapacitat absoluta per a treballar amb la resta de terrorismes”, descriu.
“El feminisme busca reconéixer els drets que el masclisme li arrabassa”
Sobre l’expressió ‘ideologia de gènere’ de què parla la formació d’Abascal, Ibáñez exposa que “la ideologia és un conjunt d’idees” i que, “normalment, la gent de dretes la demonitza perquè creu que així el seu posicionament de poder es conserva de forma natural”. “El gènere és una construcció cultural en constant moviment, mentre hi ha qui creu que és un fet natural o diví”, conclou.
D’altra banda, Gisbert denuncia que l’expressió li sembla “fal·laç, insultant i que indueix a confusió”. “Les persones que defensem la lluita contra la violència de gènere no tenim més ideologia que la cerca de la igualtat real, que és, en definitiva, el que estableixen la Constitució i les organitzacions internacionals en què Espanya és part”, explica. “No oblidem que el feminisme és, segons la RAE, el moviment que advoca perquè les dones tinguem els mateixos drets que els homes”, afegeix la fiscal, i conclou que: “Dit en una frase, el feminisme busca reconéixer els drets que el masclisme li arrabassa”.
