Un empleat de seguretat vigila la Ciutat de la Pilota. Dia i nit. Atent als més de 6.000 metres quadrats de ciment i silenci, és un espectador privilegiat (n’és l’únic) d’una de les més doloroses derrotes de la pilota valenciana. Almenys, de la seua gestió pública. Aquella macroinstal·lació, aquell megaprojecte, aquella obra faraònica al bell mig del terme municipal de Moncada que anava a convertir-se en la gran referència de l’esport dels valencians, s’ha podrit fins a convertir-se en una vergonyosa runa. Un cementiri de promeses del qual els actuals responsables de la Generalitat intenten ara rescatar alguna cosa de profit, encara que siga menuda, com el trinquet, l’únic espai de tot el complex que va ser acabat.
Parida en els anys de la bonança econòmica, quan la bombolla estava inflant-se i era molt fàcil mirar cap a altra banda, la Ciutat de la Pilota ja va nàixer defectuosa. Malgrat que la idea principal era ubicar-la als afores de la ciutat de València, en un terreny proper al campus de la Universitat Politècnica i el de Tarongers de la Universitat de València, finalment es va optar per un gran solar a Moncada, al bell mig del no res.
L’equip d’arquitectes encapçalat per Roberto Santatecla i Sara López va guanyar en 2001 el concurs públic convocat per la Conselleria d’Esports. Ho va fer amb un disseny que incloïa un trinquet amb un gran aforament, dos frontons (30 i 25 metres), canxes de galotxa, sis galotxetes, un minitrinquet, un carrer artificial per a les llargues i un espai per al joc internacional. Eixes instal·lacions són les que havia de fer realitat l’empresa constructora Cleop, adjudicatària de les obres i vinculada anys després amb l’anomenada operació Taula. Tot això amb un pressupost de tretze milions d’euros i amb una data d’inauguració fixada: el 2005. Això van dir, llavors, des del Consell presidit per Eduardo Zaplana.
Tanmateix, res no es va complir. En setembre de 2010, amb cinc anys de retard sobre la data promesa, la Generalitat es va afanyar a estrenar l’única part de la Ciutat de la Pilota que estava, d’alguna manera, acabada: el trinquet. Només la construcció d’esta canxa ja havia suposat una inversió d’onze milions d’euros. Els sobrecostos i els sense sentits en les obres del complex eren constants i inassumibles per a les arques públiques. Hi ha molts d’exemples. Un d’ells és la instal·lació de l’aire condicionat. Actualment la Ciutat de la Pilota compta amb tots els conductes per a la posada en marxa del sistema de refrigeració, però encara la falta la màquina necessària per al seu funcionament. El seu preu, el de la màquina de l’aire condicionat, és de quasi mig milió d’euros.
El trinquet, amb muralles de vidre per tal d’afavorir la retransmissió televisiva de les partides, així com per possibilitar una major afluència de públic (1.500 espectadors pels 750 que pot albergar Pelayo) a les partides, es va posar en marxa per acollir les grans finals del circuit professional. Campionats com el mà a mà, la Lliga o la Copa van celebrar aquells anys les seues finals al trinquet blau de Moncada. Jugadors com Álvaro, Miguel, Soro III o Dani de Benavites van guanyar allí alguns dels seus títols més importants i es podria afirmar que ho van fer d’una manera irregular. I no per culpa seua. I és que aquelles partides es van disputar sense la llicència d’activitat oportuna. Perquè onze milions després, la Ciutat de la Pilota i el seu trinquet no tenien el permís municipal per a la celebració d’esdeveniments públics, com ara una partida de pilota. La principal raó, entre d’altres, és que l’aparcament públic planificat no es va mai construir, i sense eixa condició no es podien jugar allí les partides.
Després de la final de la Lliga d’escala i corda de 2016, quan la Generalitat va comprovar que no hi havia llicència d’activitat per al trinquet, es va decidir no tornar a obrir les seues portes fins que no es resolgueren tots els tràmits i permisos municipals obligatoris.
En això ha estat treballant l’àrea de pilota valenciana des d’aquell moment, en coordinació amb l’Ajuntament de Moncada. Finalment, després de mesos de reunions i telefonades, el Consell invertirà uns 600.000 euros per tal de reactivar el trinquet, l’única part utilitzable de la ciutat enverinada de la pilota. D’esta forma, la idea és acabar les obres de l’aparcament, exigides pel consistori de Moncada per a atorgar la llicència d’ús. Aquestes obres també significaran la construcció de la canxa de Joc Internacional, que estava prevista sobre l’aparcament subterrani en el projecte inicial.
En l’Administració es creu que és l’eixida menys desfavorable a l’actual situació. Així, el trinquet, ja amb tots els permisos pertinents, podrà tornar a rebre grans partides d’escala i corda i de raspall, tant del món professional com aficionat i, a més, també donarà servei als clubs de pilota de la zona de les comarques més properes, que podran utilitzar el recinte per a les seues escoles i els entrenaments dels seus equips. Perquè això arribe, abans s’haurà d’atacar les goteres al sostre que aquest hivern estan afectant la pista del trinquet.
El verí, tanmateix, continua adherit a les muralles abandonades i als camins sense principi ni final d’una Ciutat de la Pilota que, segons alguns càlculs fets per la Generalitat, podria necessitar més de 10 milions d’euros per tal d’arribar a estar finalitzada. Tot això mentre desenes de clubs de pilota, repartits per totes les comarques de la geografia valenciana, reclamen ajuda urgent per mantenir el seu trinquet, el seu carrer de pilota o el seu frontó dempeus i amb ells l’activitat del seu club o la seua escola. La Ciutat de la Pilota, mentre tot això passa, espera en silenci.
