Julio Palau Lozano es va convertir molt prompte en Juliet d’Alginet. Amb només 15 anys, el ‘tio Toles’ no s’ho va pensar massa i li va donar l’oportunitat d’estrenar-se de blanc al seu trinquet, el d’Alginet. Era 1940. Aquella va ser la primera partida d’un nou jugador, una nova figura que va ser capaç de sacsejar la forma d’entendre la pilota valenciana al llarg dels anys 40 i 50. Ho va fer gràcies als innumerables desafiaments i les memorables vesprades de pilota que va protagonitzar amb, entre d’altres, Antonio Reig Ventura ‘Rovellet’. Una revolució. Una llegenda.
Després de quasi tres dècades de pilotades que encara ressonen en la memòria d’alguns dels espectadors més longeus, Juliet es va retirar en 1968 amb l’estima i reconeixement unànime dels aficionats. Un home bo, deien. Tant va ser així que el seu rostre va ser un dels cinc escollits per a donar vida a la coneguda galeria d’honor del trinquet de Pelayo, al costat dels considerats més grans jugadors de la història, i va ser el triat per a col·locar la primera pedra de la Ciutat de la Pilota de Montcada, un ambiciós projecte que la Generalitat ha decidit reactivar ara amb una nova inversió que permetrà al recinte acollir partides.
Amb tot, Juliet d’Alginet no ha faltat mai al trinquet. Perquè, encara que va morir en novembre de 2015, el mític jugador de la Ribera continua jugant partides cada setmana. Ho fa el seu nom, la seua herència, els seus nets, la seua última i gran victòria.
Com la de dimecres passat a Guadassuar, on Salva Palau, amb només 20 anys, s’imposava en la partida de professionals després d’un disputat encontre, amb la companyia de Nacho de Beniparrell i contra Giner i Héctor. “Només entrar al trinquet ha vingut un home a explicar-me coses del meu iaio, a dir-me que era molt gran, una bona persona. Em passa molt sovint. Però per a mi, això no és cap pressió, al contrari”, apunta Salva, també jugador en la posició de rest, com el seu avi.
Salva està en ratxa. Després de romandre huit mesos sense jugar per una dolorosa lesió al muscle sembla que torna a alçar el vol amb un joc potent, atrevit, condimentat amb la il·lusió dels joves. “Em trobe molt bé, amb moltes ganes de jugar després de la lesió. Ara ja estic agafant-me en les segones partides, ja no jugue les primeres com abans, i només espere no tornar a patir una lesió”, afirma el jove jugador riberenc, amb una mà esquerra que promet molts quinzes.
Després de passar pel Cespiva (Centre d’Especialització de Pilota Valenciana), on va rebre els entrenaments d’il·lustres campions com Álvaro de Faura i Fageca, Salva Palau va guanyar la Lliga Caixa Popular i la Liga Dos, les competicions per equips més importants en l’etapa de formació, en què va despuntar amb un estil diferent del de Juliet. “Diuen que ell era més de pegar-li per baix i jo soc més de pegar-li per dalt. Cada ú té una forma de jugar diferent”, afirma Salva, qui mai va poder veure jugar partides importants el seu iaio. “Ell ja estava molt major, estava a casa i no podia eixir”. En cas que Salva Palau passe de promesa a realitat de la pilota professional, assegura que no té pensat anomenar-se Juliet III –Juliet II va ser son pare quan va debutar en partides professionals–. “M’agrada més Salva d’Alginet”, diu. Ara bé, potser eixe nom quede reservat per al seu cosí Julio.
Julio Palau, també amb 20 anys –només es diferencia en 10 dies del seu cosí Salva–, és un altre dels nets de Juliet que apunta maneres al trinquet. Son pare també va jugar, encara que no de manera professional, però suficient perquè la llavor del seu iaio s’activara en el gen pilotari que incorpora la tercera generació de la família Palau.
Julio, company de Salva en els campionats de Tecnificació amb el club d’Alginet, també és rest, així que ara ja no podrà fer equip amb el seu cosí al trinquet. De totes maneres, ara es troba ultimant la seua recuperació d’una lesió al colze. “Estic molt millor i espere tornar prompte, ara que ja estic jugant les segones partides”, comenta. En aquest cas, Julio nega ser un jugador de força o de pegada potent com el seu cosí Salva. “Jo soc més de passar-la, de buscar en el quinze l’errada del contrari”, destaca Julio, qui també argumenta que no pateix cap mena de pressió per ser net d’una de les grans figures de la pilota valenciana. “De tant en tant sí que em diuen: ‘Eixa no l’haguera fallat el teu iaio’ o ‘el teu iaio des d’ahí feia quinze…’ Però és normal”, descriu el jugador.
Julio, qui també ha format part de la selecció valenciana en categories inferiors, afirma que la pilota ha estat sempre una constant present en les reunions familiars a casa, no només en la del seu iaio, sinó en la dels seus cosins i també en la seua. Potser per això, el germà menut de Julio, Guillem, amb només 17 anys, també estiga ja enganxat per la vaqueta. “Ara la té un poc més al marge perquè està fent el batxillerat i està passant-li com a mi, que no podem fer les dues coses al mateix temps, però el meu germà juga molt bé a pilota, ell és mitger”, explica Julio sobre Guillem, encara en la base però qui sap si un dia el seu company d’equip en una partida de professionals.
Ells són l’última i gran victòria de Juliet d’Alginet, encara viu al trinquet. Són els tres representants de la tercera generació, l’herència d’un jugador que va anar més enllà del joc. Una llegenda que ara porta el nom de Salva, Julio i Guillem. Els Palau d’Alginet.
