El conflicte lingüístic és una qüestió que mai queda soterrada del tot i que en èpoques pròximes a eleccions torna a aflorar. Aquesta setmana va començar amb les paraules del precandidat de Ciutadans a la Generalitat, Toni Cantó, qui assegurava que el “valencià i el català no són la mateixa llengua” i que, a més, “hi ha diversos col·legis on no s’estudia ni una hora” en castellà. També els populars van abordar aquest assumpte però de manera més seriosa. Així, el president del PP, Pablo Casado, ha presentat una proposició de llei al Congrés dels Diputats perquè siga l’Estat (i no les autonomies, tal com està ara) qui decidisca el percentatge d’hores lectives que s’han d’impatir en les autonomies amb dues llengües cooficials.
Sobre aquest plantejament, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha recordat a Casado en la roda de premsa posterior al ple del Consell que, a hores d’ara, l’actual llei en vigor, la de Plurilingüisme, “s’ajusta als paràmetres lingüístics que va fixar en el seu dia el Tribunal Suprem”. “En la llei que hem aprovat consta que s’impartisca com a mínim un 25% del castellà i un 25% del valencià. No sé si per a Casado el Suprem no és l’Estat o si està plantejant una abolició de les autonomies”, ha criticat Oltra, qui ha recordat que les competències en matèria d’educació corresponen a les autonomies.
Respecte a l’incident que va patir en Fitur, la també consellera d’Igualtat veu “preocupant” que en una fira internacional “on es parlen més de cent llengües” s’impesdisca parlar valencià. “Hem de fer una reflexió col·lectiva des de la serenitat davant la permanent crispació i l’ús de la llengua com una eina partidista”.
Davant aquesta situació, Oltra ha demanat que totes les forces polítiques “no facen del valencià un element partidista”: “El valencia és una cosa que ens uneix a tots i a totes. No té cap sentit que algunes forces polítiques es resistisquen a abandonar aquesta guerra partidista”.
