A la ciutat de València hi ha 64.740 vivendes buides (un 13,6% del total), segons el Pla Estratègic de Vivenda per a la ciutat. Una xifra que s’uneix als 1.608 desnonaments que durant els primers tres trimestres de 2018 es van produir al conjunt de la demarcació de València com a conseqüència de la Llei d’arrendaments urbans, és a dir, per no poder pagar el lloguer, segons un informe del Consell General del Poder Judicial. Davant d’aquestes dades, la regidora de Vivenda de l’Ajuntament de València, Maria Oliver, ha demanat al govern estatal que prenga mesures per tal de controlar l’augment del preu del lloguer a València a “certes àrees i així evitar l’expulsió del veïnat fora de la ciutat, a les zones més perifèriques”.
La regidora ha recordat que la situació de desnonaments a l’Estat en 2018 ha sigut d’una mitjana de 163 al dia, dels quals un 65% correspon als desnonaments per impagaments de renda de lloguer. Al respecte, ha explicat que “des de l’any 2014 ha augmentat el preu del lloguer un 45%. Per això, ens agradaria que el govern central apostara per mesures per a controlar els preus i que ens donara als ajuntaments la possibilitat de delimitar aquestes qüestions”. Així mateix, Oliver també ha indicat que li agradaria que es fomentaren “mesures valentes perquè els habitatges buits es posaren en el mercat, ja que creiem que seria l’única mesura que faria baixar els preus”.
En eixe sentit, Oliver ha anunciat que el consistori valencià crearà 343 vivendes per a lloguer assequible en els pròxims tres anys. Aquesta expansió del parc d’habitatge municipal prové de les vivendes que es crearan des de la Regidoria de Vivenda: 100 habitatges en Quatre Carreres, al costat del pavelló del València Basket destinades a un perfil jove i de caràcter social; 40 habitatges en el Cabanyal, dins de la rehabilitació del patrimoni municipal, i al carrer Carnissers i carrer Balmes està en procés una permuta del solar de Juristes a canvi de construir un edifici amb 26 habitatges socials. Així mateix, per part de l’empresa municipal AUMSA es construiran 177 habitatges a Ciutat Vella i Moreres. Per a totes aquestes accions es destinaran un total de 40 milions d’euros.
Unes iniciatives propostes per als pròxims tres anys durant el balanç que ha fet la regidora de Vivenda, en el qual es reflecteix que en els últims tres anys s’han destinat 5 milions d’euros per a garantir el dret a l’habitatge a quasi 4.000 famílies. “Hem de defensar les ajudes d’habitatge com unes ajudes que són necessàries, però no suficients actualment, per a garantir aquest dret”, ha assegurat l’edil, que ha explicat que el nombre de sol·licituds d’ajudes entre l’any 2017 i 2018 ha crescut un 141%, amb 2.204 demandes en 2017 i 5.306 en 2018.
Pel que fa a les vivendes en règim de lloguer assequible, en 2018 s’han generat 1.546 habitatges arran de les ajudes de lloguer, amb les quals s’aconsegueix que les famílies paguen un 40% menys. D’aquestes, el 69% han sigut concedides a dones i el 31%, a homes. Respecte a l’edat, el 46% d’aquestes ajudes han sigut destinades a persones menors de 35 anys i el 35% han sigut per a persones que tenen entre 35 i 50 anys. Un percentatge menor és el de les persones que es troben en el barem d’edat entre 50 i 65 anys, ja que reflecteixen el 10%, mentre que els beneficiaris majors de 65 anys van suposar el 9%. Els barris en els quals se situen el major nombre de pisos assequibles subvencionats pel consistori són Rascanya (12%), Quatre Carreres (9%), l’Olivereta (8,4%), Camins del Grau (8%), la Saïdia (8%) i Jesús (8%).
